Alex S. Vitale (Houston, 1965) és professor de sociologia i coordinador del Projecte de Policia i Justícia Social al Brooklyn College. Tota la seva carrera acadèmica ha estat enfocada, precisament, a estudiar els cossos policials d’arreu del món, a parlar amb els agents i les persones represaliades. A intentar entendre per què la policia funciona com funciona i com podríem canviar-la. En el marc de l’assassinat i el posterior judici del cas George Floyd, el jove que va morir asfixiat per un agent de policia a Minneapolis, va arribar a casa nostra el seu últim llibre: El fin del control policial (Capitán Swing, 2021).En aquest document, prologat per l’advocada Anaïs Franquesa, Vitale desgrana de manera entenedora l’essència policial i ens diu que per canviar la policia, hem de canviar el sistema. La traducció al castellà del manuscrit ens juga una mala passada, perquè perdem el terme policing, que seria traduït com a policialització (terme que s’ha fet servir en aquesta entrevista per respectar les paraules de Vitale). Aquesta paraula, que forma part del títol del llibre original, és imprescindible per entendre la dinàmica actual d’empoderar la policia i aplicar el control i la força per fer front a problemes socials i polítics. I això és el que ens explica Vitale al llibre.
Som en una crisi global i cada vegada que passa això, sorgeixen manifestacions i protestes. Ho hem vist a Colòmbia, Cuba, Espanya i també als Estats Units. Quan es donen aquestes manifestacions, que són reprimides amb cruesa, sembla que parem més atenció a la violència als carrers que no pas a les demandes de la gent. Creu que aquesta dinàmica ha anat a pitjor?
Abordaré la segona part de la pregunta primer, i diré que no crec que la violència policial hagi empitjorat. Crec que tendeix a ser proporcional a l’amenaça percebuda per l’Estat, segons les seves nocions particulars d’ordre. La policia és un mecanisme per mantenir aquest ordre, que és un concepte creat pel sistema per mantenir els interessos d’aquells que tenen poder polític. Si una protesta és relativament pacífica i no amenaça l’ordre, la policia es limitarà a fer petites accions puntuals. Però si la protesta és percebuda com una amenaça real, hi haurà alts nivells de repressió.
Replantejo la pregunta, doncs. Ens hem tornat més conservadors?
Això podria ser. La concepció de l’ordre i la seva natura canvien. Per això, una protesta que abans podria no ser considerada amenaçadora, avui podria ser-ho, perquè el context pot haver canviat i es pot considerar que hi ha més vulnerabilitat envers aquella amenaça. El procés per la independència de Catalunya és un bon exemple. És un moviment que fa anys que existeix i el 2017 va ser concebut com una profunda amenaça per l’estat espanyol, que ho va resoldre amb una gran repressió policial. En canvi, manifestacions davant d’ajuntaments, que també protesten contra un govern, poden ser considerades com a amenaces menors, com a actes minoritaris o simbòlics.
Hi ha un gran pacte per no tombar l’homofòbia del tot a països com l’estat espanyol ni dins de les seves forces policials
Fa unes setmanes es van donar arreu de l’estat espanyol manifestacions en resposta a un crim homòfob: l’assassinat del Samuel. A Madrid aquestes manifestacions van acabar amb una forta repressió policial. Considera que manifestar-se contra l’homofòbia és una amenaça contra l’Estat que justifica aquella violència?
L’ordre no està limitat als assumptes íntimament lligats a la política o l’economia. Inclou assumptes socials, també. Cal dir que hi ha un gran pacte per no tombar l’homofòbia del tot a països com l’estat espanyol ni dins de les seves forces policials. Aquestes manifestacions es consideren un desordre cultural, igual que ja va passar als Estats Units fa molts anys a les revoltes d’Stonewall. La repressió policial contra els bars i organitzacions gais no es donaven perquè fossin una amenaça concreta contra l’ordre econòmic i polític, sinó perquè atacaven la moral.
Tornem a la primera pregunta que li he fet.
Crec que és molt interessant perquè és cert que quan veiem violència policial motivada políticament hi ha la tendència a acabar protestant contra la policia. Però realment no som davant un problema policial, sinó que és un problema polític. La violència policial quasi sempre és en resposta a protestes contràries als líders polítics i a la seva gestió. Quan l’estat espanyol va prendre la decisió de gestionar el conflicte polític amb Catalunya a través de la policia va apostar per la repressió. Espanya podria haver apostat per entomar aquest conflicte de manera seriosa, fent ús de la política, però en lloc d’això va apostar per la policialització. I aquesta decisió no la va prendre la policia, sinó que van ser les elits polítiques de Madrid. Hauríem d’enfocar la nostra ràbia cap a ells, que són els veritables responsables de la violència policial.
La policialització és fer de la violència una feina“
Ha dit diverses vegades que no ens hauríem de manifestar contra la policia, sinó davant les seus de govern. Però no hem d’oblidar que la policia està formada per persones, sovint conservadores i amb idiosincràsies particulars. Al llibre menciones la mentalitat del guerrer. Parli-me’n una mica més.
La policialització està basada en una sèrie de polítiques molt conservadores que són inherents a la lògica del cos policial. Policialització és fer de la violència una feina. Això és el que distingeix la policia d’altres institucions dels governs. Quan la gent està involucrada en feines violentes reprodueix certes dinàmiques, que es basen en alts graus de solidaritat interna, en crear estaments molt tancats, focalitzats en l’ordre i l’estabilitat. Són grups molt resistents als canvis i això vol dir que quan empoderem la policia i la convertim en una gran força del nostre dia a dia, incentivem aquest conservadorisme. No podem ser tan naïfs de pensar que, d’alguna manera, podrem aconseguir que la institució policial sigui amable i no violenta, perquè això suposaria no haver entès res de la lògica policial. La solució està en retirar l’empoderament de la policia en el màxim nombre d’espais possibles i fer que no siguin una força majoritària a la societat.
Sovint has fet referència al moviment #DefundThePolice (deixar de finançar la policia) i donar els fons a polítiques de benestar social. Et refereixes a mesures com a aquesta?
Sí, però no només a serveis socials. Quan estem davant d’un cas de policialització de la política, la solució passa per tenir processos polítics més democràtics per resoldre les protestes i descontents amb política i no amb repressió policial. Amb una millor cultura democràtica no hi hauria tanta necessitat de fer protestes massives per garantir drets, perquè les demandes de la població serien preses més seriosament. Però és més fàcil mantenir el favor de les elits i usar la policia per gestionar els problemes de la gent. Quan es demana acabar amb la política corrupta, es demanen solucions reals. Això passa, en part, per invertir en serveis socials, però també significa garantir igualtat econòmica, impostos progressius i habitatge social de veritat.
L’any passat, el 85% de detencions a Barcelona van ser a persones estrangeres. Podem dir que la policia és racista i aporofòbica?
Totalment. Hi ha racisme entre els agents i al funcionament històric de la policia. Però la decisió de convertir certs tipus de problemes socials en problemes policials és política. A Estats Units hi ha una decisió conscient de criminalitzar les comunitats afrodescendents i s’ha fet servir l’excusa del tràfic de drogues. En el moment que es pren aquesta decisió, la policia assumeix la tasca de lliurar una guerra contra les drogues dissenyada per focalitzar només en aquestes comunitats racialitzades. Perquè això funcioni no és necessari que un oficial en particular sigui racista, només cal que a aquest oficial se li digui que ha de sortir al carrer i augmentar el nombre de detencions relacionades amb les drogues a les àrees a la qual treballa i on, casualitats, hi ha un 85% de població afroamenricana. Per suposat que la gent que arrestarà aquell policia serà negra. I, de mentre, al policia que treballa en zones de blancs se li demana que faci d’agent de trànsit.
Aquestes dinàmiques es veuen arreu. La policialització en comunitats de minories ètniques es duu a terme de manera molt diferent que a les zones urbanes benestants. És cert que a les àrees més vulnerabilitzades és on hi ha més problemes socials i on hi ha més crims, però això és així perquè els governs han dissenyat un sistema econòmic que condemna certs barris a la precarietat. Els problemes de les persones que han estat forçats a viure a les perifèries, sense accés al món laboral i als suports socials, es redefineixen com problemes de seguretat i hi enviem la policia.
Creu que això podria millorar contractant més policies racialitzats?
I ara! Les investigacions mostren que aquesta mesura provoca canvis mínims. Mirem la història de la policia colonial. El segle XIX, els poders europeus i americans creaven colònies a través de la conquesta militar. La primera cosa que feien era establir una policia formada per la comunitat local, però sota el comandament d’oficials colons. A ningú se li escapa que aquestes policies locals eren instrumentalitzades per actuar en nom del colonialisme. Així que la hipòtesi que la situació millorarà contractant gent de les comunitats locals falla si mirem la història.
La violència crida la violència. Com creus que podríem desmuntar la idea que com més presència policial, més seguretat?
Si la policia desaparegués demà, hi hauria caos social. No dic que la policia sigui irrellevant per la seguretat, però sí que és un mite que la policialització ens mantingui segurs. Només una part molt concreta dels perills poden ser definits com a policialitzables. Mirem les terribles inundacions a Alemanya o la manera com es va manegar la crisi del 2008, que va acabar amb milions de persones sent desnonats de casa seva. Aquestes són catàstrofes enormes que redueixen les expectatives vitals de la gent, però en cap d’aquests casos s’hauria de parlar de perills que requereixin de la presència policial. Només hi ha alguns casos molt particulars en què la policia seria necessària, però quan hi són, no ho fan gaire bé. La major part de crims mai no es denuncien perquè la gent no té confiança en la policia. Es resolen una part molt petita dels crims i quan ho fan sempre és després del fet, després que el dany estigui fet.
Hem de trencar la idea que la policia és l’única eina vàlida per la seguretat. De fet, és la pitjor eina que podem fer servir
Creus que la policia no és preventiva?
Generalment no. La majoria de gent no necessita saber que existeix la policia perquè la majoria de gent no té ganes de robar el seu veí. Necessitem trencar la idea que la policia és l’única eina vàlida per la seguretat. De fet, és la pitjor eina que podem fer servir. Crec que la policia hauria de ser l’últim recurs i, avui, és el primer.
Hi ha un munt de moviments contraris a la policia. Una de les manifestacions més famoses seria l’acrònim ACAB (All Cops Are Bastards). Què et sembla aquesta afirmació?
Hi ha molta gent que ha estat abusada i danyada per la policia, que ha estat brutalitzada, torturada o que ha vist com han mort amics o membres de la família. Hi ha molta ràbia i moltes raons per tenir-la, però crec que no ajuda ni és estratègic demonitzar els policies com a individus. M’he passat la meva carrera treballant amb policies d’arreu del món i la majoria d’ells creuen que intenten ajudar, que ho fan el millor que poden. No els vull demonitzar, els vull donar millors opcions per ajudar la gent. Si oferíssim a les persones joves que volen ser policies opcions laborals relacionades amb les comunitats, el treball social o la dinamització comunitària, molts d’ells serien més feliços treballant a les seves pròpies comunitats que no pas criminalitzant les comunitats dels altres.
Estem obviant, potser, que hi ha gent que es fa policia, no perquè vulgui ajudar la comunitat, sinó per la violència i l’adrenalina.
Sí que hi ha qui pensa així. Però quan anem a les dades de reclutament militar i policial, normalment enganxen gent pobra amb poques opcions raonables. Vivim en una cultura que celebra la violència i la venjança, així que necessitem canvis socials i menys sèries de policies a la televisió.
Has afirmat recentment que les reformes legislatives no són el camí per millorar la policia i poses l’accent en el projecte de llei que duu el nom del George Floyd. Has dit que aquesta llei no hauria evitat el seu assassinat. Per què?
Perquè judicialitzar un acte policial concret suposa canvis superficials, dissenyats només per reparar la confiança de la societat en la policia, no per canviar la policia en sí mateixa. Com si la culpa fos nostra per no confiar. És com si ens diguessin: és que no enteneu la policia. Per això posarem càmeres a les equipacions dels agents, per intentar explicar-vos millor per què fem el que fem. Però és que no volem que feu el que feu, aquest és el problema. S’ha de treure la policia de les escoles, hem de deixar de fer servir els policies com si fossin agents socials. No hem de portar policies per tractar el sensellarisme o la pobresa a cop de porra o criminalització.
Qui es beneficia d’aquest model policial?
Els mateixos que es beneficien de l’ordre. La policia va ser creada el segle XIX per facilitar l’explotació econòmica, el colonialisme, l’esclavitud i la industrialització massiva, que van ser les bases de l’ordre social i polític d’aquella època. La policia sempre ha estat vinculada a aquests sistemes d’explotació, per tal de manegar les crisis que vagin sorgint arran dels moviments obrers o les revoltes socials. Avui no tenim colonialisme ni esclavitud -al menys no tal com s’entenia el segle XIX-, el que tenim és liberalisme, mercat lliure i corporacions globals que tenen el monopoli del poder, en connivència amb els governs. També tenim manca de serveis bàsics i seguretat econòmica. El resultat d’això són problemes socials com el sensellarisme, la malnutrició o la manca d’oportunitats laborals. I aquests problemes són els que donem a la policia perquè els gestioni. Si canviem l’ordre econòmic, no tindrem tants problemes socials i no necessitarem tanta policia.
Creus que tot remet al capitalisme? I què passa amb règims socialistes com el xinès? O què va passar a l’URSS, on també hi va haver repressió?
El capitalisme canvia tota l’estona i els problemes que genera també. No és només el capitalisme; el socialisme també té els seus problemes perquè ningú podria dir que l’URSS o Cuba no tinguin problemes, que no hi ha explotació o policia. Volem canviar el capitalisme, sí, però hem de pensar seriosament quina ha de ser l’alternativa.
Catalunya Plural, 2024 
