D’entre les economies de països de cert volum (democràcies o dictadures), Els Estats Units mostra el millor balanç macroeconòmic. El Fons Monetari Internacional a principis de juliol doblà la projecció de creixement del PIB fins al 7% per a 2021. Tanmateix, aquesta previsió parteix de la premissa que el pla d’infraestructures, el fiscal i el segon de pagaments socials del president Joe Biden s’aprovarà al Congrés.
El Congressional Budget Office, entitat no partidista del Congrés, també ha revisat a l’alça l’expansió del PIB, situant-la al 7,4% sense l’aprovació dels esmentats paquets. Tots els organismes internacionals i la Reserva Federal coincideixen que el creixement serà superior al 7% i es consolida després d’un decreixement menor (3,4%) del PIB el 2020 que la majoria d’economies avançades.
El mes de juny es van crear 850.000 llocs de treball — el millor registre en deu mesos — i la taxa d’atur se situà en un 5,9%. L’ocupació va augmentar en 583.000 persones el maig i 269.000 l’abril. Del febrer a abril de 2020 l’atur es disparà del 3,5% (el nivell més baix en 50 anys) al 14% a causa de la primera ona de Covid-19. El nombre de persones que treballen (excloent el sector agrícola) és superior en 15,6 milions respecte l’abril de 2020, tot i que encara és inferior en 4 punts al nivell anterior a la pandèmia.
Els paquets substancials d’estímul que els EUA va aprovar molt ràpidament després de l’inici de la pandèmia contrastaren amb la lentitud d’altres potències. Els 2,1 bilions del paquet de març de 2020 (el Cares Act) van finançar pagaments directes a individus, subvencions addicionals d’atur federals que se sumen a les que atorguen els estats, pagaments a famílies amb nens, finançament per a persones afectades directament per Covid-19 i crèdits a fons perdut a PIMES (659.000 milions de dòlars) si mantenen la plantilla. Després del segon paquet d’estímul de 900.000 milions de dòlars de desembre, l’administració de Joe Biden va aconseguir que el Congrés aprovés un tercer per valor de 2,1 bilions el març de 2021.
Afegits a la manca de restriccions dures en estats governats pels republicans, el resultat fou més víctimes mortals comparades amb països desenvolupats per la propagació del virus, però també més activitat econòmica i creació d’ocupació. És cert que les prestacions socials als Estats Units són molt menors en quantitat i concepte a les de les democràcies avançades.
No existeix una cobertura mèdica pública universal i gratuïta. Això obliga moltes persones a treballar per evitar la pobresa. Tanmateix, la baixada de manera ininterrompuda de l’atur des del 14% d’abril de 2020 fins al 6% del gener de 2021 ha estat espectacular. L’informe del mercat laboral del ministeri de Treball de juny és el més recent i és molt ampli perquè recull dades de dos mesos. És equivalent a l’Encuesta de Población Activa (EPA) espanyola. Assenyala que es creà bastant ocupació el juny en els sectors de l’oci, hoteler, comerç al detall, educació, serveis professionals i empresarials i altres serveis, i en menor mesura en manufactura, mineria, construcció i transport.
La taxa d’atur de març de 2020 era la més baixa en mig segle per a tots els grups demogràfics. Tot i que l’atur ha augmentat més en alguns col·lectius, es manté relativament baix per a tots els grups: homes adults (5,9%), dones adultes (5,5%), població blanca (5,2%), població hispana (7,4%), persones d’origen asiàtic (5,8%) i població afroamericana (9,2%). La xifra de persones aturades (9,5 milions) evidentment és més alta que el febrer de 2020 (5,7 milions), però s’han recuperat la majoria dels 20 milions de llocs de treball perduts inicialment.
Altres paràmetres del mercat laboral són també positius o estan estables. La taxa de participació laboral (61,7%) mesura les persones que treballen o busquen feina sobre el total de població de 16 anys o més anys. Hem de tenir en compte que moltes persones — estudiants, persones jubilades, amb molts ingressos – no volen treballar. Aquesta taxa només és 1,7 punts superiors a la del febrer de 2020. A més, la remuneració horària per a treballadors del sector privat s’incrementà en 10 centaus fins a 30,40 dòlars el juny, després de pujades de 13 centaus el maig i 20 centaus l’abril.
La xifra de persones aturades a llarg termini (més de vint-i-set setmanes) ultrapassa en 2,9 milions el registre de febrer de 2020. Els aturats a llarg termini representen el 42% de les persones sense feina. Tot i que l’atur estructural és tradicionalment més baix als EUA que a altres economies desenvolupades, caldrà seguir amb atenció com evoluciona aquesta magnitud.
Després del principi d’acord sobre un paquet per a finançar la reparació i modernització d’infraestructures entre el president Biden i 11 senadors republicans, la negociació s’ha estancat. El principi d’acord destinaria 1,1 bilions per a reparar autopistes, carreteres, ponts i altres infraestructures de transport tradicionals. Biden i l’ala esquerra del partit Demòcrata aspirava a obtenir més de 2 bilions i a incloure més pagaments socials. Com tots els senadors i congressistes republicans s’hi oposaren i àdhuc alguns senadors demòcrates el trobaren excessiu, Biden va rebaixar la seva demanda. Tenint en compte l’empat a 50 al Senat entre Demòcrates i Republicans i la majoria també mínima dels Demòcrates (quatre) a la Cambra de Representants, Biden no tenia altra alternativa. Però els Republicans van fer marxa enrere quan Biden insistí a intentar aprovar el paquet de 2,1 bilions paral·lelament al d’1,1 bilions utilitzant un procediment parlamentari que només exigeix una minoria simple a la Cambra de Representants i al Senat, i que àdhuc molts Demòcrates rebutgen.
El paquet més petit d’infraestructures seria millor per als EUA. Des del març de 2020, el deute nacional ja ha pujat 5,1 bilions de dòlars arran dels tres paquets d’estímul i és equivalent al 110% del PIB dels EUA. La injecció excessiva de liquiditat del sector públic ha provocat un repunt de la inflació i desanima a alguns col·lectius a buscar treball.
La Reserva Federal no elevarà els tipus d’interès malgrat la pujada de la inflació, que pot ser menor i temporal si l’OPEP arriba a un consens per a limitar la producció de petroli en el context d’una economia internacional que es recupera. Per tant la política monetària dels EUA no pot fomentar més l’activitat econòmica. La pressupostària ja ho ha fet amb 5,1 bilions de dòlars i pendent del desenllaç de les negociacions sobre el paquet per a infraestructures.
Una reducció d’impostos s’hauria de pactar amb els Republicans i és altament improbable que fructifiqués donada la visió diametralment oposada de Demòcrates i Republicans en aquest àmbit. Biden volia un augment de l’impost de societats del 21% al 27%. Tot i que mostrà flexibilitat i rebaixà la seva pretensió al 25%, no té els vots al Congrés per a cap pujada. Per tant, més paquets d’estímul no són desitjables perquè desincentiven el treball en certs col·lectius, pressionen a l’alça la inflació i en el context de tipus d’interès que romanen baixos, segueixen alimentant unes cotitzacions borsàries excessives. El divendres 9 de juliol els tres índexs borsaris van tancar a prop dels seus màxims històrics: el Dow Jones a 34.870 punts, el Nasdaq (empreses tecnològiques) a 14.701 punts i el S&P (que engloba a 500 empreses) a 4.369 punts.
La pandèmia ‘tanca’ els Estats Units
Hi ha un aspecte en el qual l’administració Biden clarament s’està equivocant. El maig la UE va permetre que els estatunidencs vacunats poguessin visitar per primera vegada des de febrer de 2020 els països de la zona Schengen, que són els de la UE més Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa i menys Irlanda, Bulgària, Romania i Croàcia. Fou un intent de millorar les expectatives del turisme a Europa. A causa de la planificació inherent en un viatge transatlàntic i les diferents normatives de Covid-19 no únicament entre els països de la UE sinó dintre d’ells (Segons Comunitats Autònomes, Länder alemanys, regions franceses o italianes) a la pràctica pocs ciutadans dels EUA estan fent vacances a Europa.
S’esperava que la Casa Blanca decidís obrir els Estats Units al turisme de la UE i altres països europeus, especialment tenint en compte la taxa de vacunació plena ja propera o àdhuc superior a la dels EUA (48,5%) de països claus com Alemanya (42,6%), França (34,7%), Itàlia (34%), Espanya (44,6%), Països Baixos (38,7%), Regne Unit (52%) o Suïssa (40%). L’administració no només no ho ha fet sinó que resisteix la pressió d’aliats com el Regne Unit. Argumenta que la variant Delta és perillosa i que la UE ha utilitzat la vacuna d’AstraZeneca. Als Estats Units també s’escampa la variant Delta, que en la majoria de països desenvolupats està provocant un repunt de les infeccions però no de la mortalitat ni hospitalitzacions massives.
L’eficàcia de les vacunes de Pfizer, Moderna i Johnson & Johnson és indiscutible. També ho és la seva capacitat per a ser reprogramades pel fet que s’han desenvolupat amb la tecnologia ARN missatger. Es justificaren els controls davant l’aparició de la variant britànica, brasilera i sud-africana. En tots els casos les vacunes s’han reprogramat i els estudis i la realitat demostren que són eficaces davant aquestes variants. Per tant també ho seran davant la variant Delta, especialment perquè s’està negociant com administrar una tercera injecció.
Que els EUA no permetin l’entrada per decret de països amb taxes de vacunació plenes molt baixes com Brasil (14%), Índia (5,4%), Rússia (13%) o la Xina (que no dóna dades a l’OMS) és lògic i prudent. A més, els seus ciutadans necessiten un visat per a viatjar per turisme als EEUU. Però que l’administració Biden denegui l’entrada als ciutadans dels països de la UE i Regne Unit malgrat que les seves taxes de vacunació elevades no té sentit. Perjudica molt la relació transatlàntica.
Els únics ciutadans de la UE o dels altres països que poden viatjar des de febrer de 2020 als EUA són diplomàtics (i no tots), residents permanents o ciutadans dels EUA i executius d’alt nivell de multinacionals amb operacions a ambdós costats de l’Atlàntic. Aquesta prohibició d’entrada està dividint famílies, minant les operacions de les empreses i perjudicant el sector turístic dels EUA, primera potencia mundial en ingressos per turisme abans de Covid-19.
La relació econòmica transatlàntica genera el 33% del comerç i el 45% del PIB mundial. L’acumulació (estoc) d’inversió estrangera directa (IED) dels Estats Units a la UE és tres vegades superior al que té a tota Àsia. L’estoc de IED de la UE als EUA és més de sis vegades superior al que té a la Xina i Índia junts. Tancant EUA a ciutadans i empresaris de països aliats l’administració Biden manté l’esperit d’Amèrica First (“Amèrica primer”) que tant criticà de l’administració de Donald Trump.
Catalunya Plural, 2024 
