També és una manera de recuperar els orígens al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on es va celebrar el mini Sónar+D del 2020 i que aquest any ja porta directament el sufixe SónarCCCB. Amb un preàmbul com AI and Music, dedicat a la intel·ligència artificial, per a una programació en el seu conjunt que va del 27 al 30 d’octubre. I esperant la pròxima convocatòria del Sónar gran al juny de l’any que ve a Fira Montjuïc i Fira L’Hospitalet després de dues edicions seguides anul·lades.
Però, entremig, aquesta virtualitat obligada ha permès de reforçar algunes connexions i associar artistes i científics que treballen una realitat que cada cop és menys física i més paral·lela. El que no deixa de ser l’esperit inicial del certamen quan es va presentar el 1994 com a festival de música avançada i multimèdia. I no perdre’s únicament en la massificació de les grans misses de ball en naus gegantines. La creació fa uns anys del Sónar+D al nou espai de Fira Montjuïc ja responia a aquesta necessitat. I, ara, el caràcter híbrid presencial-online ja és aquí per quedar-se i permetre experiències materials i a distància. L’excepció són les dues matinades el divendres i el dissabte al Poble Espanyol, perquè recentment s’ha tornat a permetre a Catalunya l’obertura dels espais nocturns.
“No sabem exactament què arribarà a passar”, explicava l’Helena Ros durant la presentació de la programació a l’Antiga Fàbrica Damm. “El model de la Holly també transforma el timbre de guitarres i flautes. I no sabem què passarà amb la seva veu i tres veus tan diferents com són les nostres”. És difícil no estar intrigat per saber què donarà de si aquesta “polifonia humana i virtual” escoltant els recents àlbums de Maria Arnal i Marcel Bagés, Clamor (Fina Estampa), i Tarta Relena, Fiat Lux (The Indian Runners-La Castanya). De fet, Herndon ja va participar al tema Cant de la Sibil·la de Clamor.Segurament, el millor reflex d’aquesta preocupació per seguir mantenint-se en l’avantguarda de la música és el concert a quatre bandes de veus femenines entre Holly Herndon, Maria Arnal i les dues components de Tarta Relena, Marta Torrella i Helena Ros. L’estatunidenca Herndon, que des de Berlín desenvolupa els seus projectes de sons amb intel·ligència artificial, processa en aquests moments la seva pròpia veu i la dels altres amb el seu anomenat dispositiu Holly+. Durant els dies anteriors a la seva actuació el dijous, 28, totes quatre estaran tancades al centre transdisciplinari barceloní Hangar per preparar aquesta aparició que s’anuncia durant quaranta minuts com a una veritable comunió cel·lestial d’allò més orgànic i intangible del que es pugui imaginar actualment en l’art vocal.
Mouse on Mars i Marco Mezquida tocant amb la intel·ligència artificial
Simultàniament, el veterà duo alemany Mouse on Mars presentarà en directe el seu darrer àlbum AAI (Thrill Jockey), que com el seu títol indica es basa a la seva vegada en la intel·ligència artificial amb la qual han ideat un sistema de deconstrucció de veus. I, a nivell instrumental, el menorquí Marco Mezquida protagonitzarà la inauguració del AI and Music S+T+ARTS Festival el dimecres, 27, amb un concert a l’Auditori sota l’epígraf Piano + AI. És a dir, “una conversa de tot aquest procès científic de la intel·ligència artificial i la part analògica de la música amb el piano improvisat”, com ho definia el mateix Mezquida a la roda de premsa on afegia no saber tampoc “cap a quin tipus d’improvisació portarà això”. En aquesta aventura, hi han contribuït enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el músic i també enginyer Joan Canyelles Shelly.
Una altra de les creacions d’aquesta primera jornada i mitja és la coreografia de la porto-riquenya Kiani del Valle Engendered Otherness – A symbiotic AI dance ensemble, a càrrec de l’estudi de disseny audiovisual local Hamill Industries, on Del Valle ballarà amb éssers artificials. “Són uns organismes generats pels seus propis moviments”, precisava una de les fundadores de Hamill Industries, Anna Díaz. La productora i dj Awwz també s’enfrontarà a la intel·ligència artificial, en un dispositiu preparat per un altre equip d’enginyers de la UPC que requereix de la col·laboració del públic i el tipus d’emoticones que aquests l’hi enviïn.
D’altra banda, la japonesa Reiko Yamada, juntament amb Maciej Lewenstein, de l’Institut de Ciències Fotòniques de la UPC, explora l’aleatorietat quàntica amb el seu piano a Of Randomness and Imperfection, mentre que el xinès Hongshuo Fan crea a Metamorphosis una composició audiovisual interactiva entre ell com a intèrpret humà i dos intèrprets artificials. També submergides en la física quàntica, Libby Heaney i Nabihah Iqbal busquen anar més enllà en aquestes interaccions a nivell d’identitat col·lectiva i de centres de gravetat musical a The Whole World Chanting. De la mateixa manera que ho faran el quartet de corda belga Bot Bop, l’italià Franz Rosati o l’artista resident a Barcelona Rob Clouth.
Paral·lelament, una entitat d’intel·ligència artificial AI Rave emetrà música nova durant tot el dia al Pati de les Dones del CCCB, a partir del mecanisme que han ideat els músics Dadabots i Hexorcismos en residència al Factory Berlin i l’arxiu de programes dels últims cinc anys de la ràdio en línia Dublab de Barcelona.
Catalunya Plural, 2024 
