El concepte i significat de la pàtria ha variat al llarg de les èpoques. Si bé sabem que deriva de “pare”, el primer significat de pàtria era el lloc on havies nascut, fins i tot si era una petita localitat com Cervantes a Alcalá de Henares com ens comenten autors com Pedro Álvarez de Miranda (Álvarez, 2021). No va ser fins al segle XVIII que es va associar amb el concepte de patriotisme que va néixer en aquest moment com un concepte polític de la mà dels il·lustrats (i progressistes) del moment.
Malgrat que la creació de la pàtria intel·lectual provingui d’una ideologia progressista, el rebuig que genera avui en dia aquesta paraula es remunta a l’apropiació del concepte que en va fer el règim Franquista, així com l’himne i els colors de la bandera monàrquica.
El fet d’imposar aquests conceptes ha aconseguit crear entre l’esquerra un recel a als conceptes de pàtria i patriotisme, un fet que segons Álvarez de Miranda “ha estat un error garrafal cedir a la dreta el concepte de pàtria i regalar-los un concepte que és de tots”.
Per altra banda, el concepte de màtria que cita Yolanda Díaz no és pas ni una invenció ni un error, ja que té un interès històric, filosòfic i polític. Díaz ho defensava dient que: “La matria es algo que cuida, que trata por igual a todas las partes, que no discrimina a nadie porque hable una lengua determinada fundamentada en algo que me construye a mí misma que es el diálogo”. Atorgar al significat d’aquesta una sèrie de valors femenins i feministes que vinculen la pàtria a una mare dialogant, comprensiva i que cuida als seus ciutadans; d’aquesta manera contraposa els conceptes lligats a una mare cuidadora i acollidora enfront una visió d’un pare sever i distant.
El concepte màtria apareix ja en textos de l’historiador de l’Antiga Grècia Plutarc que deia “la terra és mare i la màtria la nació emocional”. En aquest món clàssic on s’adoraven divinitats femenines vinculades als cicles lunars, a la fertilitat de la terra i a la sexualitat, el terme màtria es vincula a aquests elements i així com als elements vinculats a la tendresa, l’emoció i les cures. És en l’època Romana, on es comença a dibuixar la separació entre espai públic i espai privat segons les teories de Engels, i es prioritza el paper dels homes enfront de les dones quan apareix de manera més evident la separació entre “pàtria” de pater família, allò que és formal i la màtria com un lloc simbòlic i privat (Scott, 1988).
El terme màtria té el seu bagatge i paper també a nivell literari. Virginia Woolf deia que ella com a dona no tenia pàtria sinó màtria, i María Zambrano deia que havia perdut la seva pàtria, però que l’hi havia quedat la mare, la màtria. També apareix en textos de Borges o Julia Kristeva que donaven al terme un espai que no tenia res a veure amb la terra de naixement sinó amb aprendre a estimar.
Miguel de Unamuno parlava de la “màtria basca” enfrontant-la a la “pàtria espanyola” i el filòsof francès Edgar Morin parlava de manera similar de la “màtria Europa”.
La màtria no és, per tant, un invent recent. Amb les seves declaracions, Yolanda Díaz no tan sols recull una tradició d’arrel historicoliterària sinó una reivindicació política i de canvi de mentalitat que li atorguen a la màtria uns valors vinculats en saber escoltar, valorar, acceptar la diferència, i saber cuidar. El temps dirà si el seu projecte per Espanya és aquell que triomfarà en un futur, o si des de l’esquerra cal recuperar i reincorporar el concepte pàtria dins del seu discurs. Però el que està clar és que les paraules signifiquen coses, i això Yolanda Díaz ho sap molt bé.
Referències
- Álvarez, I. (20 de 07 de 2021). ¿Por qué no hemos adoptado ‘Matria’? Un antiguo concepto entre el rechazo de la izquierda y la reivindicación histórica. Obtenido de 20 minutos: https://www.20minutos.es/noticia/4770273/0/matria-un-antiguo-concepto/?autoref=true
- Scott, J. (1988). Gender and the politics of history. Columbia University Press.
Catalunya Plural, 2024 
