Recentment el Ministeri d’Hisenda donava a conèixer les dades d’endeutament dels municipis. Barcelona amb més d’un milió i mig d’habitants té un deute més gran que Lleida o Tarragona amb 130.000 habitants cada un. També Londres té més deute que Manchester, i París té un deute més gran que el de Lyon. Així mateix els Estats Units tenen un deute més gran que Uruguai o que Andorra. Ara bé, això vol dir que Lleida o Tarragona tenen unes finances més solvents que Barcelona o que París i Londres siguin municipis a prop de la fallida? No necessàriament.
Per valorar correctament la situació financera de qualsevol administració és important conèixer no només el seu deute, sinó també els seus ingressos. Segur que quan heu demanat un préstec al banc per comprar un cotxe o una hipoteca per una casa el primer que us han demanat són els vostres ingressos, oi? Doncs amb les administracions passa el mateix. Com més ingressos tenen més fàcil els serà tornar el deute. La solvència d’un Ajuntament es mesura pel percentatge d’ingressos corrents que es necessiten per tornar el seu deute. De tots els Ajuntaments de Catalunya, Barcelona és el segon que menys ingressos necessita per pagar el seu deute, només el 28,7%. En canvi, Lleida, Reus, Igualada i Mataró són el menys solvents, ja que necessiten més del 70% dels seus ingressos corrents per poder tornar el deute.
Una altra dada important és saber quants habitants té la seva població. Com més habitants tingui més possibilitats té aquesta població de tornar el deute. Així, si fem aquesta comparativa veurem que Barcelona té un deute de 481 euros per cada habitant, mentre que a Lleida el deute per habitant és de 956 euros, i a Tarragona de 872 euros. Amb aquestes dades podem dir que Barcelona té menys de la meitat de deute per habitant que Lleida i quasi la meitat que Tarragona.
Aquesta comparativa permet valorar millor el deute de cada municipi o de cada país i entendre millor perquè Londres amb un deute de 2.400 milions d’euros, no està pitjor que Lleida tot i tenir un deute 18 vegades més gran. Igualment, és clar que Barcelona, tot i tenir un deute 6 vegades més gran que el de Lleida o Tarragona, té unes finances molt més sanejades i, per això, les agències de ràting li donen la millor qualificació possible.
Un altre aspecte que també és important a tenir en compte per conèixer la gestió financera d’un govern no és quedar-se amb una foto d’un moment determinat sinó veure com han evolucionat les xifres durant els anys que porta al govern. Així, podria ser el cas que Barcelona, tot i estar molt sanejada, podria estar sofrint un govern que a poc a poc anés erosionant aquesta solvència. Veiem les dades. El mandat de l’anterior alcalde, en Xavier Trias, va acabar amb 972 milions d’euros de deute, molts més també que Lleida i Tarragona, però també 172 milions més que el deute de 800 milions actual. En aquest sentit, la gestió des que Ada Colau és alcaldessa ha suposat una reducció del deute en un 18%, una dada prou bona, sobretot si tenim en compte que acabem de passar una de les crisis sanitàries i econòmiques més grans de la història.
Però potser hi ha truc. Potser aquestes bones dades de solvència les han aconseguit els Comuns a costa de retallades. Deu ser això. O no? Comparem les dades. El 2014, el darrer pressupost abans de l’elecció de l’alcaldessa, la despesa de l’Ajuntament va ser de 2.588 milions d’euros amb una despesa social de 228 milions. En canvi, sis anys més tard, l’any de la crisi, la despesa total va ser de 2.811 milions i la despesa social de 374 milions. És a dir, no només no s’han produït retallades, ni tan sols en un moment de crisi com ens van explicar que era inevitable en la crisi anterior, sinó que la despesa ha crescut en un 8,6% i 223 milions d’euros i la despesa social un 64% i 146 milions d’euros. Per tant, sí, realment és possible incrementar els serveis per les persones i alhora mantenir la solvència.
Per cert, tota aquesta informació, tota, es troba disponible a la pàgina web de l’Ajuntament. En aquest nivell de detall no hi havia estat mai abans ni tampoc, desafortunadament, la tenen encara la majoria dels ajuntaments catalans. Els animem que la incorporin ben aviat.
Catalunya Plural, 2024 
