Han passat més de tres dècades des que l’Assemblea General de les Nacions Unides adoptà el Document dedicat al Desarmament el 30 de juny de 1978. Des d’aleshores s’han proclamat i atorgat alguns convenis internacionals per a restringir, regular o eliminar l’ús de determinades armes, però segueix havent molt camí per recórrer, entre altres raons perquè els grans Estats exportadors d’armament no els ratifiquen o un cop ratificat no els compleixen i també perquè continua existint un comerç il·lícit d’armes a gran escala.
Segons l’estudi realitzat per Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) durant l’any 2020 i en plena pandèmia la despesa militar mundial va augmentar un 2,6% respecte a la de l’any 2019, assolint una xifra estimada d’1,65 bilions d’Euros. Durant l’any 2020 la carrega militar mundial (despesa militar en proporció al PIB mundial) va augmentar un 0,2% situant-se en el 2,4%. És a dir, en plena crisis sanitària, econòmica i social planetària, les despeses vinculades a la guerra han seguit incrementant. És cert que en alguns pocs països s’ha reduït la inversió militar, de fet a Espanya ha caigut un 0,2% respecte al 2019, però continua assolint unes xifres desorbitades de 14.464 milions d’Euros, equivalents a l’1,4% del PIB.
Paral·lelament, durant aquest 2021 han continuat actius molts conflictes bèl·lics en tot el planeta, especialment a l’Àfrica subsahariana. Resulta indignant que mentre que aquests països no reben les vacunes de la COVID, en canvi no cessa l’enviament d’armes per alimentar a les faccions en guerra, armes que són venudes per exportacions realitzades des d’empreses situades a occident por mitjà de “canals oficials” i sovint a través de traficants.
En mig d’aquest context les Nacions Unides conviden als Estats i també a la ciutadania a treballar per la pau en el marc de la “Setmana del Desarmament”. Està clar que els Estats no fan tot el que haurien de fer, però i la societat civil i els individus en particular, què podem fer? Com a ciutadans igual no tenim molta força, però no podem resignar-nos i hem d’aixecar la nostra veu individual i col·lectivament. Existeixen campanyes de sensibilització i de defensa promogudes per diferents entitats. Igual podríem informar-nos i, fins i tot, participar en elles.
Posem un exemple, sabem si els nostres estalvis dipositats en una entitat financera s’estan utilitzant per finançar la indústria de l’armament? En aquest àmbit és interessant la campanya “Banca Armada” impulsada per diverses organitzacions. Existeixen altres iniciatives. Busquem i informem-nos i actuem.
D’altra banda, ara es discutiran i aprovaran en el Congrés els pressupostos de l’Estat. Exigim als nostres representants la reducció de la despesa militar i l’augment en sanitat, educació, cultura, justícia i altres àmbits, entre ells, l’ajut al desenvolupament.
Catalunya Plural, 2024 
