El 22 d’octubre compleix 91 anys Estela de Carlotto, presidenta de l’Asociación Abuelas de Plaza de Mayo. Aquesta data commemora el treball que milers de dones, mares i àvies, porten a terme des de 1977, quan van començar a reunir-se a la Plaza de Mayo, per tal de recuperar amb vida als detinguts i desapareguts de la dictadura argentina. El seu incansable treball va servir per establir els responsables de crims de lesa humanitat i promoure el seu enjudiciament. Entre aquests crims es trobaven els robatoris de nadons que van sostreure a preses polítiques. La seva lluita senti un exemple sense precedents en matèria de drets humans. Fins a la data, s’han aconseguit recuperar 130 néts, que ara saben la veritat de la seva història.
A Espanya, en un període que va des de 1938 fins a 1996, es van perpetrar sostraccions il·legals de nadons i de la seva identitat. La doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga, Neus Roig, especialitzada en l’estudi de l’estructura política, social i religiosa que va fomentar el robatori de nadons durant la dictadura i part de la democràcia espanyola, ho desgrana en el seu llibre “No llores que vas a ser feliz” (2018).
La seva tesi doctoral està estructurada en tres grans períodes, i en cada un d’ells, es descriuen les particularitats amb les quals es va dur a terme la desaparició forçada i el robatori de nadons. Hi ha per descomptat, elements comuns en els tres: la presència de l’església, la moral cristiana, els efectes sobre la subjectivitat que va significar la Guerra Civil i la postguerra espanyola… I també elements particulars de cada època, en funció de les lleis existents i els buits legals, que van facilitar la comissió d’aquests delictes. Neus Roig desgrana el drama de les famílies que van ser víctimes del robatori dels seus fills, i revela com, el que va començar com un instrument de repressió ideològica es va convertir en un terrible negoci.
En la seva investigació va trobar a professionals de diversos àmbits, amb els que va crear l’Observatori per a les Desaparicions Forçades de Menors, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Al desembre de 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 16/2020 sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya. Sens dubte, un gran pas per a l’aclariment d’aquests crims.
La psicoanàlisi sempre va ser una manera de resposta als horrors del segle XX. Ja des dels seus inicis Freud deia: “el que no s’elabora, es repeteix”. Com a ciutadans, tenim un deure de memòria amb el nostre país, per començar a elaborar un trauma, heretat d’un passat bastant fosc. Amb aquesta finalitat, la Fundació per a la clínica psicoanalítica d’orientació lacaniana (FCPOL), -en aquesta alegre coincidència amb l’aniversari d’Estela Carlotto-, signa un conveni de col·laboració amb l’Observatori per a les Desaparicions Forçades de Menors (OFDM), posant a disposició d’aquesta lluita, que ens concerneix com a societat, el saber-fer de la psicoanàlisi d’orientació lacaniana.
Catalunya Plural, 2024 
