Amb perseverància i molts compromisos, els Demòcrates poden encara aconseguir que el Congrés aprovi el 2022 el seu tercer paquet d’estímul, el Build Back Better de 1,75 bilions de dòlars. El primer (American Rescue Plan) s’aprovà el març per un valor de 1,9 bilions de dòlars. El d’infraestructures de transport i banda ampla del novembre fou d’un bilió de dòlars. Tècnicament el d’infraestructures distribuirà 550.000 milions de dòlars, ja que la resta ja estava pressupostada. No és segur que els Dèmocrates aconsegueixin els vots per al Build Back Better (Reconstruir millor) a la Cambra de Representants, on tenen una majoria de sis. Al Senat l’empat a 50 el desfà la vicepresidenta Kamala Harris.
Es útil entendre els arguments a favor i en contra del Build Back Better. Des d’un punt de vista de la macroeconomia actual, EEUU mostra un quadre molt positiu. L’economia creix a un ritme molt més alt que a la majoria de països desenvolupats i àdhuc emergents i en vies de desenvolupament. L’increment del PIB a la primera meitat de 2021 superà el 6% i acabarà aquest any per sobre del 5%. L’atur continua la seva trajectòria ininterrompuda de descens des d’abril de l’any passat i actualment és de només 4,2%. Tant el creixement del PIB com la creació d’ocupació s’han accelerat el quart trimestre després de la ralentització relativa del tercer.
La comunitat científica i les farmacèutiques ja estan desxifrant el codi genètic de la variant Omicron de Covid-19. Les vacunes amb la nova tecnologia de missatgeria RNA cobriran la variant Omicron com han fet amb les altres variants que han aparegut. Els estadounidencs tenen ganes de consumir, i dues terceres parts del PIB del país el genera el consum. Els índex de la borsa als EEUU estan per sobre dels nivells del novembre de 2020. Les darreres setmanes els índex de la borsa han assolit nous récords. La majoria d’empreses que cotitzen a borsa estan enregistrant resultats i beneficis alts.
La única xacra destacada de la macroeconomia dels EEUU es la inflació que des de novembre de 2020 a novembre de 2021 ha augmentat del 1,2% al 6,8%. Aquests percentatges són creixements interanuals. El de novembre ha estat el més alt des de 1982. Des de març de 2020 s’han injectat més de 5 bilions de dòlars en paquets d’estímul. Els de 2020 foren acordats entre un president Republicà (Donald Trump) i un Congrés dividit entre una majoria Demòcrata a la Cambra i una majoria Republicana al Senat. Els paquets de 2022 s’han convertit en llei gràcies a un president Demòcrata (Joe Biden) i vots només de Demòcrates al Congrés excepte els 19 republicans al Senat per al paquet d’infraestructures. Quan s’injecten més de 5 bilions i no es produeix un corresponent ascens de la producció de béns i serveis es genera inflació. Evidentment amb les primeres ones de Covid-19 es va paralitzar part de la producció. En el cas dels EEUU tant Republicans com Demòcrates són culpables d’haver aprovat paquets d’estímul. Pero és cert que els de 2020 eren més urgents en plena contracció econòmica i primeres ones de Covid-19.
Tanmateix, donar tota la culpa de l’augment substancial de la inflació el darrer any a l’administració Biden és exagerat. Es responsable de no haver previst i adreçat els embotellaments de les cadenes de producció i distribució. També va prendre mesures contra el sector de producció d’hidrocarburs. La prohibició de noves exploracions per a petroli o gas natural en terrenys o aigües federals i paralització de la construccio d’un ramal addicional del gaseoducte XL de Canadà a EEUU són dos exemples. Evidentment propugnar una acceleració de la transició a una economia sense emissions de gasos hivernacle amb el Pla Verd (Green Deal) no facilita la relació amb els productors clau de l’OPEP tradicionalment pro-americans com Aràbia Saudita. El preu de la gasolina ha pujat un 58% el darrer any.
L’equip de Biden argumenta que les ajudes socials del Build Back Better crearan una força de treball als EEUU més productiva i amb salaris més alts. Al proporcionar finançament per a la cura d’infants, es fomentarà que 1,5 milions de dones que han abandonat el mercat de treball durant la pandèmia tornin a treballar. També es vol concedir pagaments per a les famílies amb persones jubilades a càrrec. El preu dels medicaments a EEUU és extraodinàriament alt. El Build Back Better permetria al programa federal Medicare (per a jubilats i descapacitats) negociar preus més baixos amb les empreses farmacèutiques. També otorgaria mes deduccions fiscals i subvencions per a poder obtenir assegurança mèdica. En aquest sentit suma a la tasca ja portada a terme per l’Affordable Care Act aprobat sota Obama mitjançant el qual 33 milions de persones més van poder aconseguir cobertura mèdica.
Encara que s’aprovi el paquet, l’impacte positiu no s’aconseguirà a curt termini ja que els fons es distribuiran durant els propers deu anys. Però sí té validesa que amb cobertura més àmplia en matèria de cura de familiars (nens, persones grans) més persones poden tornar al mercat de treball. Es poden reduir els costos a mig i llarg termini al comptar les empreses amb un col.lectiu més ampli i millor format de treballadors. Els Republicans repliquen que els Demòcrates no amaguen que volen salaris molt més alts per als treballadors, la qual cosa impulsa la inflació. D’altra banda, la Reserva Federal, que és independent del poder executiu, té previst començar a disminuir les compres mensuals de deute i títols avalats per hipoteques i elevar els tipus d’interès almenys el 2022. Aquestes actuacions haurien de contenir la inflació.
Totes les enquestes mostren que l’aprovació de la gestió de Biden ha davallat i es manté al voltant del 40%. L’aprovació de la seva gestió de l’economia és encara més baixa. Però d’altra banda, els elements i prestacions del Build Back Better no sorprenentment són populars entre la major part de la població.
L’actual versió del Build Back Better és molt inferior en inversions i despesa respecte els inicialment 3 bilions que demanava la Casa Blanca i el sector més progressista del partit Demòcrata. Cap Republicà a la Cambra de Representants i al Senat votarà a favor. Per tant els Demòcrates no poden perdre el vot de cap senador del seu partit. Des de fa mesos el senador Joe Manchin de Virgínia occidental i la senadora Kyrsten Sinema d’Arizona s’han oposat a la magnitud i elements del paquet. La Casa Blanca i el lideratge Demòcrata al Congrés ha hagut de fer concessions substancials per a convencèr-los i obtenir el seu vot. S’abandonà la obligatorietat garantitzada pel govern federal de pagar baixes remunerades per naixements de fills i el pagament d’estudis de tercer grau equivalents a les escoles superiors de professions d’Alemanya. La llei actual estipula que les empreses no poden acomiadar per baixes per natalitat de 12 setmanes. També s’ha eliminat la cobertura dental i d’aparells auditius per a les persones que tenen Medicare. Sinema sembla ja satisfeta amb els compromisos. La supervivència política de Manchin és més difícil perquè Virgínia occidental depèn de la producció de carbó i és socialment molt conservadora. Trump guanyà a Biden a Virginia occidental amb 68% del vot, el segon estat on obtingué més marge. Manchin finalment ha decidit que no votaria a favor del Build Back Better. Però amb incentius pot canviar d’opinió.
Els dos bàndols tenen fets i arguments sòlids. Al capdavall, hi ha dues estadístiques que potser inclinen la balança a favor del Build Back Better. Mirem la part de la demanda. El 60% del consum dels EEUU és generat pel 20% de la població amb més riquesa. Si les classes mitges i baixes no tenen més prestacions, el seu consum serà menor o s’incrementarà el seu endeutament. En termes de l’oferta, la manca actual de suficients treballadors qualificats en molts sectors té diverses causes. Els Republicans argumenten que massa ajudes, subvencions i deduccions fiscals desincentiven el treball. La preocupació de ser infectat per Covid-19 també juga un paper. En certs sectors simplement no existeixen prous treballadors amb les necessàries qualificacions. Entre agost i octubre 13 milions de persones van deixar la seva feina. Molts fou per a obtenir treballs millors. Però en el cas dels que tornen o podrien tornar al mercat de treball una darrera injecció de formació, ajudes per a les persones amb menys renda o amb fills o persones grans a càrrec facilitarà que ho puguin fer.
Catalunya Plural, 2024 
