Des de la pandèmia s’està parlant molt de la necessitat de transformar el model econòmic predominant. Per fi, sembla que s’estén un nou sentit comú que posa al centre la cura de les persones i del planeta. Ho he constatat amb grata sorpresa en els darrers mesos, en diferents actes públics amb participació d’agents econòmics diversos i representants de les administracions públiques, on he vist força consens en aquesta necessitat de transformació. Però no ens confiem: el camí de transformació cap a una economia que prioritzi la prosperitat sostenible i el benestar per tothom, té i tindrà molts entrebancs.
Per un costat, els sectors privilegiats de tota la vida, com el lobby energètic o immobiliari i els grans rentistes. Per un altre, tampoc podem perdre de vista que el capitalisme actual ha generat una estructura de pensament que té un pes molt important en la nostra psicologia, posant difícil que pensem d’una altra manera. I finalment, perquè aquest és un sistema que té una gran capacitat de canvi i que sap com adaptar el llenguatge sense que, en el fons, canviï res –posar-li l’adjectiu feminista o pintar-ho de verd no és transformador per se–.
En aquest esforç de transformació de l’economia, el paper de les administracions públiques és determinant, com ho ha sigut en molts altres temes com el tabac o els drets de la dona. Una transformació que no seria possible sense escoltar què diuen associacions veïnals o moviments socials.
En aquest sentit, Barcelona està fent una aposta clara per la transformació urbana, cap a una ciutat sostenible, verda, amb comunitats fortes, i articulada al voltant d’un ús més equitatiu i sa de l’espai públic, que ja es coneix com a Superilla Barcelona. Carrers per passejar; compres en comerços i mercats de proximitat; construcció i rehabilitació de gairebé 4.000 habitatges de lloguer; creació d’una cartera de Baixos de Protecció Oficial per destinar-los a la dinamització comercial, social, cultural o econòmica; mobilitat sostenible, invertint en la bicicleta i el tramvia; i un llarg etcètera. Aquestes polítiques públiques posen, clarament, els veïns i les veïnes al centre i impulsen la reactivació econòmica des de la sostenibilitat, la diversificació, la proximitat i l’estabilitat laboral, i sense perdre la necessària perspectiva que el sistema ha de reinventar-se en termes de justícia redistributiva, i d’aquí iniciatives com el servei de cangur municipal per facilitar la conciliació familiar.
I alguns dels resultats d’aquesta transformació ja són tangibles. Sant Antoni va encapçalar la recuperació econòmica de la ciutat gràcies a la superilla, fins i tot superant les xifres comercials que tenia abans del coronavirus. Un estudi va desvetllar que el nombre de compravendes a Sant Antoni el mes de juny passat va fregar les 325.000 transaccions fetes amb targeta de crèdit o de dèbit, mentre que el gener del 2019 (quan es van començar a recopilar les dades) se’n van fer menys de 200.000. Així doncs, és innegable que el teixit comercial de Sant Antoni s’ha reforçat perquè resulta més atractiu anar a comprar pels carrers pacificats de la superilla.
Les restriccions durant la pandèmia han evidenciat que les ciutats s’han de redefinir. Aquests dies, que a Barcelona s’ha debatut sobre quines són les necessitats de la ciutat postcovid, és un bon moment per reivindicar que, tot i que queda un llarg camí de transformació econòmica per recórrer, Barcelona ja està guanyant, dia a dia, una economia del futur, amb un paper central de la salut, l’esbarjo, la diversitat, la comunitat i l’espai públic. Estem compromeses amb l’economia, i especialment amb les economies locals. Per això seguirem transformant. El proper torn, les jornades per la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible, que es celebren del 14 al 24 d’octubre, a on s’abordaran els hàbits alimentaris amb aspectes transversals com la crisi climàtica, el desenvolupament econòmic local, la cultura, la política, els drets socials i la salut.
Catalunya Plural, 2024 
