Entre les respostes de les persones enquestades, s’hi observa una majoria favorable a celebrar un referèndum sobre la forma de govern d’Espanya, entre les opcions de Monarquia i República, tot i el retrocés de 4 punts respecte a l’any passat. També s’hi observa una majoria que manifesta que votaria a favor del sistema republicà en aquest hipotètic referèndum. En les respostes a aquesta pregunta, retrocedeixen 3,9 punts respecte a l’enquesta de l’any passat els que diuen que votarien a favor de la monarquia parlamentària actual, i també retrocedeixen, en 1,5 punts, els partidaris de la República.
Les dades que ofereix l’enquesta són certament d’interès, i és d’agrair la continuïtat d’una enquesta específica que permeti generar, amb el temps, una sèrie històrica que ofereixi una perspectiva de l’evolució de l’opinió de la ciutadania respecte a aquesta qüestió.
L’enquesta ha suscitat un cert debat, en el qual una part de l’opinió pública es demana quina és la posició dels diferents partits al voltant de la qüestió de la forma d’estat i de govern.
El PSC, en el seu 13è Congrés, celebrat l’any 2016, va aprovar la resolució titulada “Per una República Federal, Democràtica i Social”, en la que es proposava “impulsar el debat per a la construcció d’una República Federal, Democràtica i Social que aplegui el conjunt dels pobles d’Espanya, i també impulsar la construcció d’una Europa federal, democràtica i social”.
Al 40è Congrés Federal del PSOE, com en d’altres anteriors, s’hi debatran també esmenes en sentit similar, com ha estat recollit per diversos mitjans de comunicació. Convé no oblidar que el Partit Socialista, en un memorable discurs del diputat Luis Gómez Llorente, va defensar un vot particular en el debat constituent, en defensa de la República, un onze de maig de 1978. Més tard, el 4 de juny de 1978, els diputats del PSC i del PSOE es van abstenir en la votació de l’apartat tercer de l’article 1 de la Constitució, que dóna la forma política de monarquia parlamentària. Això sí, assumint plenament la que va ser voluntat majoritària de la cambra, i demanant el vot favorable a una Constitució que ha posat les bases del més llarg període de democràcia que hagi conegut el país.
És possible la transformació de l’actual marc constitucional en un model republicà? Certament, no hi ha clàusules d’intangibilitat en la Constitució de 1978, es pot reformar de dalt a baix, seguint els procediments establerts i amb les majories necessàries a cada pas. És aquí on topem amb el no gens menor problema de la correlació de forces. No sembla probable que, amb la representació de la voluntat popular que avui expressen les Corts Generals, pogués prosperar una reforma en aquest sentit.
La història de la Primera República, i també la de la Segona República, es pot llegir com la de sengles intents de modernitzar el país, i van anar acompanyades d’una enorme ambició de transformació social. Aquest fet, i la llarga dictadura de signe feixista que va posar fi a la segona experiència republicana, després d’una llarga i sagnant guerra, ha associat en el nostre context polític la defensa d’un model republicà, en termes generals, a l’espectre polític progressista.
La immensa majoria de les forces conservadores del país no comparteixen, per ara, la necessitat de transitar de l’actual monarquia parlamentària a un model republicà. De fet, algunes d’elles, i en especial l’extrema dreta, han fet de la defensa tancada de la monarquia una senya d’identitat. Potser aquest fet, i els errors i negocis de qui encarnava la institució fins no fa pas tant, contribueixin a una erosió irreparable de la monarquia parlamentària a Espanya.
Un moviment que aspiri a l’èxit en l’establiment d’una República a Espanya, però, no pot limitar-se a dependre de la fatiga de materials o dels errors aliens. Ha de promoure un programa que vagi més enllà de la substitució del caràcter hereditari del Cap d’Estat per un caràcter electiu, directament o indirecta. Ha d’aspirar a la viabilitat de la República o, si es vol, a la seva estabilitat futura, que és tant com dir que cal promoure els debats necessaris i convèncer de les bondats del projecte republicà a altres sectors socials, més enllà de l’espectre progressista. També convèncer aquells sectors que, avui, es proclamen republicans, i probablement computen com a tals en l’enquesta que comentem, però el projecte dels quals és, per ara, una república pròpia separada de l’espanyola.
Precisament per aquestes raons, sembla més probable tenir èxit si es té la paciència, i també la determinació, de construir una majoria àmplia, plural i, per tant, sòlida, a favor d’un projecte de constitució republicana conegut i debatut a bastament, que no pas apressant-se a un referèndum que plantegi en termes dicotòmics la qüestió de la forma de govern.
Catalunya Plural, 2024 
