Els pressupostos participatius de l’Ajuntament de Barcelona prenen el vol

És comú escoltar en algunes tertúlies polítiques o en articles als mitjans de comunicació que vivim en una democràcia consolidada, una frase s’interpreta sovint com si el nostre model d’organització polític hagués tocat sostre i ja no es pogués avançar més. La democràcia, però, no s’ha d’entendre com un destí final, sinó com un exercici constant d’aprenentatge i millora que ha d’expandir, contínuament, els seus propis límits. Ahir l’Ajuntament de Barcelona va fer un petit pas cap a l’expansió d’aquestes fronteres amb la presentació dels resultats dels pressupostos participatius, una iniciativa impulsada des de la regidoria de Drets de Ciutadania i Participació que ha mobilitzat a desenes de milers de veïnes de la ciutat en la planificació i selecció de diferents projectes per la ciutat.

Per aquesta primera edició dels pressupostos participatius el consistori ha posat 30 milions d’euros per a finançar els diferents projectes. És un valor petit si es té en consideració que el pressupost anual de l’Ajuntament per l’any 2021 és de 3253 milions d’euros, però ahir el regidor Marc Serra afirmava que “els pressupostos han vingut per quedar-se”, per la qual cosa és assumible que veient la bona acollida d’aquesta primera edició el pressupost pugui augmentar en els anys vinents. Es tancava així la primera gran fase d’un procés que s’inicià el gener del 2020 i que no s’acabarà fins que el darrer dels projectes guanyadors s’hagi constituït.

Però, què són exactament els pressupostos participatius?

Per pressupostos participatius s’entén el procés deliberatiu d’una administració pública en la qual els veïns i veïnes d’un municipi poden presentar un conjunt de projectes amb relació als barris i, dins dels projectes presentats, seleccionar-ne alguns per a ser executats per l’administració. Els pressupostos participatius són un exercici d’allò que s’anomena generalment com a democràcia directa. És a dir, en lloc de delegar la nostra responsabilitat en un/a polític, la democràcia directa implica que són els ciutadans els que participen del mateix procés d’elaboració de les polítiques públiques que s’implementaran. Això a vegades té les seves complicacions, ja que requereix un major grau d’implicació de la ciutadania, que ha d’invertir una major part del seu temps en informar-se sobre qüestions tècniques, en debatre amb altres veïns implicats, etc. Perquè la democràcia, quan s’exerceix amb cura, és una mica més lenta.

Però a la regidoria de Drets de Ciutadania i Participació – a càrrec de Marc Serra – tenen motius per estar satisfets: més de 39.000 veïns i veïnes de la ciutat han participat del procés de deliberació per escollir 76 dels 184 projectes disponibles. Si es té en compte el total de persones involucrades des de l’inici del procés, el gener del 2020, la xifra augmenta fins a les 64.571 persones, superant la primera edició de Madrid de l’any 2016.

Els projectes guanyadors

Dins dels projectes seleccionats s’hi troben, per exemple la millora del Parc de l’Espanya Industrial, que rebrà 850.000 € per adequar les zones de grades i de jocs, en canviarà la il·luminació i en remodelarà les portes d’accés.

Al barri de Sants es farà justícia a una demanda latent de les noies del barri, de majoria d’origen indi, de Bangladesh i del Pakistan, i s’hi instal·larà un camp de criquet. Des de l’any 2019 que hi ha quatre equips de criquet competeixen entre ells, però elles no comptaven amb un camp propi i l’havien de demanar constantment als altres equips. Un projecte coordinat per Criquet jove a BCN, que, integrat en programa educatiu “Convivim esportivament”, promou aquest esport com una eina de cohesió social pel barri.

La bicicleta també hi té presència dins dels projectes guanyadors, ja que els veïns i veïnes de Sarrià Sant Gervasi han apostat per la creació d’un carril bici a la via Augusta i a la travessera de les Corts, ampliant la xarxa de circulació a dues rodes a la zona alta de la ciutat. De fet, molts dels projectes seleccionats han apostat per aprofundir en l’actual línia de l’urbanisme verd del consistori, com pot ser la creació d’un eix verd al carrer Rosselló a l’Eixample, la millora dels patis de l’Escola Pau Casals de Gràcia, o la reforestació de Collserola.

En total són 76 projectes els que l’administració s’ha compromès a tirar endavant en els anys vinents. Els pressupostos participatius de Barcelona s’enlairen.