Els contactes es realitzen només a través de persones de confiança per arribar a una conversa amb el periodista en el seu exili català, que genera l’odi extrem en diversos sectors de la seva Ucraïna natal: Anatolii Sharii. El periodista d’investigació, videoblogger i operador de Sharii.net que va haver de fugir a Lituània, fins i tot abans de l’anomenat «euromaidan» (2014), per les seves investigacions contra el crim organitzat i la corrupció és poc conegut encara avui dia a l’oest d’Europa. No obstant això a l’est, gairebé 2,5 milions de persones s’han subscrit al seu canal de YouTube etiquetat amb grans lletres «antinazi».
Des de fa deu anys, Sharii i la seva dona Olga Bondarenko viuen a l’exili i des de fa dos anys a l’Estat espanyol. Finalment es produeix la trobada a Barcelona. Com si fos un turista més, Sharii es va presentar al cafè de la Ciutat Comtal acordat vestit amb pantalons curts, una samarreta i ulleres de sol. Les precaucions van permetre reunir-se sense escortes, la família va haver de contractar una empresa de seguretat privada davant les greus amenaces rebudes. Sharii i la seva dona Bondarenko van trobar a Catalunya una «nova llar» a prop de Barcelona i no volen tornar a fugir.
Durant l’entrevista un cop i un altre, la dona rossa i prima mira el seu telèfon mòbil. Li explica a Sharii les últimes notícies sobre els esdeveniments a Ucraïna i Lituània i l’ajudarà ja que ella ha pogut viure amb menors precaucions fins ara. Sharii sempre ha hagut de mantenir un perfil més baix per protegir-se, el seu castellà és pitjor, explica disculpant-se. És clar que la situació de la família acaba per deteriorar-se de manera decisiva. Lituània, «sota la pressió massiva d’Ucraïna», segons explica el periodista, li ha revocat l’estatus de refugiat polític i li ha declarat persona «non grata». El seu estatus de refugiat havia permès a la parella moure’s lliurement per tota la Unió Europea, per acabar establint-se aquí.
Se li va concedir l’estatus l’any 2012 pel seu treball periodístic i la persecució soferta. Avui dia es troba en una fèrria oposició al govern de Volodímir Zelenski. Sembla que Lituània ja no té cap problema en què la persecució segueixi sota el govern ucraïnès de Zelenski. El periodista està convençut que ell mateix està darrere de la repressió. El seu govern l’acusa d’«alta traïció». Les forces de seguretat l’acusen d’una activitat prorrusa «subversiva», entre altres coses de «propaganda a favor del multilingüisme». El fet que Lituània també justifiqués la seva decisió dient que Sharii ja no corria perill a Ucraïna, ell i Bondarenko ho consideren una broma. Tot ha canviat a Ucraïna, diuen a Lituània. «Allà no ha canviat res», diu Bondarenko indignada.
Ara Sharii té un problema més. El seu problema més greu, però, és ser víctima d’un segrest o d’un intent d’assassinat en el seu exili, ja que els ultradretans ucraïnesos han descobert on viu a Catalunya. Des del 26 de juny de 2020 circula seva direcció en les xarxes ultres. Des de llavors, la seva casa s’ha convertit en un lloc de peregrinació i d’atac per part de neonazis. «Ara temem per les nostres vides també aquí a Espanya», diu.
«Necessitem la protecció d’Espanya contra els extremistes de l’extrema dreta ucraïnesa», exigeix Sharii, que també espera que Espanya rebutgi la seva sol·licitud d’extradició. «A Ucraïna no viuria ni un dia més», diu. “Em ficarien en una presó i em matarien ràpidament”, explica. «La meva mort es farà passar per un suïcidi».
A Lituània, ha presentat un recurs contra la revocació del seu estatut de refugiat i ara han de decidir els tribunals. Això podria trigar fins a un any. Sharii no té esperances. «Lituània no és un estat de dret», diu, comparant les condicions d’aquest país amb les de la Unió Soviètica les coses allà són «encara pitjors» es riu amb picardia.
Els temors de la família sobre possibles atemptats a la seva nova llar són fundats. Andriy Bilezkyj crida obertament a la «destrucció física» dels membres del «Partit Sharii» fundat el 2019, i, per tant, en primer lloc, del seu líder i fundador. Bilezkyj no és un qualsevol ultradretà que profereix amenaces salvatges. És el cap del partit «Cos Nacional» i comandant del «Batalló Azov” paramilitar de què va sorgir el partit. Un vídeo del partit exigeix sense embuts: «Mort a l’enemic Anatolii». El vídeo es presenta com una pel·lícula de propaganda de l’Estat Islàmic. Mostra atacs del «Cos Nacional» als partidaris del «Partit Sharii», sense que siguin perseguits per les autoritats ucraïneses com denuncia el periodista. També es mostra una escena de decapitació, en la qual la víctima porta la cara de Sharii. El «Cos Nacional» ha portat ja un taüt amb una foto seva pels carrers de Kíev per subratllar les seves amenaces.
Bilezkyj té gran influència. És també el president de l’«Assemblea Social-Nacional» (SNA), una associació de diverses organitzacions ultranacionalistes i neonazis i del seu braç militar. Totes aquestes formacions no oculten la seva ideologia i usen com a símbol una runa “wolfsangel” estilitzada usada per divisions de les SS a l’Alemanya nazi. El mateix Bilezkyj va complir més de dos anys de presó per intent d’assassinat, però va ser alliberat el 2014 en virtut d’una amnistia, sense que es dictés sentència. Per la seva participació en combats al Donbass va ser guardonat per l’expresident Petró Poroshenko i ascendit al rang de tinent coronel pel ministre de l’Interior Arsen Avákov.
Sobre que els neonazis persegueixin ara a Sharii també a l’estat espanyol ja va informar al febrer Diario 16 documentant atacs en detall i publicant imatges de les càmeres de seguretat instal·lades a la casa de la família a Catalunya. El diari va assenyalar que Rodion Kudryashov, vicepresident del Cos Nacional, va cridar a la caça de Sharii: «Anatolii, ara sé on vius», cita de canal de Telegram de Kudryashov. «Espera’ns marieta!» i va avisar “ara et visitarem a Espanya”. Li recorda a l’«esperit de 2014» i afegeix: “Si en aquell moment tot es va limitar a les hòsties i els bats de beisbol, ara tenim entrenament diferent i mitjans diferents” recalcant les seves amenaces amb una imatge d’una metralladora.
«És fàcil trobar un jove a Ucraïna que vulgui convertir-se en un heroi matant a Anatolii a Espanya», està convençuda Bondarenko. Ni tan sols cal enviar un assassí a Espanya ja que els vincles entre els feixistes espanyols i els ultres ucraïnesos són estrets. «La Sexta» va informar sobre els vincles entre el Cos Nacional i activistes ultres espanyols. Va ser Sharii qui va aportar dades d’una reunió que l’any passat va mantenir el dirigent de “Cos Nacional”, Dmitry Semin, amb militants ultres a València. A més, desenes d’ultres espanyols van lluitar en el regiment Azov i van tornar.
Però a l’estat espanyol també viuen ultres ucraïnesos, també en l’entorn de Barcelona. Un d’ells és Oleksandr Zoloutukhin. Va ser ell qui va publicar la direcció de Sharii a Internet. En el seu Facebook comparteix fotografies de Hitler i missatges antisemites. Zoloutukhin, també ex combatent d’Azov, va pagar 24 euros per esbrinar, a través del registre de la propietat, la direcció de Sharii. La va publicar amb fotos de la casa i del cotxe de Bondarenko. Ell mateix va declarar al diari britànic «Indipendent» el 2014 que havia participat en combats al Donbass com franctirador.
Zoloutukhin, aparentment implicat en la caça de Sharii, va sol·licitar asil polític a Espanya. Va ser detingut juntament amb altres ucraïnesos fa poc més d’un any, ja que fins i tot el seu país d’origen va emetre una ordre de detenció internacional contra ell per delictes greus. Entre altres coses, havia participat en el segrest d’un periodista i en la devastació d’un canal de televisió que havia informat sobre ell i els seus. No obstant això, va ser alliberat ràpidament i no va ser lliurat a Ucraïna, encara que segueix buscat per la Interpol. Fins i tot la policia critica a porta tancada el tracte lax que reben aquestes persones.
L’amenaça a la família és ara tan evident que la justícia a l’Estat espanyol comença a prendre mesures. S’està investigant a dirigents del “Cos Nacional” i després d’analitzar els fets, els Mossos d’Esquadra van arribar a la conclusió que Sharii i Bondarenko són “assetjats i perseguits per la seva tasca periodística i per la seva pertinença” al partit opositor cita El País d’un dels informes del sumari. Sharii diu que, en general, s’ha trobat amb molta comprensió per part de les autoritats a l’estat espanyol. No obstant això, el jutge Eduardo Moreno encara no s’ha expressat per donar a la seva família la protecció necessària com critica Sharii. Moreno està a l’espera de rebre un informe dels Mossos abans de prendre una decisió, però considera el periodista ja com un testimoni protegit. El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya ja ha confirmat a Sharii que la seva família compleix les condicions perquè Espanya els concedeixi asil. La família ho anhela vist l’esdevingut a Lituània. Quan se li pregunta si no seria millor anar-se’n d’Espanya, Bondarenko afirma categòricament: «No. Aquest és la nostra nova llar i aquí és on va néixer el nostre fill».
En la seva investigació, els Mossos també van analitzar una entrevista feta per Sergii Ivanov a l’artista ucraïnès Ivan Semesuk, qui segons El País també és membre del “Cos Nacional”. De fet, tant la “wolfsangel” com esvàstiques apareixen repetidament en els seus quadres. Semesuk dir a Ivanov: “Sharii hauria de clarament ser assassinat (…) Necessitem una operació especial perquè vinguin les nostres àguiles a Espanya i el matin”.
El mateix Ivanov es va presentar davant de la casa de Sharii poc després de la publicació de la seva direcció. Allà es va prendre un selfi i el va publicar amb dades sobre la família i el nen. Segons la família, aquests només poden procedir del consolat ucraïnès. Això no sorprèn ja que Ivanov té bones connexions en el govern. Segons Mikhail Podolyak, cap de l’oficina del president Zelenski, aquest participa en un grup de blocaires «lleials» a les autoritats ucraïneses. Aquesta activitat només pot qualificar-se de propaganda. El cap de l’oficina de Zelenski no va esmentar molts noms, però sí un: «Ivanov coopera amb nosaltres», va confirmar. «Per què no hauria de fer-ho?»
Així es tanca el cercle amb el govern actual, que, segons Sharii, veu en ell un gran enemic. Per això, fins i tot s’ha iniciat un procediment de prohibició contra el seu petit partit. Per al periodista és incomprensible que el president Zelenski esmenti constantment el seu nom i li doni canya. Bondarenko, que és la líder del partit, explica que el Partit Sharii s’està convertint cada vegada més en un perill per Zelenski, la popularitat està caient segons les enquestes. En les eleccions locals de tardor de 2020, el Partit Sharii només va arribar a l’1,4%, però amb 52 diputats va entrar en onze ajuntaments, alguns d’ells importants. Tot i que el treball és difícil i només es pot dur a terme sota la protecció massiva de guardaespatlles, l’eficàcia i l’atenció han augmentat, de manera que, segons les enquestes,
Les acusacions contra Sharii són bastant absurdes com ja van assenyalar diferents mitjans. L’acusació d’«alta traïció», que comporta una pena de presó de fins a 20 anys, es basa en que el 2013 i 2014, al mateix temps que el conflicte al Donbass entre les forces prorusses i Ucraïna, Sharii suposadament va recolzar activitats russes «subversives» publicant informació distorsionada.
Si s’analitzen les acusacions amb el teló de fons que el govern paga als periodistes «lleials» per la propaganda, aquestes resulten estrafolàries. Per exemple, Oleh Olehovych Savenko, del «Servei de Seguretat de l’Estat», escriu en un informe (que es troba a les nostres mans) que Sharii va actuar amb “intenció criminal de cometre actes perjudicials per a la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat, la capacitat de defensa i la seguretat informativa d’Ucraïna, és a dir, donar suport a un estat estranger i a una organització estrangera per realitzar activitats subversives contra Ucraïna”. Això ho afirmen intercalant una frase que crida l’atenció: “en circumstàncies no identificades per la investigació”.
Aquesta frase és de nou inserida pel servei secret quan se l’acusa d’una “col·lusió criminal amb representants d’un país estranger, la Federació de Rússia i organitzacions del mateix país” nomenant només “empreses de televisió i ràdio russes”. Suposadament Sharii va acordar “sobre la base d’un evident menyspreu per l’estat ucraïnès i el poble ucraïnès” una ajuda a “representants d’un estat estranger en activitats subversives contra Ucraïna en l’àmbit informatiu”.
Aquestes acusacions són molt vagues i indiquen que en el fons es tracta del control sobre les informacions publicades. De fet, el govern Zelenski no té manies amb mitjans de comunicació. Al febrer, els canals de televisió 112, NewsOne i ZIK van ser tancats per ordre de president. Els que evidentment tenen problemes amb la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió acusen Sharii d’haver seleccionat informació “òbviament poc fiable, incompleta i esbiaixada” per “provocar conflictes”. Les seves informacions suposadament contenen “elements de manipulació psicològica de la consciència pública” amb l’objectiu de “fomentar l’enemistat i l’odi nacional, ètnic i social, soscavant la moral de la població i l’exèrcit d’Ucraïna, introduint discòrdia entre l’exèrcit i el poble”.
Que el servei secret usi com «prova» que Sharii va declarar en una entrevista amb una televisió russa que els membres de l’exèrcit ucraïnès no haurien de cridar «patriotes» per les seves accions a l’est del país és absurd. El més esperpèntic és que, segons Sharii, aquestes declaracions no les va fer ell, sinó l’entrevistador. I és estrany que una entrevista amb un combatent rus de la banda dels insurgents al Donbass, publicada en un vídeo per Sharii, sigui utilitzada en contra seva pel servei secret. En ell, el moscovita explica que «els soldats de l’exèrcit ucraïnès no poden explicar per què lluiten aquí». Amb això, Sharii suposadament va tractar de “desmoralitzar la població i a l’exèrcit, soscavar la moral de la població i l’exèrcit d’Ucraïna, aprovar la violència i la crueltat cap a les Forces Armades d’Ucraïna”.
Si un pensa que ja les acusacions no poden ser més absurdes, encara queda per veure com l’acusació argumenta que Sharii suposadament va fomentar “conflictes ètnics” per exemple entre Ucraïna i Polònia. Ell va informar sobre una massacre realitzada pels ultranacionalistes ucraïnesos contra els polonesos en la segona guerra mundial. Ucraïna hauria d’acusar també a molts periodistes i historiadors. Hi ha també una entrada a Wikipedia, sobre la «Massacre de Polonesos a Volínia” que en diuen una “neteja ètnica” de civils polonesos per l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN).
Per dur l’assumpte a l’extrem, també se l’acusa de “propaganda del multilingüisme” com “activitat subversiva”, perquè Sharii critica que des de mitjans de gener a Ucraïna no es pot parlar rus al sector dels serveis, com botigues i restaurants. Les acusacions, basades en una sèrie d’entrevistes i vídeos, són desgavellades, explica Sharii. “A tots els que no donen suport a Zelenski se’ls titlla de prorús” diu i mostra una mena de ganyota irònica i indignada. “Jo no sóc prorús”, diu. El fet que cridés “porcs estúpids” als agents del servei d’intel·ligència que fan les acusacions contra ell és una cosa que segur que no agrada a tothom, però fer d’això una acusació de terrorisme per prohibir el seu partit no té òbviament, de cap base.
Catalunya Plural, 2024 
