L’any 2014 a Catalunya, en un marc d’emergència habitacional amb 50 desnonaments cada dia, més de 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008 i la creixent problemàtica dels desnonaments per impagament de lloguer, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC van impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per assolir al Parlament noves polítiques d’habitatge i pobresa energètica que facin front a aquesta emergència social.
A l’estiu del 2015, amb un ampli suport social i una majoria absoluta al Parlament, es va aprovar la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. La llei, vigent completament avui dia, contempla mesures com l’obligació dels grans propietaris a oferir lloguers socials a famílies en règim de lloguer en risc de desnonament. Una mesura de prevenció que ha evitat milers de desnonaments posant una solució durant els anys que dura el contracte de lloguer. Així es corresponsabilitza als culpables de la situació i els fa partícips de la solució.
La Llei és clara i fa una important distinció entre grans i petits propietaris d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran propietari, aquest haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit propietari, serà l’administració l’obligada a concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
El problema? Que la llei obliga a fer l’oferta de lloguer social, però no contempla la renovació obligatòria. Això provoca que un cop finalitzats el contractes, si la família segueix en situació de no poder assumir un preu de mercat, és empentada a patir un desnonament. Arran d’això, malgrat tenir la llei més garantista d’Europa en l’àmbit de l’habitatge, Catalunya lidera el rànquing de la vergonya com a territori on es pateixen més desnonaments en tot l’Estat. Actualment s’estan produint 2 desnonaments l’hora.
La falta de renovacions en els lloguers socials, així com la problemàtica creixent de famílies que no tenen cap altra alternativa que ocupar un pis de la banca o de fons voltor, va fer realitat el Decret 17/2019, amb mesures que ampliaven la protecció de les famílies vulnerables i responsabilitzen més als grans especuladors.
Malauradament, aquest Decret no va durar massa i va ser tombat pel Tribunal Constitucional en un nou atac al Dret a l’habitatge i obrint la porta a milers de desnonaments. Més de 3000 famílies es van quedar desemparades quan va caure la norma segons dades de l’agència d’habitatge de Catalunya (AHC). Famílies que haguessin pogut resoldre la seva problemàtica durant la vigència del Decret. Una solució negada pels grans especuladors, que sabent de la més que probable suspensió, van allargar els processos de tramitacions amb l’esperança d’estalviar-se fer lloguers socials i no veure reduïts els seus ingressos milionaris. Els hi va sortir bé la jugada.
El quatre de febrer d’aquest any, es feia pública la sentència del TC. Un cop van deixar de tenir les obligacions de renovar els lloguers socials, d’oferir lloguer social en cas de finalització de contracte i l’obligació d’oferir lloguers socials a famílies en precari, obligades a ocupar un habitatge buit de banc o gran propietari, sempre que s’hagués produït abans del 23 de juny de 2019, els desnonadors van tenir barra lliure.
L’endemà mateix de la suspensió, bancs, fons voltor i socimis van començar a trucar i enviar correus a les famílies, moltes d’elles amb contracte sobre la taula, per retirar les ofertes.
En Roi, veí de Cardedeu, viu d’ocupació amb la seva dona i el seu fill menor d’edat. Quan van veure’s obligats a fer aquest pas, el propietari era de BBVA. Actualment la propietat ha passat a Divarian/Cerberus. Van ser de les famílies que van veure com la seva negociació quasi finalitzada, acabava amb el Decret. Ja han patit dos ordres de desnonament i tenen data pel 28 de febrer.
La Soumia fa dos anys que viu d’ocupació en un pis del Banc Sabadell, encara no ha sofert cap desnonament, però l’espasa de Dàmocles dansa sobre el seu cap. Li van prometre un lloguer social que encara no ha arribat. “Tinc dos fills. Quan arribem a Mollet intentem buscar un lloguer, va ser impossible. Eren massa cars o no ens volien llogar. Volem viure pagant un lloguer social que ens puguem permetre.”
Alicia, viu en un petit apartament de només una habitació del Banc Sabadell. Alícia es va quedar a l’atur el 2011 amb més de 50 anys complerts. Cobrats els dos anys de l’atur, acabar la prestació, deixar un pis a Barcelona que no podia pagar i llogar una habitació, un amic i veí del seu fill li diu que li deixa el seu pis, que està llogant, però en el qual no viu perquè no funcionen els timbres, ni l’ascensor… així és com arriba a casa seva. “Mai vaig creure que acabaria ocupant un pis. Porto anys intentant regularitzar la meva situació i l’única cosa que he aconseguit és que juguin al ping-pong amb mi. Estic malalta i necessito estabilitat”, afirma.
A la Mònica, li va acabar el contracte de lloguer social que va firmar amb el banc Sabadell, just després de la suspensió del Decret. Promontoria, qui té a hores d’ara la propietat del pis de 30 m2 on viu amb els seus dos fills menors d’edat, està negant-li la renovació des del mes de novembre de 2019. Va ser en aquelles dates quan la Mònica va començar a reclamar la seva renovació angoixada, ja es temia el pitjor. Encara no ha renovat i en aquests mesos ha rebut respostes com ”no insisteixis més, ja sabràs de nosaltres quan t’arribi el desnonament”. La Mònica afirma “Mai he deixat de pagar. Tot i sense contracte cada mes ingresso els diners a un compte dels jutjats. Els meus fills mereixen estabilitat i que deixin de jugar al Monopoly amb les nostres vides”.
El futur del Dret a l’habitatge a Catalunya
Catalunya és una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi econòmica que l’Estat espanyol pateix des del 2008. Segons dades de la darrera Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2020, la taxa d’atur és del 13,87 per cent –un 38,14 entre les joves de 16 a 24 anys–, amb 537.900 persones desocupades, un 70 per cent de les quals no rep cap subsidi o prestació. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al quart trimestre del 2020, més de 152.400 llars tenen tots els membres a l’atur, i 97.100 d’aquestes llars no perceben cap ingrés.
Amb aquest context social, el Grup Promotor de la llei 2472015 i el Decret 17/2019, redacta una nova llei antidesnonaments que recupera les mesures suspeses i fa un pas més enllà. D’aquesta manera s’espera evitar la previsió de 26.000 desnonaments quan acabi la moratòria de l’Estat Espanyol incorporada en el seu escut social per COVID-19, el 28 de febrer de 2022.
Aquesta nova llei, que no Decret per evitar una nova suspensió, va ser registrada el 8 de juny de 2021, per ERC, Junts X Catalunya, En Comú Podem i CUP. Tractada com a prioritat del nou Govern de la Generalitat, la tramitació de la llei antidesnonaments, va ser un dels punts que figurava als acords d’ERC amb Junts i CUP per a la formació del nou Govern. El diputat d’ERC Pau Morales va qualificar d’essencial que la mesura estigués vigent quan caduqués la moratòria estatal de desnonaments, el 9 d’agost. La moratòria ja s’ha ampliat dues vegades i seguim sense la nova llei.
Això ve provocat per Junts X Catalunya, que trenca els acords i malgrat haver-se compromès amb la llei i el seu registre, ha optat per fer esmenes que retallen de manera alarmant la llei. Les mateixes esmenes presentades pel PSC, que donen l’esquena a milers de famílies i són un nou tracte de favor per als grans propietaris.
Pretenen compensar als grans propietaris pagant amb diners públics la diferència entre el preu del lloguer social i el de mercat. Volen rebaixar de la definició de gran propietari: es neguen a homologar-la a la definició estatal de 10 habitatges, pujant-la a 15 pisos, tant per persones físiques com empreses, que tan sols comptaran si són a Catalunya i no a la resta de l’Estat.
Les esmenes també busquen rebaixar la definició d’habitatge buit: volen que la compra d’un habitatge buit posi a zero el comptador dels dos anys per poder penalitzar-lo o mobilitzar-los. Això posaria més difícil multar els pisos buits de bancs i voltors, obligar a cedir-los o expropiar-los.
Es deixen desprotegides a més famílies que ocupen pisos de bancs i fons voltor. Exclouen del lloguer social les famílies que ocupen des de l’octubre del 2020, quan la llei registrada incloïa fins al juny de 2021. Aquesta esmena deixa fora les famílies sense alternativa que han entrat a viure en pisos buits de bancs o voltors arran de les dificultats del darrer any, i en comptes de donar seguretat habitacional, pot provocar milers de desnonaments.
La nova llei augmenta el temps de duració dels lloguers socials obligatoris quan s’acaben els contractes o no es renoven per apujar el preu i desnonar, a 6 i 12 anys, segons si el gran propietari era persona física o jurídica. Junts vol reduir-ho a 5 o 7, segons el tipus de gran tenidor.
El moviment per l’habitatge de Catalunya, clama al cel i ja ha promogut diverses mobilitzacions per forçar a Junts a retirar les esmenes i poder avançar en la tramitació. La Llei d’haver mantingut els acords ja podia estar vigent. Ara ens trobem que com a aviat no es portarà al ple del Parlament fins just abans de Nadal o ens anirem ja l’any vinent.
Pressió dels lobbies immobiliaris
Com era d’esperar, els especuladors també mouen fitxa i treballen per mantenir els seus beneficis sense importar el cost humà de les seves polítiques especulatives.
Aquesta setmana s’ha fet públic un comunicat signat per l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, el Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida (CAFBL) i el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya.
En aquest comunicat, el sector immobiliari català, reclama que no s’obligui els propietaris a acceptar un lloguer social sense compensació econòmica, així com que es reconsideri la definició de gran tenidor i l’obligació d’oferir i facilitar un lloguer social a les persones que estan ocupant habitatge buit.
Es poden llegir perles com “Els col·lectius professionals i associacions representants del sector immobiliari, valorem positivament que un dels grups parlamentaris, que es troba dins dels que han proposat aquesta llei, hagi presentat una esmena en la qual es contempla una compensació econòmica per aquells propietaris que es vegin obligats a acceptar un lloguer social. No obstant això ho veiem insuficient”.
Aquests professionals de l’especulació, troben intolerable que se’ls faci responsable de les dificultats d’accés o poder mantenir un habitatge. Posen tota la responsabilitat a les Administracions públiques i lamenten que “en les esmenes proposades no s’hagin tingut en compte les al·legacions que les entitats més representatives del sector han formulat en les seves compareixences per a atendre les necessitats de població vulnerable, defensar el dret universal a l’accés a l’habitatge i al mateix temps el dret a la propietat privada en la seva funció social.’’
Per acabar apel·len al clàssic “fomentar les ocupacions” ometent el detall de la retroactivitat de la mesura, que no contempla regularitzar les ocupacions a futur. Si fer justícia a una problemàtica que és el resultat de la manca de lleis garantistes i l’abús amb els preus del sector immobiliari. Recordem que les ocupacions són el resultat d’un problema sense afrontar i no les causants del problema.
Catalunya Plural, 2024 
