En només un any, la ciutat de Barcelona ha pujat sis posicions en el rànquing de les millors ciutats on viure que, cada any, elabora The Economist. L’alcaldessa ha valorat aquesta notícia i ha dit que “és un reconeixement a les polítiques innovadores que estem impulsant a la ciutat com és Superilla Barcelona (menys contaminació, més verd, més espai públic de qualitat); les polítiques d’habitatge i rehabilitació; el foment de la cultura, la ciència i la tecnologia; la regulació del turisme o la mobilitat sostenible”.
El rànquing elaborat per The Economist ha incorporat enguany, fruit de l’any pandèmic, un conjunt de nous indicadors que vénen a sumar-se als ja existents en matèria de salut, cultura, medi ambient i educació. La voluntat d’aquests nous indicadors és la d’avaluar com el conjunt d’infraestructures de les ciutats han resistit la sobrecàrrega a la que s’han vist exposades (com pot ser el cas dels CAPS i del sistema sanitari en general) així com en la capacitat d’oferir alternatives que alleugerissin l’estrès generalitzat causat per la pandèmia. Precisament el increment més gran en la puntuació de la ciutat de Barcelona ve per la banda de mencionada dels recursos sanitaris, empenyent la capital catalana de la 22a a la 16a posició del rànquing mundial.
Colau també ha dit que aquesta valoració que fa The Economist consolida a Barcelona com a ciutat d’avantguarda que “innova per donar resposta als reptes que enfronten totes les grans ciutats del planeta”. En el cas de la ciutat comtal, el principal repte més estructural que arrossega la ciutat és el de reduir els elevats graus de contaminació que pateix no només Barcelona capital, sinó tota l’àrea metropolitana. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la mala qualitat de l’aire seria responsable d’unes mil morts anuals, causaria el 33% dels nous casos d’asma infantil i provocaria un 11% del total de casos de càncer de pulmó. Capgirar aquestes tendències i fer de Barcelona una ciutat 100% neta és una de les prioritats fixades pel consistori liderat per Colau. Una tasca que recau, en gran manera, en mans de la regidora d’Ecologia, Infraestructures i Mobilitat i segona tinenta d’alcaldia Janet Sanz, que s’està desplegant polítiques en dos nivells.
De caràcter més immediat, són totes aquelles mesures d’aplicació immediata que no requereixen obres o modificacions en la morfologia urbana, com poden ser els programes “protegim les escoles” o “obrim els carrers”. El primer, com bé indica el seu nom, tracta de guarir els ambients escolars del trànsit de vehicles, tant per evitar que els nens i nenes hagin de respirar aire contaminat com, també, per garantir-los d’una zona de seguretat en la qual es puguin desplaçar despreocupadament. El segon, és una iniciativa que busca recuperar l’espai urbà per la ciutadania tallant certs trams de la ciutat del trànsit durant els caps de setmana. Però el veritable canvi de Barcelona – i aquell que, en cas de prosseguir, tindrà un impacte positiu en tots els rànquings internacionals – té a veure amb la reconversió urbanística de la ciutat: ampliar el nombre de carrils bicis, eixamplar el model de les superïlles en els diferents barris, o dur a terme ambicioses reconversions de carrers que, tradicionalment monopolitzats pel cotxe, ara esdevindran rutes de vianants. Exemple del darrer cas, cal destacar el projecte que, sota el nom de “Caminar des del centre”, afectarà els carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell incrementant-ne els espais verds, construint quatre grans places en les cruïlles del carrer consell de cent, i prioritzant-ne l’espai central als vianants.
Barcelona encara li queda camí per recórrer per a convertir-se en una ciutat 100% verda, però la tendència impulsada per l’equip de Colau sembla ser la correcta. Almenys així és com ho valora The Economist.
Catalunya Plural, 2024 
