Seixanta anys després de la presa de possessió el gener de 1961 del president John Kennedy i el vicepresident Lyndon Johnson, EUA travessa una situació de gran polarització política i social. Com no existeixen més de dos partits, els votants més centristes i independents no tenen una alternativa si Demòcrates o Republicans (o ambdós partits) es radicalitzen o s’enfronten constantment. Però la divisió fou més profunda en altres ocasions. La Guerra Civil i els successius anys de l’anomenat Reconstruction (1865-1877) per a redreçar les conseqüències de l’esclavitud i l’intent de secessió dels estats del sud són l’exemple més evident. La invasió d’Iraq el 2003 i la “guerra contra el terrorisme” de George W. Bush (2000-2008) en són un altre. És útil mesurar el balanç dels presidents Demòcrates des de Kennedy fins a Obama i avaluar fins a quin punt Biden pot aconseguir més fites. La geografia política dels EUA i molts dels actuals programes federals es configuraren a la segona meitat dels anys seixanta, un altre període de gran discòrdia. La guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils de la població afroamericana provocaren manifestacions pacífiques, però també disturbis, violència de la policia i saquejos d’una magnitud exponencialment molt més alta que els de l’estiu passat. El 1968 Martin Luther King i el senador Demòcrata i candidat a la presidència Robert Kennedy foren assassinats per individus desequilibrats. Després de l’assassinat de Martin Luther King – que sempre promogué la resistència pacífica — l’abril de 1968, es van produir disturbis i destrucció de botigues i negocis a més de cent ciutats dels EUA per part dels comprensiblement enfadats afroamericans. A Washington, D.C., una de les ciutats més afectades, durant quatre dies la Guàrdia Nacional i la policia s’enfrontaren als manifestants. El balanç fou de 13 morts, 1000 ferits i 6100 detinguts. En contraposició arran de les manifestacions i violència de l’estiu i tardor de 2020 moriren 11 ciutadans, tots víctimes de manifestants de bàndols oposats (però no de la policia).
Les múltiples fites històriques aconseguides durant la presidència de Lyndon Johnson
Lyndon Johnson fou congressista i senador federal representant Texas, líder de la majoria Demòcrata al Senat de 1954 a 1960 i vicepresident sota John Kennedy (1961-1963). Es convertí en president després del magnicidi de John Kennedy a Dallas el 1963, del qual s’han complert 58 anys el 22 de novembre. Johnson inicialment per necessitat política i posteriorment per convicció s’havia ja compromès essent vicepresident amb la lluita pels drets dels afroamericans. Convertí les aspiracions de Kennedy en realitats legislatives. Treballà estretament amb líders històrics dels drets civils com Luther King i Andrew Young. Trencà amb els senadors Demòcrates racistes del sud i amb els altres 44 senadors Demòcrates i 27 Republicans aconseguí el 1964 l’aprovació del Civil Rights Act. Aquesta llei acabà amb la discriminació que patien els afroamericans a les escoles, universitats, restaurants i transport públic als estats del sud profond: Carolina del Sud, Georgia, Alabama, Mississippi, Louisiana, Texas i Arkansas. L’apartat VII del Civil Rights Act també estableix que no es pot discriminar en funció de raça, sexe, color, religió o procedència nacional. En el segle XXI, l’esmentat apartat VII s’ha utilitzat per a prohibir, entre altres conductes, la discriminació en la contractació o promoció en funció de la identitat sexual. El Voting Rights Act de 1965 eliminà moltes pràctiques que impedien que els afroamericans votessin. Johnson fou el primer president del sud des de la Guerra Civil. Un treballador incansable (jornades de 20 hores) tant al Senat com a la Casa Blanca, durant la seva presidència (1963-1969) també es crearen els programes de Medicare (sistema de salut per a jubilats), Medicaid (sanitat per a pobres) i es finançà de manera pública a gran escala l’educació, les ciències, les arts i el desenvolupament urbà i rural. Johnson declarà la denominada “guerra contra la pobresa”, permetent a milions de ciutadans superar-la. S’aprovà un segon Civil Rights Act el 1968, que prohibí la discriminació contra els afroamericans en la venda de vivendes. El sistema d’immigració actual té el seu fonament en la llei Immigration and Nationality Act de 1965. Lamentablement, Johnson és massa sovint recordat perquè ordenà l’increment substancial de desplegaments de soldats dels EUA al Vietnam. En les presidencials de 1964, Johnson s’havia imposat de manera contundent al senador republicà Barry Goldwater amb 61% dels vots i guanyant a 44 estats. Johnson assolí molts èxits i fites en política interior. La seva presidència es considera el punt àlgid del progressisme contemporani als EUA. Era conscient que les seves polítiques provocarien que molts blancs al sud abandonessin el partit Demòcrata i votessin pels Republicans, circumstància que es manté en l’actualitat.
Arran del desgast del desastre de Vietnam i la seva mala salut, Johnson abandonà la reelecció després de les primàries de New Hampshire el 1968. Dos dies (22 gener de 1973) després de la mort de Johnson degut al seu cinquè atac de cor, un advocat de 30 anys i membre del consell del comtat de New Castle a l’estat de Delaware anomenat Joseph Biden jurà el càrrec de senador. Després de la dimissió de Richard Nixon arran de l’escàndol del Watergate el 1974, EUA escollí anteriorment a Biden a tres presidents Demòcrates: Jimmy Carter (1976-1980), Bill Clinton (1992-2000) i Barack Obama (2008-2016). Malgrat les seves afirmacions al contrari, és evident que Biden als 82 anys no es podrà presentar el 2024 a la reelecció. Medir els seus mèrits i gestió amb la de dos presidents Demòcrates (Clinton i Obama) que van estar a la Casa Blanca durant vuit anys seria injust.
Comparacions dels Republicans de Biden amb Jimmy Carter
Però els Republicans en els seus discursos i anuncis per a les legislatives de l’any proper comparen Biden amb Jimmy Carter, que encara és viu. El darrer tingué la poca fortuna de ser president al final d’una dècada marcada per l’estagflació, que combinà inflació alta amb estancament de l’economia. La inflació s’elevà fins l’11,3% el 1979 i el 13,5% el 1980. Es produïren cues de quilòmetres a les gasolineres arran de l’embargament de petroli decretat pels països àrabs. Carter fou decisiu en la consecució de l’històric acord de Camp David mitjançant el qual Egipte i Israel firmaren la pau. Però els seus crítics sempre recordaran que no fou capaç d’obtenir l’alliberament dels 52 estatunidencs ostatges durant 444 dies a l’ambaixada a Teheran a mans del règim islamista de Jomeini. Els Republicans equiparen l’evacuació precipitada d’Afganistan amb la humiliació dels ostatges a Teheran.
Examinem tanmateix els indicadors macroeconòmics actuals i on estaven el novembre de 2020. Tot i que Biden és president des de gener, EUA ja comptava amb les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna el desembre de 2020. L’atur el novembre de 2020 era del 6,7%. La darrera dada mensual és d’octubre de 2021, quan enregistrà un 4,2%. L’administració Biden pot atribuir-se part del mèrit d’aquest descens. El paquet d’estímul de març d’aquest any d’1,9 bilions (American Rescue Plan) ajudà a famílies, aturats, municipis i estats. Per tant fou un catalitzador de la demanda i fomentà el consum. La pujada de l’índex de vacunació plena fins al 60% (i 70% parcial) sota Biden és un altre motiu fonamental pel qual s’ha pogut reactivar l’activitat econòmica i generar ocupació. Tanmateix les restriccions menys dures comparades amb les d’Europa (on les taxes de vacunació són més altes) tant durant 2020 com aquest any també expliquen la baixada de l’atur i l’elevat ritme d’expansió del PIB als EUA el 2021. El Ministeri de Treball ha revisat a l’alça l’augment del PIB a ritme anual fins a 6,4% i 6,7% al primer i segon trimestre, respectivament. Es preveu que la xifra final per a 2021 sigui d’aproximadament 5,4%. El 2020 el PIB davallà un 3,5% sota l’impacte de les primeres dues ones de Covid-19.
La taxa d’inflació interanual s’ha disparat de l’1,2% el novembre de 2020 fins al 6,2% l’octubre. Els Republicans atribueixen aquesta evolució als 1,9 bilions de dòlars de liquiditat injectats a l’economia pel American Rescue Plan i la incapacitat de preveure i prendre mesures per a desembossar les cadenes de producció, aprovisionament i distribució. Tenen part de raó. Però també és veritat que les esmentades cadenes són globals. Els semiconductors que s’empren en la fabricació de vehicles, productes electrònics, mòbils i equipament mèdic es produeixen a Taiwan, EUA, Japó, Corea del Sud i la Xina. Les restriccions imposades pel president Trump (i reforçades per Biden) sobre empreses de telecomunicacions xineses com Huawei i ZTE han agreujat la mancança de semiconductors.
L’Oficina Pressupostària del Congrés projecta que el deute federal en mans del públic equivaldrà al 102% del PIB a finals de 2021. Al final del segon trimestre de 2020 era del 105%, el nivell més elevat des de 1946. Si s’aprovés el tercer paquet d’estímul (el Build Back Better) d’1,75 bilions de dòlars durant els propers deu anys el deute segurament creixeria perquè els mecanismes per a augmentar la recaptació serien insuficients.
La Casa Blanca destaca les altíssimes cotitzacions bursàtils. El Dow Jones es situà el 19 de novembre en 35.601 punts, el S&P 500 en 4.697 punts i l’índex tecnològic Nasdaq en 16.057 punts. El dia de l’elecció de Biden el Dow Jones tancà la jornada en 26.925 punts, el S&P en 3.310 punts i el Nasdaq en 10.957. Es pot otorgar al govern de Biden mèrit per ultrapasar els records del final de la presidència de Trump. Però la realitat és que els índexs bursàtils també s’acreixen mentre el president i el Congrés continuïn pactant estímuls com els 2,9 bilions de 2020 i els 3 bilions del 2021 sota Biden.
Cotitzacions bursàtils record però índex d’aprovació baix
El paquet fer a finançar infraestructures de transport per valor de 1,1 bilions de dòlars fou finalment aprovat per la Càmara de Representants el 15 de novembre i signat per Biden. Al Senat 19 Republicans havien votat a favor del projecte de llei el juny. Cap senador o congressista Republicà votarà pel programa Build Back Better de 1,75 bilions addicionals. Inclou finançament per a educación universal anterior a parvulari, ampliación de Medicare per a cobrir despeses d’optometria i audició i subvencions i deduccions fiscals per a energies i tecnologies ecològiques. Biden insisteix a aprovar-lo, malgrat que alguns congressistes i dos senadors Demòcrates s’hi oposen. En les eleccions legislatives del primer mandat d’un president el partit de l’oposició sempre recupera escons. La mitjana d’aprovació de la gestió de Biden (mesurat per RealClearPolitics) és del 42%, i el de la vicepresidenta Kamala Harris del 28%. Contra pronòstic un republicà fou escollit governador de Virginia a principis de novembre. Els alcaldes Demòcrates que triomfaren el mateix dia són moderats i no partidaris de retallar pressupost a la policia. Onze congressistes Demòcrates ja han anunciat la seva jubilació o que no es presentaran a la reelecció per altres motius. Els Republicans estan recaptant molts més diners que els Demòcrates i confien a recuperar la majoria de la Cambra i potser del Senat el 2022. Un any és una eternitat en política. Però Biden faria bé en seguir l’exemple de Bill Clinton, que després de perdre la majoria al Congrés el 1994 declarà que s’havia acabat l’era del sector públic gegant i cooperant amb els Republicans reduí el dèficit i reformà programes socials.
Catalunya Plural, 2024 
