Al Festival Lumière vam poder veure en pantalla gran la magnífica The Power of the Dog (El poder del perro), que ha finançat Netflix (i que s’estrena l’11 de novembre a Austràlia; el 17 als Estats Units; el 19 a l’Estat espanyol; i l’1 de desembre a França només a la plataforma). I durant la seva estada a Lió, vam poder xerrar durant una roda de premsa amb Campion al costat del director del certamen i delegat general del Festival de Canes, Thierry Frémaux, i el crític de cinema i director de la revista Positif, Michel Ciment. El veterà Ciment coneix molt bé la directora perquè, al 2014, va publicar el llibre d’entrevistes Jane Campion by Jane Campion (Cahiers de Cinéma). La trobada lionesa va ser amb diversos col·legues de la premsa internacional i la tercera pregunta, sobre el seu recorregut amb la crítica, des de l’entusiasme inicial i el premi de Canes a la més aviat indiferència posterior fins al seu actual retorn en gràcia, la vam plantejar nosaltres. La seva resposta revela els desafiaments que tot i tota cineasta ha de superar per a mantenir la seva creença en l’acte de crear imatges.

‘The power of the Dog’, Netflix i la difusió

La pandèmia ha obligat els cinemes a tancar les seves sales al públic i a molts cineastes estrenar les seves pel·lícules en plataformes de vídeo sota demanda. Al mateix temps, com podem veure al Festival Lumière, la gent estima i torna al cinema. La pregunta és doble: per què va decidir, o potser es va veure obligada, a produir la seva última pel·lícula The Power of the Dog amb Netflix? I com veu el futur del cinema dintre de deu anys? Podran continuar coexistint la petita i la gran pantalla sense que una substitueixi l’altra?

Jane Campion: “Crec que hi ha futur, barrejant les dues plataformes per a la difusió del cinema. En el cas de ‘The Power of the Dog’, era una pel·lícula cara de fer. I la gent que tenia els diners era Netflix. I podia triar entre no fer-la o fer-ho amb ells. Van ser uns bons socis i, sobretot, per la pandèmia. Vam tenir la sort de comptar amb el seu suport. Crec que, en cas contrari, no l’hauríem acabat encara… Sé que el fet de no poder-se veure a França en pantalla gran és una cosa dolorosa, perquè Netflix i els distribuïdors francesos encara no es posen d’acord. No és el que hauria de ser i és trist per a mi perquè m’encanta el públic francès. Ells m’han acompanyat des del principi i jo els he retornat l’afecte. I m’agradaria que tinguessin l’oportunitat d’experimentar aquesta pel·lícula també en un cinema.

Encara no s’ha anunciat, però hi ha un visat temporal perquè pel·lícules de Netflix, inclosa ‘The Power of the Dog’, tinguin distribució als cinemes… I, sí, jo també lamento la situació. Tothom tindrà aquesta possibilitat, però no a França. Crec que és important el que va aconseguir Alfonso Cuarón (amb la pel·lícula ‘Roma’ el 2018 també finançada per Netflix). Quan ets un cineasta famós, pots justificar-ho. I ho va fer amb ‘Roma’, que és una pel·lícula increïble. Estic aprofitant aquesta escletxa que ell va obtenir. Als responsables de Netflix, també els agrada el cinema. Cal bregar amb un públic que s’ha acostumat a veure tot a casa. Netflix no fa més que reflectir aquesta audiència. I, no obstant això, com molta gent, sé que puc recordar en quin cinema estava asseguda quan vaig veure pel·lícules importants a la meva vida. Anar al cinema és una cosa que t’ajuda en la recerca d’una experiència completa, amb tothom al teu voltant. El mateix ocorre quan es llegeixen llibres a Kindle. No pots recordar un de l’altre perquè no arribes a visualitzar el títol”.

Heroïnes i personatges inadaptats

Jane Campion: “Crec que estic entenent la pregunta (riures)… Sí, m’interessen les persones inadaptades perquè, per a mi, són heroïnes, ja sigui a les meves pel·lícules o als llibres que estimo, com els d’Emily Brontë (1818-1848) o Emily Dickinson (1830-1886). Van trobar una vida més plena, fora de les convencions. No pots tenir una vida lliure si segueixes totes aquestes petites regles socials. Has de trobar la teva pròpia llibertat, entendre que la vida és un regal per a tu… I, definitivament, m’interessen aquest tipus de personatges que s’atreveixen a fer-ho o es veuen obligats per les circumstàncies. Sabem quan acaba el viatge (riures). És el mateix per a tots. Així que, estic d’acord, el que compta és el procés, el que compta és el viatge. És en el moment en què succeeix”.

Des de The piano fins a The Power of the Dog, hi ha la impressió que totes les seves pel·lícules presenten personatges una mica inhibits, enclaustrats en la seva pròpia presó interior, i el viatge que emprenen a la pel·lícula pot tenir èxit o no. Significa això que el viatge és més important que la destinació?

Michel Ciment: “Recordo quan el poeta i filòsof francès Paul Valéry es referia als escriptors dient que la seva obra parla d’un mateix, especialment quan parla d’una altra persona. Vull dir que el seu treball mai és autobiogràfic, però al mateix temps en totes les pel·lícules, d’una manera o una altra, parla de si mateixa. El millor exemple és ‘An Ange at My Table’ on, de fet, la seva mare és present des del llibre d’una altra persona”.

Jane Campion: “A ‘An Ange at My Table’, l’escriptora Janet Frame (1924-2004) té la increïble humilitat o honestedat de parlar de la seva vida sense cap mena de protecció, d’una manera tan vulnerable. I crec que jo, i probablement tots els presents, sabem que un té aquests cabells vermells arrissats (com els que tenia Frame) a l’interior. Alguna cosa que et fa ser molt vulnerable. I ella et llega les seves experiències, que és un regal increïble! Crec que aquesta és una de les raons per les quals aquesta pel·lícula és tan estimada per tanta gent. Parla al cor de la nostra vulnerabilitat”.

Michel Ciment: “Hi ha alguna cosa a ‘The Power of the Dog’ que provingui d’una possible experiència que hagi tingut?”

Jane Campion: “N’hi ha, però no puc parlar d’això (riures). És massa personal (riu de nou)”.

Thierry Frémaux: “Ha estat vostè vaquera a la seva vida?”

Jane Campion: “Sí, he estat una vaquera”.

Michel Ciment: “Sí, muntava a cavall…”.

Podeu llegir l’article sencer a París/BCN…