Els planificadors 
Un-su Kim
Trad. cat. (a partir de la versió anglesa): Josep Pelfort.
Editorial Univers, 2020
Fem un cop d’ull a una literatura poc coneguda entre nosaltres. Se’ns presenta aquesta novel·la com si fos un thriller i no ho és. Si algú pensava que hi havia un nou filó asiàtic semblant al filó escandinau d’Europa, s’equivoca. De novel·la negra oriental semblant a l’occidental n’hi ha des de sempre. Llegeixin, per exemple, El expreso de Tokio, de Seicho Matsumoto (1958, Libros del Asteroide, 2014).
Els planificadors és molt més que un thriller, és una novel·la gairebé descriptiva de la realitat del món del crim per encàrrec a Corea del Sud i la seva relació amb el món de la política. No hi ha, doncs, cap trama relacionada amb un assassinat, amb una investigació, etc. cosa que la fa molt més interessant i atractiva: Ens explica, d’una manera personalitzada, però alhora distanciada, el funcionament d’una indústria en concret. La de l’assassinat, igual que ens hauria pogut explicar les interioritats (brutes) de la indústria dels fabricants d’ordinadors. I això, atrapa. Per la mateixa raó -i salvant les distàncies, t’atrapa El padrí, (el llibre). Amb una diferència bàsica amb la magnífica novel·la de Mario Puzo: Com que el concepte de la vida i de la mort i alhora de la relació individual amb la societat gairebé no té res a veure entre orient i occident, Els planificadors és tota una altra introducció a la cultura oriental des d’un altre punt de vista.
En totes dues novel·les, els assassins són implacables. A la primera hi ha la hipocresia imprescindible per justificar el funcionament de la màfia en el silenci i la importància de la família. Un assassí de base mafiós italoamericà mata sense fer preguntes, però sap que ho fa per la família. A Corea del Sud, si bé la importància del silenci és la mateixa, ens trobem amb l’assimilació del crim organitzat a un fet merament industrial i a la presència d’uns “operaris”, amb uns quants codis de comportament, però bàsicament considerats una mena d’assalariat d’una empresa subcontractada. Això, sens dubte, pot crear en el lector occidental una certa angúnia. Aquí, l’autor ens porta a acompanyar el jove Reseng, assassí format en una escola solvent, la del Vell Ós Rentador. El determinisme, tan oriental, fa que hi hagi un fort distanciament a l’hora d’explicar-ne la història i que l’execució dels assassinats que altres planifiquen (i que impliquen la desaparició física del cos per simplificar el procés) t’arribi de manera tan freda i professional com la viu el mateix protagonista.
Així, gràcies a Els planificadors, sabem que a Corea del Sud la indústria del crim funciona a tota màquina, que té com a clients tota mena de personatges del panorama social (polítics, grans empresaris, etc.), que hi ha uns planificadors que es disputen l’espai del negoci i que els assassins, com els antics gladiadors, també tenen assegurada gairebé la mort, després d’anys de dedicació pulcra i eficient al seu ofici. La novel·la ens situa en un moment de la vida d’aquest executor en què ens adonem -i ell, també, però de mica en mica- que finalment, resulta ser una baula defectuosa de la cadena. No és tan dur com sembla. La pèrdua de referents i de persones properes li impacta més del que es pensava. I decideix qüestionar-se la seva vida i, el que és més perillós, actuar pel seu compte. I aquí comença el problema, és clar. Els planificadors, que té una escena inicial d’alta volada, molt definitòria, és una bona novel·la que interessarà tant als amants del gènere negre com al públic en general. El seu autor, Un-su Kim (Busan, 1972) és un autor conegut a Corea del Sud, guardonat amb diversos premis, i amb aquesta novel·la s’introdueix al mercat occidental.
Catalunya Plural, 2024 
