Segons Foucault, aquest dispositiu de saber-poder protegeix a la societat de tres figures arquetípiques criminals: dels monstres humans, que són aquells individus que per la seva naturalesa impliquen trastorns per al sistema jurídic com els hermafrodites; dels incorregibles, que són aquells que escapen a la normativitat mèdica i legal com els nerviosos, els desequilibrats i els sords; i finalment, de l’onanista: el masturbador infantil que amenaça l’organització sexual de la família heterosexual beata. Tres figures criminals que per Foucault van ajudar a transformar el discurs legal en un discurs cientificista que ja no apel·larà al dret, sinó a ‘lleis naturals’ que a través del discurs mèdic s’han superposat al discurs legal.
Foucault sosté que som hereus d’aquesta genealogia d’arquetips criminals que es construeixen gràcies a la preeminència supralegal dels arguments d’autoritat mèdics i psiquiàtrics i conclou que per tant, la nostra definició de criminal no és el resultat d’aplicar la llei, sinó que és el fruit de les nostres ansietats sobre el que com a societat heterosexual i normativa considerem que és natural. Com a mostra Jasbir K. Puar i Amit Rai en el seu article de 2002 “Monster, Terrorist, Fag: The War on Terrorism and the Production of docile Patriots”, les nostres ansietats i el seu paper en la creació de la figura del criminal no semblen haver canviat, si de cas ha guanyat pes l’element racial, però el que sí que ha canviat són els mitjans tècnics de què disposem per protegir-nos, ordenar i definir al criminal contemporani. En l’actualitat, la verificació d’identitat (KYC per les seves sigles en anglès) és un pas obligatori per accedir als serveis de banca on-line, i és també un negoci a l’alça que se serveix de la pretesa objectivitat de la intel·ligència artificial i l’automatització d’anàlisi visuals rudimentaris per emetre un judici sobre la veracitat de la identitat del client en base a ansietats i prejudicis culturals.
La problemàtica relació entre veritat i justícia que Foucault va localitzar en el moment en què es van situar per sobre de la llei i es van acceptar com a veritat els textos grotescos que recitaven els metges i psiquiatres del s. XVIII podria estar donant-se avui a la pantalla dels nostres telèfons mòbils quan, en sol·licitar un servei financer, les nostres dades i fotografies passen per una empresa de KYC que, amb tècniques tan grotesques i irrisòries com les del psiquiatre de fa tres segles, es serveix del discurs cientifista dels algoritmes per emetre un enunciat privilegiat amb presumpció de veritat sobre la nostra identitat.
Les ansietats sobre les quals es construeix el nou criminal digital -al qual aquestes empreses de KYC denominen fraudster en les seves publicacions- segueixen girant al voltant dels mateixos eixos: classe, raça i identitat de gènere. Tant és així, que al Journal of Banking Regulation en una publicació de 2019 assenyala a les companyies de KYC ara un un obstacle perquè els refugiats i sol·licitants d’asil accedeixin a serveis financers bàsics i suggereix que aquestes empreses privades tendeixen a operar amb uns criteris que excedeixen els que recomana l’European Banking Authority i no fan cas la recomanació de mantenir un equilibri entre el seu objectiu de prevenir el frau, el blanqueig i el finançament d’activitats terroristes amb el d’assegurar l’accés als serveis financers bàsics d’aquests grups vulnerables.
El KYC com a instrument d’ordenació i protecció de les societats blanques heteronormatives europees es va naturalitzant a través de la tecnologia i és qüestió de temps que, com passa amb els casos estudiats per Foucault, considerem el judici d’una empresa privada veraç, irrefutable i amb un origen difícil de rastrejar mentre que la realitat és que la definició de ‘fraudster’ es construeix dia a dia des de les oficines que aquestes empreses de KYC tenen en ciutats com Barcelona, on analistes que treballen de dilluns a diumenge en horaris impossibles i dins el conveni estatal d’empreses de consultoria i estudis de mercat i de l’opinió pública alimenten amb les seves decisions -o opinions? – diàries, repetitives i cansades una intel·ligència artificial que amb el temps es considerarà objectiva i amb valor legal.
Si Foucault visqués, probablement dedicaria un seminari a investigar aquesta nova transformació dels discursos de veritat a través del KYC i de la intel·ligència artificial i els alumnes del Collège de France assistirien estupefactes al que ell anomenava ‘pràctiques grotesques i irrisòries’ i que sense això, són quotidianes en el sector com corregir la marca de gènere/sexe en les sol·licituds de clients transsexuals per conservar el que apareix en els seus documents (tot i que els documents hagin estat expedits per un país obertament trànsfob i les empreses de KYC es considerin LGTBIQ+ friendly), o la creació d’àrees geogràfiques d”alt risc’ que coincideixen amb aquelles zones en què es concentren poblacions vulnerables, o l’anàlisi inevitablement tendenciosa que es fa a partir de l’aspecte físic dels sol·licitants racialitzats. Tot això sense entrar a discutir el violent d’un procés que conserva i emmagatzema les imatges dels clients per al seu propi benefici sense respectar la quantitat d’elements privats que hi apareixen.
En un moment com l’actual, a les portes de la creació d’una identitat digital europea i amb aquestes empreses privades de KYC com Safened-Fourthline signant acords amb departaments de policia dels països membre, Foucault consideraria urgent aturar-nos i sotmetre a aquestes empreses als processos democràtics propis d’una institució pública. No només per evitar que s’automatitzin i naturalitzin processos que ofereixen resultats potencialment inhumans, sinó també per evitar que les pretensions d’objectivitat i estandardització que aquestes empreses venen aconsegueixin oferir-nos el rentat de responsabilitats que com a societat europea tant desitgem: el de ser justos i objectius sense haver de pensar en les necessitats i la història de vida del client que sol·licita un servei financer, que generalment ho fa perquè ho necessita.
Igual que el discurs del metge i el psiquiatre del s. XVIII, el KYC basat en intel·ligència artificial i algoritmes, més que respondre a criteris de justícia, reflecteix les nostres ansietats i ens ordena i protegeix dels nostres monstres mentre soscava els valors democràtics i sosté situacions de desigualtat i injustícia dins i fora de la fortalesa europea.
Catalunya Plural, 2024 
