Les polítiques de restricció del vehicle privat compten amb un suport clarament majoritari a la ciutat de Barcelona, segons es desprèn d’una enquesta elaborada pel GESOP i encarregada per Barcelona en Comú. Gairebé 2/3 dels enquestats defensen mesures més restrictives a l’ús del vehicle privat, específicament cotxes i motos, de cara a reduir la contaminació i garantir un millor accés a l’espai públic. No arriba a un terç la població de la ciutat que s’oposa a l’increment de restriccions: un 31,4%, i només un 3,3% no opina al respecte. Unes dades que consoliden un sentit comú d’època, que traspassa necessàriament els posicionaments partidistes. Al cap i a la fi, tothom que habita en una gran ciutat és igual davant de l’aire que respira i dels sorolls que l’envolten.
L’enquesta dona un important suport a la línia política d’Ada Colau, que des de la seva entrada a l’Ajuntament ha fet de la transició ecològica un dels principals arguments de legislatura. En aquesta línia, s’ha avançat cap a un nou model de ciutat amb la intenció de fer-la més espaiosa pel vianant, tot potenciant el transport alternatiu no contaminant amb la construcció de carrils bici, reduint el nombre d’aparcaments interurbans, o imposant diferents mesures per a rebaixar les emissions contaminants a la ciutat.
L’anàlisi concreta de les dades en funció dels diferents grups analitzats presenta alguns resultats interessants. Per exemple: les dades mostren l’existència d’un biaix de gènere a l’hora de posicionar-se a favor de les restriccions. Un 68.8% hi són favorables, respecte d’un 61.2% dels homes. També són més favorables d’anar disminuint la presència del vehicle privat els més joves; tot i que de tots els grups d’edat analitzats mostren percentatges favorables superiors al 60%, a mesura que creix l’edat baixa el suport a les restriccions. Els més joves recolzen l’ampliació de les restriccions al vehicle privat amb un 69,3% de les respostes; en el cas dels més grans (majors de seixanta anys) ho fan en un 63,5%.
Si ens fixem en el suport en funció del nivell educatiu, són aquells amb un nivell formatiu més elevat els més favorables a les restriccions, amb un percentatge que s’enfila fins al 70.3%, mentre que aquells amb un nivell més baix ho fan amb un 65,6%. Els que menys donen suport a les restriccions són els d’un nivell d’estudis mitjà que ho fan amb un 59,9% de les respostes (37,1% s’oposa a elles). El desglossament de les dades en funció dels districtes mostra que són els veïns de Sant Martí (70,6%) i de l’Eixample (70,3%) els que més recolzen aquesta mesura. De ben a prop trobem els veïns de Ciutat Vella amb un 69,7% i els de Sants-Montjuïc amb un 69%. Aquests són els quatre districtes més favorables. Una miqueta més a baix estan Gràcia (67,4%) i Sant Andreu (67%), Nou Barris (56,9%) i les Corts (58,9%). El districte que menys dona suport a aquesta mesura és Sarrià-Sant Gervasi amb un 51,5%. És difícil extreure conclusions en funció de la renda que hi ha en cada districte, ja que si bé és el districte de Sarrià – Sant Gervasi el que té major renda de la ciutat, no implica necessàriament una correlació amb el nivell de riquesa, ja que en segona posició per la cua s’hi trobaria Nou Barris, un dels districtes amb menor renda mitjà per habitant.
On sí que s’hi troba una clara correlació és a l’hora de creuar les dades en funció de la ideologia de la persona enquestada. Així, són els votants de formacions d’esquerres aquells que més suport mostren a les restriccions. En primer lloc són els votants de BComú els més favorables amb un 77,1% de les respostes, seguits de ben a prop pels de la CUP (73,7%). En un segon nivell trobem els votants d’ERC, amb un 63,2%, i els del PSC amb un 61,8%. Tant en el cas de votants dels republicans com dels socialistes, l’oposició a les mesures sobrepassa el 30% de les respostes. L’electorat de Junts per Catalunya es mostra clarament dividit sobre aquesta mesura, ja que un 48,8% la defensa i un 47,9% s’oposa, però on no hi ha dubtes és entre l’electorat de C’s i el del PP: els primers s’oposen en un 58,4% i els segons en un 53% de les respostes.
Catalunya Plural, 2024 
