Taiwan ha rebut un aplaudiment unànime per la seva gestió de la pandèmia, amb una de les taxes de COVID-19 per càpita més baixes del món i una situació que tendeix en gran mesura a la normalitat.
Només 11 persones han mort de COVID-19 a Taiwan des del començament de la pandèmia, una gesta impressionant per a un país que mai va arribar a estar confinat.
A l’inici de la pandèmia, Taiwan va ser considerat un país d’alt risc per a la COVID-19 per la seva proximitat a la Xina i als freqüents viatges que es realitzen entre els dos països.
Amb un historial de SARS el 2003 que no es va gestionar particularment bé, aquesta vegada el Govern taiwanès va actuar ràpidament per tancar les seves fronteres. El 20 de gener de 2020 va crear un Comandament Central de Epidèmies per coordinar la cooperació entre els diferents ministeris i agències governamentals, i entre el govern i les empreses.
Un nou estudi ha examinat més a fons per què a Taiwan li ha anat tan bé en la lluita contra la COVID-19. Els autors de l’estudi, procedents de diversos instituts de salut i hospitals de Taiwan i els Estats Units, van comparar l’eficàcia estimada de dos tipus de polítiques en els primers mesos de la pandèmia: mesures basades en casos i mesures basades en la població.
- Les mesures basades en casos inclouen la detecció de persones infectades mitjançant proves, l’aïllament dels casos positius, el rastreig de contactes i la quarantena de 14 dies dels contactes propers.
- Les mesures basades en la població incloïen ús de mascareta, higiene personal i distanciament social.
Els efectes d’aquestes mesures es van quantificar mitjançant l’estimació del nombre efectiu de reproducció (nombre R).
El nombre R és una forma de qualificar la capacitat de propagació d’una malaltia infecciosa: representa el nombre mitjà de persones a les que una persona infectada transmetrà la infecció. Un nombre R superior a 1 significa que el virus seguirà propagant-se i els brots continuaran. Un nombre R inferior a 1 significa que el nombre de casos començarà a reduir-se.
Mentre que els estudis anteriors en altres països han simulat escenaris hipotètics, aquest treball va combinar la modelització de la transmissió amb dades reals detallats per a estimar l’eficàcia.
Els autors van recopilar dades sobre 158 casos entre el 10 de gener i l’1 de juny de 2020 dels Centres de Control de Malalties de Taiwan. Tots els casos es van confirmar mitjançant proves de PCR. Les dades es referien a infeccions locals, a grups confirmats i a casos importats de persones que van entrar a Taiwan abans de el 21 de març 2020.
A continuació, van comparar els resultats que van trobar a Taiwan amb un R de 2,5, basat en el nombre equivalent estimat a la veïna Xina al començament del seu brot de COVID-19.
La combinació guanyadora
L’estudi va descobrir que les polítiques basades en casos per si sols, com el rastreig de contactes i la quarantena, podien reduir el nombre R de 2,5 a 1,53. El confinament va ser el que més va contribuir a reduir el nombre R.
Les intervencions basades en casos no van poder prevenir substancialment la transmissió d’una persona a una altra, però sí que van aconseguir reduir la transmissió posterior a una tercera o quarta persona, sempre que aquests contactes propers fessin quarantena.
Per la seva banda, les mesures basades en la població, com el distanciament social i les mascaretes, van reduir el nombre R de 2,5 a 1,3.
Els autors van concloure que la combinació de mesures basades en casos i en la població va ser el que va conduir a l’èxit de Taiwan en la contenció de la COVID. La combinació de tots dos enfocaments conduir a un nombre R, estimat mitjançant dos mètodes diferents, de 0,82 i/o fins i tot d’un 0,62. També van descobrir que es necessitaven mesures basades en la població contundents per aconseguir la contenció, tot i que el nombre d’infeccions circulants fos petit.
Cap dels dos enfocaments hauria estat suficient per si sol, fins i tot en un país amb un sistema de salut pública eficaç i un sofisticat sistema de rastreig de contactes.
Com afecta això a altres països?
Reconeixent que tots els models fan suposicions, i aquesta anàlisi no és diferent, aquest document confirma que tot el conjunt de mesures de salut pública que hem estat utilitzant de forma bastant consistent a tot el món -en diferents graus de temporalitat i rigor- han estat necessàries. Encara que cal destacar que els resultats de l’estudi reflecteixen un període en què les noves variants amb més transmissibilitat no eren un problema.
Els autors van assumir que les proves i l’aïllament es van produir simultàniament. Aquest va ser el cas a Taiwan, però no en altres països com Anglaterra, on els retards entre les proves, els resultats i el confinament disminueixen l’eficàcia de les mesures basades en casos.
Taiwan és una nació insular amb capacitat per controlar la introducció de nous casos a través del control fronterer, i els autors reconeixen que les conclusions d’aquest estudi poden no ser totalment aplicables a altres països. Aquesta és la raó per la qual els autors es van centrar en l’eficàcia de les intervencions basades en casos i en la població sobre la transmissió local, i no en els controls fronterers sobre el nombre de casos importats de COVID-19.
Els autors van concloure que el rastreig intensiu de contactes no és possible quan els sistemes de salut pública estan desbordats. Això mai va ocórrer a Taiwan a causa de l’èxit de les seves estratègies, però sí que va tenir lloc, per exemple, en Irlanda al gener de 2021, quan va experimentar una nociva tercera onada de COVID-19.
Aquest document també va trobar resultats similars per a la quarantena de set i 14 dies i suggereix que el període de confinament podria escurçar-se. Alguns països estan considerant aquesta possibilitat, inclòs Estats Units, però fins a la data no s’ha introduït de forma generalitzada.
Ja sabíem que hi havia molt per aprendre de l’èxit de Taiwan a l’hora d’evitar que s’afermés l’epidèmia. Ara, a mesura que es despleguen les vacunes i sorgeixen noves variants, tenim més informació sobre les contribucions comparatives i combinades de les mesures de salut pública.
Article traduït al castellà gràcies a la col·laboració amb Fundació Lilly.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Catalunya Plural, 2024 
