L’escriptor H. P. Lovecraft deia que la por és la més antiga i fort de les emocions humanes. Segons els estudis en neuromàrqueting no li faltava raó.La clau està a entendre les pors/necessitats del teu client i fer-li sentir que el teu servei és l’indicat per a solucionar-los. Jürgen Klaric, un dels deu especialistes en neuromàrqueting més influents del món, el resumeix així: “Converteix-te en l’antídot de la por del teu client”. Securitas Direct ha sabut molt bé com portar això al seu terreny.
Hi ha dos conceptes separats per una línia molt fina: Manipular i persuadir. Manipular és distorsionar amb mentides la realitat per interès propi. Persuadir és convèncer amb raons per a aconseguir que algú faci alguna cosa. Quan ets un tauró a la recerca de pressa, com Securitas Direct, tot comença creant una necessitat on no n’hi ha.
Tornem al neuromàrqueting, abans d’entrar en matèria, perquè s’entengui millor. La base es troba en les neurones mirall. Les neurones són cèl·lules missatgeres i gràcies a les neurones mirall, podem utilitzar conceptes per a connectar amb la ment dels altres. Posem al cinema com a exemple, podem emocionar-nos i viure el que veiem gràcies a l’activació de les neurones mirall.
La piràmide de Maslow, una teoria psicològica que ordena de manera jeràrquica les necessitats humanes, és un clàssic per a publicistes i experts en màrqueting. Segons Maslow, a mesura que satisfem les nostres necessitats més bàsiques anem desenvolupant necessitats més elevades fins a arribar a la completa autorealització. Les bases de la piràmide són: les necessitats bàsiques i les de seguretat.
Una bona estratègia de màrqueting no s’allunya molt del cinema, i es basa en explicar una pel·lícula que deixi empremta en la ment del seu client potencial. Però per què funcionen? En el cas de Securitas Direct, per la manipulació que parlava unes línies més amunt, directament connectada a la base emocional de les neurones mirall i a la necessitat de seguretat de la piràmide de Maslow. Ja tenim la recepta guanyadora.
El negoci de la por
La por és una de les emocions que més influeixen en el comportament i presa de decisions dels éssers humans. Ho han sabut sempre els grans líders de la història i els polítics. Les empreses de seguretat són expertes a utilitzar la por per a aconseguir augmentar els seus beneficis. En el cas de Securitas Direct, ha estat aquesta gestió de la por la que ha convertit l’empresa, segons les seves paraules, en el grup de serveis de seguretat més gran del món.
En 2017, Autocontrol (Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial) va demanar la retirada d’un anunci de Securitas Direct, per explotar de manera “desproporcionada” la por al robatori. L’anunci va ser retirat perquè “alerta i desperta temor en els destinataris en relació amb els efectes negatius que pot provocar la manca de la prestació promocionada, perseguint i aconseguint explotar el sentiment de por dels seus destinataris amb l’objectiu de promoure la contractació dels serveis de seguretat promocionats”.
Aquest mateix any, es va destapar a través d’un vídeo https://youtu.be/ctnynonxg2u, com Securitas Direct va instruir als seus comercials per a difondre falsos robatoris i així vendre més alarmes.
La tàctica que explica el cap de vendes als seus subordinats, convida a triar timbres a l’atzar a les urbanitzacions al·legant que arriben per a instal·lar alarmes en l’edifici “per això del robatori”. Amb aquesta pràctica van infonent la por a la gent. L’instructor assegura que quan el rumor de la inseguretat s’ha estès pel bloc, els seus habitants són més propensos a contractar serveis d’alarma.
Almenys tres ajuntaments han presentat queixes formals davant Securitas Direct, després de comprovar que els seus equips de vendes es dedicaven a alarmar a aquestes poblacions amb avisos de suposades onades de robatoris que no existien. La Policia Municipal de Getxo, Biscaia, va treure un comunicat, el 29 de gener de 2016 per a desmentir les informacions que la companyia havia anat propagant per la població en nom del Govern municipal.
Clars exemples de la immoral utilització de la por com a estratègia de venda. Així i tot, el director financer de Securitas Direct, Rafael Miranda, es mostra orgullós per haver creat una nova categoria de vendes: la necessitat d’estar tranquils i vendre aquesta il·lusió. Espanya és un dels països més segurs del món, al mateix temps que és el quart en el rànquing mundial de nombre d’alarmes instal·lades.
Una vegada explotat el mercat dels robatoris, calia anar més enllà. Què ens fa més por que el fet de robar a la nostra casa? Que ens la llevin! Arribada a aquesta conclusió, només quedava convertir un problema residual en “El Problema”. Alimentar el terror a les ocupacions, ha disparat els beneficis de Securitas Direct, sobretot després de la seva baixada en borsa a causa de la crisi de la COVID-19. El que ens porta al motiu de la gran campanya promoguda en 2020, després d’uns mesos en què la gent no va poder anar periòdicament a les seves segones residències.
Va arribar l’estiu i el pànic. I si m’ocupen la meva casa quan me’n vagi de vacances? I si no puc anar-me’n perquè m’han ocupat la caseta a la platja? Pors lògiques alimentades per una manipulació perversa de la realitat. Aquest tipus de campanyes, fa uns anys que són recurrents en les dates vacacionals i tornant-se tan populars com les de la tornada al col·le, la loteria de Nadal o la primavera en el Corte Inglés. Totes pensades per a generar necessitats no sempre reals, sensació de benestar o el somni d’una vida millor. Campanyes de màrqueting en les quals piquem fins i tot sense adonar-nos, de tan naturalitzades que les tenim ja.
Gràcies a les ocupacions i els mites estivals, Securitas Direct ha fet l’agost i ha vist multiplicar exponencialment els seus beneficis. Ja ho deia Eduardo Galeano en 2006, “La por és la matèria primera de les pròsperes indústries de la seguretat privada i del control social”. Només cal fer créixer la demanda per sobre dels delictes que la generen.
“Evita l’ocupació en el teu habitatge amb l’alarma de Securitas Direct, actuem immediatament” “Què ocorre si s’ocupa una casa sense alarma?” “Què ocorre si s’intenta ocupar una casa amb alarma de Securitas Direct?” “El teu habitatge lliure d’ocupació amb Securitas Direct”. Aquests són els principals missatges que trobem res més entrar en la web de la companyia. Tots ells acompanyats amb informació que no s’ajusta a la realitat jurídica, segons la qual no existeix l’ocupació, sinó la violació de domicili.
La violació de domicili es dóna quan una persona accedeix a una casa on habitualment viu algú. Segons les dades existents, és un problema residual molt lluny de ser el gran temor que venen.
Segons estudis, com el realitzat per l’Institut Cerdà, només el 0,34% del total dels habitatges de tot l’estat estan ocupades. D’aquestes només el 0,02% són de particulars. La resta és habitatge buit a les mans de bancs o fons d’inversió. Aquestes dades vénen reforçats per l’experiència d’advocats i jutges com Naomi Abad, advocada de Xarxa Jurídica. Abad assegura que gairebé la totalitat de casos que ella ha portat “han estat cases de bancs i cases abandonades. Cal lluitar contra el mite que la gent okupa cases de particulars, perquè no és així”.
El jutge Adolfo Carretero, magistrat titular del jutjat d’instrucció número 47 de Madrid, afirma que ‘‘Porto 27 anys en els jutjats i crec que no he vist en la meva vida, que jo recordi, un cas d’ocupació d’habitatge d’un particular, tots són de bancs o entitats. És mentida que no es pugui actuar. Si l’amo presenta el títol de propietat, és en l’acte, desallotjament cautelar”.
Què i qui hi ha darrere de l’èxit de Securitas Direct?
Ajuntem les pistes i arribem al quid de la qüestió. Les quatre potes del tauler de joc on es pasten fortunes i es creen contes per a alimentar temors com la por a l’ocupació. A qui li pot interessar això? Òbviament a les empreses de seguretat que augmenten els seus beneficis. Però aprofundim, ràpidament, una mica més.
Vivim en un estat d’emergència residencial crònica, a causa de tractar un dret bàsic com l’habitatge, com un bé de mercat. Això ha provocat més d’1 milió de desnonaments en l’última dècada. Enfront d’aquest 0,34% d’habitatge ocupat, hi ha un 13,75% d’habitatge buit i un parc públic d’un 2%. Habitatge buit en mans dels bancs i els fons voltor, protegits per una legislació que vetlla pels seus interessos, que busquen per qualsevol mitjà que això segueixi així.
D’altra banda, estan als polítics conservadors amb molt a ocultar. A aquests els interessa desviar l’atenció, generar una guerra entre veïns i estendre una cortina de fum per a seguir amb el seu estat de benestar a costa dels altres.
Finalment, tenim els mitjans de comunicació, que difonen sense rubor totes aquestes manipulacions a canvi de diners.
L’expresident de l’Equador, Rafael Correa, va dir “des que es va inventar la impremta, la llibertat de premsa és la voluntat de l’amo de la impremta”. Qui és l’amo de la impremta a Espanya? Fa temps que el periodisme és totalment dependent dels seus inversors, veiem qui són.
Un dels majors conglomerats de comunicació és Mediaset. Els seus canals de televisió no són capaces de plasmar el problema que resulten 200 desnonaments diaris, però són dels més conscienciosos en el bombardeig amb els ocupes. Que els seus principals accionistes siguin fons voltor, amb amplis interessos en el mercat immobiliari, ha de ser casualitat.
L’altre gran grup de comunicació a Espanya és Atresmedia, la situació de la qual és similar amb inversors de grans interessos immobiliaris i en el negoci de la seguretat. Amb això agafa sentit que la publicitat de Securitas Direct no vingui tant en forma d’anuncis com de publireportatges a tota hora en els programes amarillistes i noticiaris de les cadenes d’aquest oligopoli comunicatiu.
La família March és una de les més poderoses sagues que ha vist Espanya en l’últim segle. Les seves participacions empresarials legals estan valorades en més de 2.200 milions d’euros, i són presents en nombroses empreses de diferents sectors. A través de la seva Corporació Financera Alba, va realitzar l’abril de 2019 la seva major inversió de l’any, 557 milions, per a fer-se amb una important participació de Securitas Direct. El seu patriarca Juan March va secundar financerament el cop d’estat de juliol de 1936, rebent a canvi el monopoli bancari i financer del país. Així va començar l’imperi de la família.
Securitas Direct també ha rebut el favor del Partit Popular, que els va adjudicar més de 130.000 contractes durant l’any 2014. Els més de 250.000 contractes, que el Govern del PP va subscriure o va renovar automàticament en 2013 amb cinquanta empreses de seguretat, posa en relleu la forta aposta per la privatització d’aquesta funció. En algunes de les empreses afavorides, se sentin exministres i familiars de dirigents del PP. Unes altres, apareixen en la trama Gürtel o com a donants de diners al partit.
Ens continua sorprenent ara la gran campanya contra l’ocupació com a boc expiatori? Davant una nova crisi econòmica com l’actual, que ha començat a afectar negativament el mercat immobiliari amb baixades de preus, de rendes i pujada d’impagaments, l’estratègia és clara. Els protectors del sistema financer i els seus altaveus mediàtics, busquen estigmatitzar al pobre per a endurir les lleis i agilitar els desnonaments, al mateix temps que volen evitar qualsevol avanç social en polítiques d’habitatge.
Tothom té dret al fet que ningú li llevi l’habitatge, per descomptat, però aquest dret ja existeix i està ben protegit. El dret que no està protegit és el de l’habitatge, però d’això no et parlaran els comercials de seguretat privada, ni els hereus del franquisme.
Catalunya Plural, 2024 
