Un percentatge alt de l’electorat (71%) creu que els EUA van per mal camí. L’índex d’aprovació de Joe Biden continua al mínim de la seva presidència, entre un 42 i 45% segons l’enquesta. La inflació s’ha disparat, els preus de l’energia no paren de pujar i problemes de les cadenes d’abastament provoquen l’absència de béns a les botigues i comerços. La criminalitat també ha augmentat considerablement. L’atur es manté en un nivell baix i disminuí al 4,8% el setembre. Però en molts sectors industrials, la construcció, i el transport de mercaderies i persones no hi ha suficient personal qualificat. L’exemple més il·lustratiu és el de dotzenes de vaixells plens d’importacions enfront dels ports de Califòrnia que no poden ser descarregats per manca de treballadors qualificats. El PIB ha crescut només un 2% a ritme anual el tercer trimestre, una ralentització substancial respecte al 6,3% del primer trimestre i el 6,7% del segon. El consum privat davallà al tercer trimestre i els problemes de les cadenes d’aprovisionament afectaren la producció i distribució de béns.
Percentatges alts d’estatunidencs censuren la política econòmica, exterior i d’immigració de l’administració Biden. En el darrer sondeig del Washington Post (mitjà proper als Democràtes) la quota de satisfacció amb la gestió de Biden és del 45% i destaca que entre els votants independents (no registrats ni com Demòcrates ni Republicans) només gaudeix del suport d’un 39%. El vot dels independents és decisiu. Biden superà a Trump per 13 punts en aquest grup demogràfic. Segons la darrera enquesta de l’NBC, el 71% dels estatunidencs (i 48% dels Demòcrates) pensen que el país no va pel bon camí. Només un 42% està satisfet amb Joe Biden i un 60% censura la seva gestió de l’economia. En la darrera enquesta de NPR–Marist, un 41% dels Demòcrates consideren que Biden no és el candidat adequat per al seu partit per a les presidencials de 2024. El decret que obliga a vacunar-se o a sotmetre’s a proves de Covid-19 amb molta freqüència a tots els empleats del govern federal i d’empreses amb més de 100 treballadors afecta 100 milions de persones. Però no convenç a tothom. Molts sindicats de policies, bombers i infermers s’hi oposen. Diversos estats els han recorregut fins ara sense èxit als tribunals. A Nova York i algunes altres ciutats personal sanitari, policies i bombers estan disposats a ser acomiadats abans que haver-se de vacunar. En part per falta de personal, les línies aèries han hagut de cancel·lar milers de vols. Per ara tant el paquet fer a finançar infraestructures de transport per valor d’1,2 bilions de dòlars com el més ambiciós d’1,75 bilions amb moltes ajudes socials no són aprovats al Congrés per les divisions entre les ales moderada i més radical del Partit Demòcrata. El d’1,2 bilions per als pròxims deu anys renovaria i modernitzaria infraestructures de transport (carreteres, ports, ferrocarril) i banda ampla. El Senat el va aprovar a l’agost per 69 a 30 en una votació en la qual 19 Republicans es van sumar als cinquanta Demòcrates. Però l’ala més progressista del partit no està disposada a recolzar el projecte de llei a la Cambra de Representants si al mateix temps no es tramita el segon paquet d’1,75 bilions. Inicialment demanaven 3,5 trilions per a finançar generoses baixes pagades per paternitat i maternitat, vacances pagades garantides, deduccions fiscals per a famílies amb fills, escolarització per a nens de 3 a 4 anys, universitat gratuïta i inversions per a combatre el canvi climàtic. Cap senador o congressista Republicà votarà pel paquet més ambiciós, que s’anomena Build Back Better. Els Republicans argumenten que sumant tots els paquets d’estímul adoptats des de març de 2020 i el Build Back Better s’afegiria un total de 6,6 bilions de dòlars al deute nacional. Critiquen també que genera inflació perquè injecta massa liquiditat a l’economia, desincentiva el treball i en general incrementa el poder de les administracions públiques sobre l’economia i societat en detriment del sector privat. És possible que els Demòcrates aconsegueixin unificar tots els seus legisladors darrere el paquet més modest d’1,75 bilions. En qualsevol cas, malgrat que totes les dificultats i reptes descrits, els índexs borsaris dels EUA estan assolint màxims històrics. El Dow Jones ha ultrapassat els 35.913 punts, el S&P 500 ha superat 4.613 punts i l’índex tecnològic del Nasdaq es situa en 15.955 punts. La confiança dels inversors reflectida en els nivells màxims borsaris és un indicador del que es preveu per a l’economia a mitjà termini.
Els inversors ja han inclòs en els seus càlculs que la Reserva Federal en la seva reunió del 2 al 3 de novembre formalment anuncià que deixarà de comprar bons per valor de 120.000 milions de dòlars, una injecció que estava pensada per a reactivar l’economia arran de la davallada en l’activitat provocada per Covid-19. La Reserva Federal també preveu començar a pujar els tipus d’interès a partir de finals de 2022. Tipus d’interès més alts encareixen el crèdit i poden afectar la demanda privada. Però la fermesa que han mostrat els bancs centrals des dels anys noranta quant a controlar la inflació és positiva. De manera reiterada han demostrat la seva independència respecte del poder executiu quan s’ha de controlar la inflació a través de l’elevació de tipus. Aquest compromís i independència és precisament el que dona tranquil·litat als inversors respecte a què la inflació serà continguda.
Les darreres xifres negatives són en part conseqüència de factors transitoris. La variant Delta ha causat un perjudici humà, sanitari i a l’economia. Però aquest efecte es preveu ser molt menor al quart trimestre. L’increment de la taxa de vacunació plena als EUA i altres economies destacades, l’efecte dels mandats que obliguen a vacunar-se, la inoculació dels joves a partir de 12 anys i la tercera injecció que s’està administrant disminuiran radicalment l’efecte de Covid-19 en general i de la variant Delta en particular. S’està investigant la utilització de la vacuna per als més joves de 12 anys i àdhuc infants de sis mesos. Més estudis sobre els efectes de les vacunes i Covid-19 reforçaran la confiança del públic. Hi ha també motius per a pensar que els problemes de les cadenes d’abastament de productes són transitoris. Després de l’esfondrament de la demanda a causa de la pandèmia, la recuperació vigorosa de l’activitat econòmica ha comportat un increment dramàtic d’una demanda per part de les empreses i consumidors que estava artificialment reprimida. Les restriccions que els governs han hagut d’aplicar als comerços, transports i altres sectors són una altra de les causes de les interrupcions de les cadenes d’abast. A mesura que s’afluixen i eliminen restriccions, la situació millorarà. La manca de personal als EUA en alguns sectors té diverses causes. La combinació d’un atur baix i la concessió de generoses ajudes i subvencions en els paquets d’estímul impacta el mercat de treball. Alguns prefereixen quedar-se a casa i viure de les prestacions. La mobilitat laboral també augmenta: els treballadors tenen més opcions i canvien de feina sovint. Les fortes restriccions de Covid-19 han afectat de manera desproporcionada la producció, exportació i importació de béns. A diferència del sector serveis, no es pot fabricar, exportar, importar i distribuir béns mitjançant el teletreball. Encara que s’aprovi el paquet ambiciós de Build Back Better, els EUA seguiran sense comptar amb un sistema de salut pública universal i gratuïta, i els Demòcrates més progressistes ja han renunciat en les negociacions amb els moderats a la baixa pagada per paternitat i maternitat i la gratuïtat de les universitats. Això significa que molts estatunidencs no tindran més remei que seguir treballant en feines difícils. I les prestacions del Build Back Better, si s’arriba a aprovar, no entraran en vigor immediatament ni seran permanents.
Molts estatunidencs es queixen de no poder comprar ja els regals per a Nadal. El consum aporta el 68% del PIB dels EUA, una taxa molt més alta que a les altres economies desenvolupades. L’administració Biden trobarà la manera de desencallar les cadenes d’abastament. La Reserva Federal controlarà la inflació. La progressiva relaxació de les restriccions millorarà la situació del mercat de treball i de les cadenes d’aprovisionament. Malgrat la tensió en la relació bilateral, Xina depèn de les exportacions de roba, tèxtils, joguets, aparells electrònics i mòbils a uns EUA que no produeixen suficients béns d’aquest tipus. Els països de l’OPEP i Rússia no tenen gens d’interès a debilitar la recuperació de l’economia internacional i produiran i exportaran més petroli. L’FMI i altres institucions projecten que el PIB dels EUA creixerà un 6 el 2021 i al voltant del 5.5% el 2022. Per tots aquests motius la borsa als EUA registra nivells històricament alts.
Catalunya Plural, 2024 
