Canàries: ni presó ni tomba

Arguineguin, històricament poble pesquer al sud de Gran Canària. Ara, lloc de vergonya i no dret.

Si ens remuntem uns mesos enrere, la foto del moll d’Arguineguín era de centenars de persones amuntegades. D’agost a novembre l’arribada de piragües a bord de menors, dones i homes d’origen magribí i subsaharià va ser constant. Sense dutxes, amb poca roba de recanvi i menjant tres entrepans al dia durant setmanes. Segons ha descrit el jutge de CIE de Barranco Seco, Arcadio Diaz Tejera, la traducció d’una política de “recollida” fallida que, seguint l’exemple grec, ha utilitzat les illes com a marc de contenció dels migrants.

Ni presó ni tomba. Aquest és el lema que veiem estampat en samarretes, pancartes i cartells a un costat i a l’altre per carrers i racons de Gran Canària: el passeig de les Pedreres, el Cementiri de Sant Sebastià, l’aeroport, i també el moll d’Arguineguin, o com ja és conegut “moll de la vergonya”. Al llarg d’una setmana desenes d’activistes de diferents costats de la península i l’arxipèlag canari s’han unit per donar peu a la iniciativa Caravana Obrint Fronteres. “Des de 2016 amb la guerra de Síria, hi havia una sensació que el fenomen de la migració és un fenomen global i que havíem d’unir forces per fer una expressió pública més forta de denúncia i de sensibilització,” relata Luisa Menéndez, una de les organitzadores i membre de l’associació Ongi Etorri.

En aquesta edició de la caravana, més de 350 activistes han escollit les illes canàries per visibilitzar un sistema de contenció migratòria basat en l’externalització, la militarització de fronteres, i les deportacions, sense una assistència legal adequada. “Migrar a través de la ruta Canària no és una opció, sinó una obligació, perquè és la ruta més perillosa de tot Europa, per això avui som aquí”, recorda Luisa. A més, l’activista ha volgut puntualitzar la mirada feminista del moviment, on el 70% de la participació són dones.

“Som persones migrants africanes que hem arribat a Canàries, de vegades per la via regular però sobretot per la via letal”, apuntava en el discurs inaugural Soda Niasse. L’activista senegalesa va posar èmfasi en el fet que les mercaderies i les matèries primeres circulen lliurement des dels seus països, en canvi les persones són sotmeses a una violència sistèmica per voler escapar d’una pobresa generada per l’explotació de recursos que Europa està duent a terme en els països del sud: “a l’Àfrica tenim molt a aprendre d’Europa però Europa també ha d’aprendre moltes coses d’Àfrica. Podem aprendre tant els uns dels altres, que no puc entendre d’on surt aquest odi, o aquesta ignorància. La migració, l’intercanvi, són riquesa”.

Soda va arribar a les illes fa dos anys, poc abans que Arguineguin es convertís en un lloc d’amuntegament i no dret. En veure això, l’activista va decidir unir-se a la plataforma ciutadana SomosRed, exemple d’organització entre persones de diferents perfils i professions que, davant la falta de responsabilitat institucional, es va unir per proveir de recursos bàsics i legals a centenars de persones desplaçades a l’illa. “M’identificava amb ells en el seu missatge que Canàries no és una gàbia i ens vam organitzem per distribuir menjar als centenars de persones que van acabar dormint a les platges, pensant en alternatives habitacionals i gestionant el seu trasllat a la península. SomosRed va fer sentir als migrants que hi havia humanitat al seu costat”, manifesta amb orgull Soda.

A més de manifestacions, la Caravana Obrint Fronteres ha dut a terme performances de dansa i teatre, i accions reivindicatives que han anat des de llançar fems davant les oficines de Frontex a empaperar de rumors i notícies falses al seu del diari La Província, entre d’altres.

Els últims dies la Caravana va viatjar a Tenerife per a una segona etapa d’activitats. Els crits de “no són morts, són assassinats” que clamaven els activistes des d’Arguineguin denotaven la ràbia d’una població fastiguejada del sistema de l’Europa Fortalesa, però es barrejaven amb una sensació augural que la institució no està praparada per evitar que el moll de la vergonya aviat torni a violar els drets de tants.