Abraçats als seus llibres, en silenci, amb els ulls vidriosos la majoria, eixugant-se les llàgrimes molts i moltes, rebuts davant del cor gelat que els ha deixat la mort de la seva escriptora, centenars de persones han esperat des d’abans de les onze del matí l’arribada del seguici fúnebre amb les restes. Una iniciativa llançada diumenge pel periodista Ramón Lobo a través del seu compte de Twitter, seguint l’exemple del comiat rebut a Lisboa pel també escriptor José Saramago.
#AlmudenaGrandes
Cuando murió Saramago, Paula se quedó con las ganas de haberle homenajeado.
Hoy ha querido estar con su hijo en la despedida a quien representa «la memoria». pic.twitter.com/GPdzX3gDRx— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Durant més d’una hora, diversos centenars d’homes i dones de totes les edats han estat en silenci drets, amb la mirada posada a l’entrada del cementiri i l’atenció en les paraules escrites o parlades de la seva admirada i estimada Almudena Grandes. Perquè “si no hi ha amor sense admiració”, com ella sostenia, i com avui deia la pancarta que encapçalava el lloc del seu sepulcre, poques escriptores han estat, a més de tan admirades, tan estimades. Un amor ple de respecte i agraïment. El respecte per haver tractat amb la dignitat que l’Estat no els va brindar mai als perdedors de la guerra, els familiars dels assistents, la genealogia d’un país.
L’agraïment per haver-ho fet amb la major de les cotes de qualitat literària possibles, amb el lliurament i la perseverança necessàries per crear una obra tan colossal com Episodis d’una guerra interminable, i per sembrar justícia, memòria i dignitat no només des del teclat de la seva ordinador, sinó des de tots els micròfons, megàfons i tribunes a què va tenir accés.
Paloma Recio i Toñi Tardón són cunyades i amigues de l’ànima. Recio va ser una de les primeres ingressades en una UCI madrilenya pel coronavirus i Tardón, que mai no va ser gaire expressiva, quan va sortir del coma, li va dir que si s’hagués mort ella, s’haguessin mort amb ella tots els altres. “Hi ha gent de qui depenem tant”, sosté. I llavors Paloma Recio, professora d’escriptura creativa, mira al voltant i diu, “Fixa’t, com tirava de nosaltres. Era una gran i espero refer-me’n. Em tornaré a llegir tota la seva obra perquè s’ho mereix i m’ho mereixo”.
#AlmudenaGrandes
Sus lectoras Paloma Recio y Toñi Tardón en el homenaje en el cementerio civil de Madrid. «Ahora nos tenemos que reponer de su pérdida. Voy a leer toda su obra de nuevo para hacerlo» pic.twitter.com/xwxKWY0sfd
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Entre aquestes tombes, les cares són de torbació per la mort d’algú que va engendrar i difondre com ningú la seva història del segle XX, la que havia estat menyspreada, manipulada, desapareguda, sepultada, esborrada. Una cultura corpòria, orgànica, que ara fa que Rafael Campos, actor, prengui la paraula quan li pregunto a l’amiga que l’acompanya, que es disculpa per no poder parlar abans de plorar. “La seva obra és enorme i immensa en tots els sentits. Era una de nosaltres, ens representava tots, era una dona molt avançada pel seu temps. Deixa un buit enorme i la trobarem molt a faltar”.
#AlmudenaGrandes
Rafael Campos ha esperado con emoción poder despedirse de Grandes.
«Nos representaba a todos. Recuperó la memoria desde el punto de vista más humilde. Su obra es inmensa y la vamos a echar muchísimo de menos». A su lado, su amiga no podía parar de llorar. pic.twitter.com/KXWianrsDH
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Per als qui s’han acostat fins al cementiri de L’Almudena i per a molts dels seus milions de lectors a tot el món, Grandes s’havia convertit en una figura protectora i legitimadora davant dels indignes i infames que continuen recolzant els genocides o ometent el deure de la justícia, la veritat i la reparació. “La memòria és el nostre motor, sense memòria no som res. Ella l’ha recuperada des del punt de vista més humil i més corrent. Jo he vist representats els meus pares, els meus avis… És una obra viva que viurà sempre”, explica Campos.
#AlmudenaGrandes
“Almudena ha sido una persona muy importante para mí por su lucha por una sociedad más justa,en la que los opresores pasen a ser iguales que los oprimidos”.
Roberto Alonso, ingeniero naval de 74 años, esperaba despedirse de ella leyendo La Madre de Frankenstein pic.twitter.com/yIwbtWLw6c
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
A uns metres d’ell, assegut en una tomba, Roberto Alonso Hucha, un enginyer naval de 74 anys, llegeix La Mare de Frankenstein. “M’ha emocionat molt entrar al cementiri i veure la tomba de Dolores Ibarruri, de Marcos Ana, gent així és l’esperança que la humanitat té futur”, explica aquest militant comunista i membre de Comissions Obreres. “Almudena ha estat una persona molt important per a mi pel seu compromís social, polític, per la seva lluita per una societat més justa en què els opressors passin a ser iguals que els oprimits. Em sembla una persona digna de ser recordada”.
Jorge Marruecos, 20 años, estudiante de Ha del arte.
«Gracias a sus historias sobre la Historia he construido un pensamiento crítico. En su obra he encontrado un relato de los perdedores q me ha ayudado a entender la Guerra Civil»
Much@s jóvenes despidiéndola pic.twitter.com/9GirdGneTy
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
No hi ha rastre d’histrionisme en aquest acte i sí que hi ha molta contenció emocional. També entre els més joves, que són molts entre els assistents. Un d’ells, Jorge Marrero, estudiant d’Història de l’art de 20 anys, explica que la seva obra l’ha ajudat a construir el seu pensament crític. “He trobat un relat dels perdedors, dels que realment van patir durant i després de la guerra, que m’ha ajudat a comprendre aquest període que, en ser tan recent, normalment no s’arriba a estudiar a l’institut”.
#AlmudenaGrandes
«Me empezó a gustar leer a los 13 años con sus novelas. Me acercó mucho al feminismo y nos enseñó la parte de atrás de la guerra y la dictadura a través de una gran mujer, de un niño, de un pueblo. Lo que no te cuentan en clase»
Olga Alvarado en su despedida pic.twitter.com/iCI1LcxAUO
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Olga Alvarado, també una estudiant de vint anys, es va enamorar de la lectura als 13 anys llegint Inés i l’alegria. “Sento que li quedava molt per fer i que a mi em quedava molt per aprendre’n llegint-la”. Alvarado sosté que es va edificar com a dona feminista, d’esquerres i apassionada pel coneixement gràcies a la seva adorada escriptora.
Davant seu, esperant a l’altra banda del camí per on, en uns minuts, passaran sis cotxes fúnebres –els necessaris per traslladar el taüt però també les desenes de corones que li han enviat–, hi ha Julián Rebollo. Aquest home de 81 anys és un dels membres de la Plataforma contra la impunitat del franquisme, que des del 2010, es manifesta cada dijous a la Porta del Sol.
#AlmudenaGrandes
Julián Rebollo, de la Plataforma contra la impunitat del franquisme, molt agraït i emocionat en homenatge al cementiri civil. El seu oncle va morir al camp de conventració de Mathausen pic.twitter.com/LDA2dKnhfm
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
El lector i activista sosté, amb els seus companys, una pancarta amb les cares en blanc i negre dels centenars de familiars desapareguts. “Tinc un oncle que va morir al camp de concentració de Mauthausen i un altre que el van matar a Madrid. Som aquí en agraïment per tot el que va dir i va escriure als seus llibres sobre els republicans. Dijous que ve farem un homenatge a la seva memòria. Ha estat de les persones que més ens han ajudat a nosaltres i als nostres familiars”, explica, carregat amb una motxilla i abrigat amb una boina. Ens sobrevola una desolació per la pèrdua que és també la desolació d’un país assentat sobre la ignomínia i la indecència: l’oblit per imposició, la impunitat per decret.
Ahir, un grup d’amigues parlàvem sobre la necessitat de trobar signes als q agafar-nos per sortir de la permanent sensació de calamitat.
L’amorós i agraït comiat q centenars de persones han donat avui a #AlmudenaGrandes m’ha donat alè i abrigat el cor pic.twitter.com/ELFO2rCqPm
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Passades les dotze i deu del migdia, la comitiva funerària ha estat rebuda per un tancat aplaudiment, amb què la multitud l’ha seguit fins al lloc on rebria sepultura. Allà, juntament amb dos grans retrats de l’escriptora, la cantant i actriu Ana Belén ha llegit un text de l’escriptora: «Llavors em vaig adonar de la classe de país on havia nascut (…) Havíem d’aprendre a ser tan modernes com ho havien estat les nostres àvies». Tot seguit, s’ha llegit el poema del seu company i pare dels fills, Luis García Montero, L’absència és una forma d’hivern. Escrit el 2015, aquests versos que ha triat l’escriptor per acomiadar la seva amadíssima Almudena, acaben així:
Així dol una nit,
amb aquest mateix hivern de quan tu em faltes,
amb aquesta mateixa neu que m’ha deixat en blanc, ja que tot se m’oblida
si he d’aprendre a recordar-te’n.
García Montero, acompanyat pels seus fills i amics, ha dipositat al costat del taüt el seu poemari Completamente viernes, publicat el 1998, i amb què diverses generacions ens vam introduir en un imaginari poètic en què la passió d’un home per una dona podia ser des de la igualtat, l’admiració i el respecte. Una parella que sempre va fer pedagogia de la companyonia i la devoció l’un per l’altre. També a l’últim tuit publicat per García Montero:
«Gracias por todo el cariño en la muerte de Almudena. Supongo que estar hundido es un modo de seguir enamorado y de empezar una nueva vida con el amor de siempre». #AlmudenaGrandes
Toño Naves és nét d’un dels homes afusellats pel franquisme i enterrat a la fossa asturiana de Parasimón. Ha col·locat la bandera republicana que va onejar durant l’exhumació, finançada gràcies a un crowdfunding, sobre la tomba d’Almudena Grandes.
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Mentre els seus éssers més propers i estimats dipositaven flors i se n’acomiadaven al sepulcre, el president, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Yolanda Díaz, entre molts altres membres del Govern del país, presentaven els seus condols als familiars. Aleshores, els seus lectors li van dedicar compungits “Gràcies”, van corejar “Sense memòria no hi ha democràcia”, van abrigar el vidu amb “T’estimem, Luis” i, finalment, van alçar els seus llibres, als quals havien bressolat fins aquell moment com qui busca consol en les seves paraules, per cridar “Aquestes són les nostres armes”.
#AlmudenaGrandes
«Gracias», «No hay democracia sin memoria», «Luis, te queremos » y, alzando los libros de Almudena, esto: pic.twitter.com/NFYhKFwNKc
— Patricia Simón ???? (@patriciasimon) November 29, 2021
Un funeral d’Estat orquestrat i protagonitzat pels seus lectors i lectores, per la seva comunitat de seguidors, pels perdedors de la guerra, a qui ella va reconèixer i dignificar en les seves novel·les, columnes i declaracions, que continuen esperant que la democràcia els reconegui. Un homenatge dels que necessitaven poder donar les gràcies a la seva escriptora, a la seva estimada i admirada Almudena Grandes.
Catalunya Plural, 2024 
