Li tenen por a El Morad

Fa uns anys naixia un artista del barri de La Florida, L’Hospitalet. El Morad, tal com es denomina en les seves xarxes socials i vida real, va néixer el 05 de març de 1999 a L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona. És fill d’immigrants marroquins que, el seu pare amazigh-de Nador i la seva mare de Larraix, es van establir des de fa dècades en aquesta ciutat barcelonina.

Va començar a cantar des de molt petit amb el seu amic Beny Jr, que també ha aconseguit la fama i els seus temes en Youtube tenen milions de visualitzacions. Els dos joves van començar influenciant-se pel rap francès que cantaven fills d’immigrants a França. Les seves lletres parlen de l’exclusió, la pobresa i els abusos policials al barri.

Des de fa un parell d’anys, les cançons i videoclips d’El Morad van començar a tenir una gran repercussió, en part gràcies als videoclips gravats en el seu barri amb joves i nens protagonistes que demostren a la perfecció la humilitat i proximitat dels barris. Les cares a les que no ens atrevim mirar als ulls pels prejudicis i el racisme que ens envolta.

Les lletres de les cançons, amaguen una denúncia feia el sistema racista que exclou a nens pobres, immigrants i racialitzats.

Un dels primers temes del raper titulat Professors és dedicat al sistema educatiu i professorat que menysprea als moros, gitanos, immigrants i pobres “problemàtics” als quals els repeteixen que no arribaran a ser res en la vida. En altres lletres, el jove, denúncia els abusos policials, el tracte que reben els joves en centres tancats, l’exclusió i el racisme. Totes elles inspirades en la seva infància i vivències del barri La Florida en el qual, com denunciava el raper el passat 11 de juliol de 2021 en AC RÀDIO XOU @acradioshow- l’únic programa de ràdio al qual acudeix el jove per la confiança que li transmet el presentador i per a donar suport al programa del seu barri– la presència policial està vint-i-quatre hores present sense ser un barri conflictiu. És més, el jove, malgrat ser una figura coneguda i famosa continua sent víctima d’abusos policials.

El treball dur i constant del raper va començar a tenir resultats molt ràpid. Milions d’oients en diferents plataformes, en el seu compte d’Instagram ja supera el milió de seguidors i en el seu canal de Youtube més d’un milió de subscriptors. Mentre en Spotify compta amb més de tres milions d’oients mensuals entrant en el Top 10 dels artistes espanyols més escoltats, en algunes ocasions fins i tot liderant el primer lloc en aquestes plataformes. Moltes de les seves cançons ja superen els 10 i 20 milions de reproduccions i han estat premiades amb discos d’or i platí.

Fa uns mesos, l’artista presentava, amb un videoclip en el seu compte d’Instagram, una col·laboració amb el raper estatunidenc Drake. La marca de roba del famós raper estatunidenc fundada a Toronto, el Canadà, va acudir fins al barri d’ El Morad per a fer un treball conjunt. No és la primera col·laboració que fa, als seus 22 anys d’edat ja ha col·laborat amb grans de la música com Soolking, Ozuna, Dellafuente i altres que encara no ha informat.

El més estrany de tot això és que, malgrat que l’artista ja és conegut internacionalment, els mitjans de comunicació espanyols ni tan sols s’han fet eco. No hi ha informació del raper que lidera rànquings i ha estat premiat amb discos d’or i platí. I aquí és on té lloc una altra cara del racisme. El silenci al qual som condemnades les persones racialitzades quan triomfem perquè, ja m’estendré sobre això més endavant, quan es tracta d’alguna cosa negatiu surt en tots costats i remarcant la nostra nacionalitat o origen, si cap.

El jove s’ha guanyat una gran audiència de milions d’oients, entre ells famosos com Drake, Achraf Hakimi, Dellafuente, Ozuna, Daniel Ceballos, Nicki.nicole, Ibai Llanos. Amb el silenci dels mitjans de comunicació i sense inversions en publicitat. Mòbil i cambra, lletres bones, barri i humilitat és el secret del seu triomf.

Quan El Morad aconsegueix tenir un altaveu que traspassa davanteres és quan els mitjans comencen a interessar-se i fer-se eco dels seus moviments, però amb un to racista i sensacionalista. Les dues vegades que mitjans importants s’han fet eco han estat per coses que res tenen a veure amb la seva trajectòria professional. Perquè li tenen por a El Morad i a les seves lletres. I això no és un fet aïllat, les persones racialitzades, des de ben primerenca edat en el col·legi, sempre ens hem d’esforçar el doble que les persones blanques perquè se’ns reconegui i/o premiï, si és que es fa.

Així ho denuncia el raper en una publicació amb una foto seva vestit amb la marca de roba del raper Drake: “No sóc de dir aquestes coses, però de moment seguim bé, no tinc el pensament de canviar de manera ni de valors ni de res, sempre vaig saber que acceptarien això i si no, no passava res, no he insistit no he suplicat ni plorat a ningú com perquè ningú vulgui llevar-me res, tot això ha estat gràcies a vosaltres, els meus assoliments, me’ls premieu vosaltres, els meus “guardons” són per vosaltres sempre sentir-vos orgullosos que un xaval d’on ve estigui aconseguint coses que ningú ha aconseguit aquí, com uns altres han aconseguit altres coses també, no em queixo que la televisió no em feliciti, que els mitjans no facin ressò del que he aconseguit, vosaltres mateixos m’ho feu aconseguir i amb això ja em val, producte del carrer, producte natural, moltíssimes gràcies per fer-me el nen del carrer mes feliç del món”.