El gran dubte al voltant de Facebook és si el seu funcionament és involuntàriament matusser (com defensa el seu multimilionari fundador, Mark Zuckerberg) o si és així per pura cobdícia. Des de la xarxa social confessen que no són capaços de filtrar totes les fake news (cosa que va influir, per exemple, en el referèndum del Brexit o en l’arribada de Trump a la Casa Blanca) i que, entre l’embolic informatiu que dispersa a nivell global, és possible que es colin algunes mentides negacionistes sobre el canvi climàtic. Però no en són algunes, són moltes. Massa, de fet. I creixen dia a dia.
Així ho exposa un informe publicat per Stop Funding Heat, Real Facebook Oversight Board i Sum of Us, tres grups que es dediquen a analitzar la xarxa social més gran del món (té més de 2.500 milions d’usuaris). Segons els seus mesuraments, només un 3,6% de la desinformació publicada és sotmesa a un procés de verificació. I per què fa això? Doncs segons el parer de Sean Buchan, investigador de Stop Funding Heat, per interès: «Facebook, moltes vegades, està rebent diners per publicar contingut negacionista», assegurava en declaracions a Euronews.
«El nostre informe mostra una aclaparadora escalada de desinformació climàtica a Facebook, en publicacions, grups i anuncis», afegeix Buchan. En teoria, la xarxa de Mark Zuckerberg compta amb mecanismes per detectar la informació fraudulenta. Entre ells hi ha el seu propi programa de verificació de fets i l’anomenat, potser pomposament, Centre de Climatologia. Tots dos «han fracassat clarament», conclou Buchan. I esgrimeix les dades de la seva investigació per fonamentar la seva afirmació: el nombre de reaccions, comentaris i publicacions compartides va augmentar un 76,7% des de principis d’any a les pàgines i grups que es dediquen a fomentar la desinformació climàtica.
Facebook deixa passar fins al 92% dels rumors
L’informe ha volgut aprofitar la celebració de la COP26 a Glasgow per assenyalar a l’empresa que, «per ser la plataforma social més gran del món», pot representar «una de les més grans, sinó la més gran, amenaça per a l’acció climàtica als mesos i anys venidors». Però no és l’únic estudi crític amb aquesta xarxa social. A la ciutat escocesa se n’han presentat dos més: la llista d’Els 10 Tòxics, que fa una classificació dels mitjans que més errors negacionistes propaguen i l’impacte dels quals multiplica, sense objeccions, Facebook (que ha deixat passar el 92% de les seves mentides); i el publicat per Eco-Bot.net, un grup especialitzat a desemmascarar el greenwashing i la desinformació a les xarxes socials. Segons aquest darrer, empreses com ExxonMobil, CEMEX, Shell o Teck utilitzen la xarxa de Zuckerberg per difondre un fals compromís amb el medi ambient. Exxon, per exemple, ha gastat 4 milions de dòlars en publicitat (climàticament esbiaixada) a Facebook durant aquest any. Els seus 1.211 anuncis amb greenwashing van tenir més de 100 milions d’impressions a la plataforma.
Després dels successius escàndols protagonitzats per Facebook, les polèmiques filtracions realitzades per una antiga cap de producte de la seva companyia (Frances Haugen), les fallades de WhatsApp i els efectes nocius d’Instagram sobre la joventut (una xarxa que consideren «tòxica» fins i tot a la pròpia empresa), Zuckerberg va presentar fa pocs dies Meta, el projecte amb què pretén reparar la seva deteriorada imatge de marca. L’empresa matriu ja no es dirà Facebook sinó Meta, i proposa algunes novetats que han posat en guàrdia els que observen Internet i les xarxes socials des d’un punt de vista ètic.
El seu «metavers», així ho diu ell, és una mena d’univers virtual que utilitza la realitat augmentada per connectar persones i coses. Per connectar-ho tot, de fet. I tot administrat, és clar, per Zuckerberg. Es tracta d’«un Internet personalitzat», segons el magnat. «En comptes d’estar mirant per una pantalla, estareu dins d’aquestes experiències. Tot el que fem a Internet avui, connectar socialment, divertir-nos, jugar, treballar, serà molt més natural i real». Als grups partidaris de les xarxes descentralitzades i el programari lliure hi ha qui no dubta a qualificar tot això com «una amenaça real a la nostra existència».
Catalunya Plural, 2024 
