La mort de l’editor Xavier Folch (Burgos, 1938), així han coincidit les principals veus del món editorial, suposa no només l’adéu a una figura clau en l’edició en català, sinó també una personalitat imprescindible de l’antifranquisme i la represa cultural del país després de la mort del dictador. Militància i política aniran de bracet ja des dels seus inicis a la universitat. Llicenciat en Econòmiques, a la Universitat de Barcelona va conèixer un dels seus referents intel·lectuals i polítics, el professor Manuel Sacristán, un dels principals pensadors del marxisme a Catalunya.
Amb Alfons Carles Comín, un altre dels seus mentors intel·lectuals, que estava impulsant la fundació a Catalunya del Frente de Liberación Popular (FLP), funden la Nova Esquerra Universitària, pas previ a la seva afiliació al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). “Rosselló”, nom de guerra de Folch, es converteix ben aviat en una peça clau en el seu aparell polític però especialment el cultural, dirigint les publicacions Universitat i Nous Horitzons.
La Caputxinada, porta d’entrada al món de l’edició
Folch era Professor de Teoria Econòmica a la Facultat d’Econòmiques, i d’Economia Urbana a l’Escola d’Arquitectura de la UB, quan va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants al convent dels Caputxins de Sarrià. La seva participació en el primer gran acte de protesta estudiantil realitzat a Catalunya contra el franquisme, la Caputxinada, li va comportar una multa de 55.000 pessetes i l’expulsió fulminant de la universitat.
Aquest revés, però, va obrir-li una porta inesperada, gràcies a Manuel Sacristán, al món editorial. Així, per exemple, l’any 1967 assumeix la direcció literària d’Ariel, una de les editorials de referència en els campss de l’assaig, l’edició acadèmica i la divulgació. Folch impulsa col·leccions com Ariel Quinzenal on edita autors com Joan Brossa, Joan Vinyoli, Joan Oliver. Més endavant, juntament amb els historiadors Josep Fontana i Josep Termes, funda Crítica.
El Folch més polític
La política va ser, per a Folch, una activitat professional esporàdica, bé que, des dels temps de la lluita antifranquista, també una vocació constant, indestriable d’aquell mateix compromís que deia (sempre des de posicions progressistes i catalanistes). Com a membre fundador de l’Assemblea de Catalunya i un dels seus principals dirigents en el combat intel·lectual, Folch va ser un dels detinguts en la famosa caiguda dels 113, el 28 d’octubre de 1973 a l’església de Santa Maria Mitjançera. Després de tres mesos empresonat, Folch seria alliberat.
Folch va ser elegit diputat del PSUC al primer Parlament de Catalunya, on va ocupar el càrrec de president de la Comissió de Cultura i va participar en la redacció de la primera Llei de Normalització Lingüística. Després d’aquella primera etapa parlamentària, el 1984 Folch va abandonar el PSUC. De l’any 1984 al 1986 serà nomenat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del conseller Joan Rigol.
Folch va lluitar en tot moment per la unitat de les esquerres catalanes. Va ser el coordinador de Ciutadans pel Canvi, la plataforma en suport de la candidatura Pasqual Maragall a les eleccions de l’any 2000. De fet, va acollir a casa seva la darrera trobada de negociadors del Tripartit que convertiria a Pasqual Maragall en president de la Generalitat.
Empúries, el gran llegat
Al final de l’etapa política de Folch coincideix amb la creació de l’Editorial Empúries amb l’editor Enric Folch, l’empresari Miquel Horta, i el cineasta Pere Portabella i la incorporació més endavant del pintor Antoni Tàpies. L’editorial, que va esdevenir una referència als anys vuitanta i noranta, va publicar tota mena de gèneres, com narrativa i assaig, però amb un pes important per la poesia amb noms com Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Narcís Comadira o Miquel Martí i Pol.
L’aposta decidida de Folch a Empúries va permetre l’edició dels primers textos de Josep Maria Fonalleras, Toni Sala, Vicenç Pagès Jordà, Màrius Serra, Jordi Puntí, Jaume Subirana o Núria Perpinyà. Componen el seu digníssim testament artístic–, però també títols de Feliu Formosa, Blai Bonet, Miquel Bauçà i Guerau de Liost, entre els d’expressió catalana, i de Paul Valéry, Georg Trakl, Umberto Saba, Rainer Maria Rilke i Wang Wei, entre els internacionals.
foFolch, va dirigir Empúries fins al 1996, quan es va integrar al Grup 62 del qual va ser director editorial. Com a director de l’Institut Ramon Llull, un càrrec que va ostentar de l’any 2004 fins a la seva dimissió l’any 2006, va aconseguir que la literatura catalana fos la convidada d’honor a la Fira de Frankfurt de 2007. Xavier Folch –que el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi– ja forma part dels grans editors europeus per la transcendència de la seva obra i del seu immens catàleg.
Catalunya Plural, 2024 
