- La Generalitat no destina “50 milions d’euros a finançar MENAS”
El Parlament ja ha aprovat els pressupostos per al 2022 i aprofitant el debat que hi va haver Vox va llançar una campanya a les xarxes socials afirmant que els nous comptes de la Generalitat destinen 50 milions d’euros “a finançar MENAS” mentre que hi ha “33% de nens en pobresa extrema” a Catalunya. Però, les dues dades són incorrectes. El partit suma tres partides dels pressupostos per arribar a 50 milions que no van destinats ni íntegrament ni directament a menors de nacionalitat estrangera (prestacions per a joves extutelats, prestacions que reben les famílies que acullen joves tutelats i la partida destinada a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció). Per exemple, el 2020 el 47% dels beneficiaris de la prestació per a joves a extutelats van ser espanyols. La segona dada és enganyosa, perquè fa referència a menors en risc de pobresa, no en situació de pobresa extrema, és a dir, inclou els infants de les llars que tenen una renda inferior al llindar de pobresa.
- Irlanda no es va independitzar a través d’un referèndum d’autodeterminació
En una entrevista a Els Matins de TV3 el president d’ERC Oriol Junqueras va afirmar que “quan els irlandesos intentaven fer un referèndum d’autodeterminació per a Irlanda, què contestava l’Imperi britànic? Que no. I què va acabar ocorrent? Que va haver-hi un referèndum d’autodeterminació per a Irlanda”. Però això és enganyós. Irlanda no es va independitzar mitjançant un referèndum, sinó que ho va fer després de la Guerra d’Independència, el Tractat anglo-irlandès, la Guerra Civil irlandesa, la Constitució de 1937 i la Llei de la República d’Irlanda. En 1973 sí que va haver-hi un referèndum a Irlanda del Nord, però organitzat des del govern britànic per a decidir si aquest territori volia romandre al Regne Unit o unir-se a la República d’Irlanda. És a dir, no es tractava d’un referèndum per a la creació d’un estat nou.
- Què ha fet el Govern per a reforçar la sanitat en quasi dos anys de pandèmia?
Amb les noves restriccions per frenar els contagis de covid a Catalunya ens hem preguntat què ha fet la Generalitat per reforçar l’atenció sanitària en un any i nou mesos des que es a detectar el primer contagi. A nivell de pressupostos, el 2020 i el 2021 el Govern ha gastat un 15% i un 16,2% més respectivament del que havia establert als comptes inicialment. No obstant, per al 2022 el Govern ha pressupostat per salut menys del que va gastar el 2020 i el 2021. El personal de reforç el 2021 suposava un 30% dels treballadors i pel 2022 està previst que l’àmbit sanitari sigui on més personal s’incorpori. Pots llegir l’explicació d’aquesta i altres dades a El Periódico.
- És legal vacunar als menors contra la covid a Espanya
El mes de desembre ha circulat per Telegram un cartell que alertava que “és il·legal vacunar als nens contra la covid-19”. Però la llei en qüestió de la qual es parla no afecta Espanya perquè és d’Uruguai i, de totes maneres, el missatge és enganyós, ja que la llei uruguaiana parla de la il·legalitat d’utilitzar tractaments experimentals, la qual cosa no s’aplica a les vacunes autoritzades, que ja han passat els assajos clínics. A Espanya, la Comissió de Salut Pública va donar llum verda a l’administració de la vacuna de Pfizer contra la covid-19 per als menors d’entre 5 i 11 anys, després que els assajos clínics demostressin que aquestes són segures per a ells. Així també ho va fer l’Agència Europea de Medicaments.
- Les sabates penjades als cables no indiquen punts de venda de droga
Segur que el primer que penses si veus dues sabates penjades d’un cable és: droga. Aquest mes ho hem investigat i, com hem explicat a la revista Time Out no hi ha cap evidència que demostri que existeix una relació entre un parell de sabates penjant i actes delictius o relacionats amb el tràfic o la venda de droga a Barcelona. Per tant, es tracta d’un mite. Ni a Mossos, ni a la Guàrdia Urbana ni a la Policia Nacional els consta cap vincle entre aquests dos fets. Un raonament lògic que desmunta fàcilment aquesta relació és que ningú exposaria el que està fent si es tracta d’un acte delictiu. No obstant, la pràctica de les sabates penjades als cables elèctrics ha donat peu a històries curioses arreu del planeta, algunes verídiques i altres no tant, que t’expliquem a l’article de Time Out.
- Quina és la petjada ecològica dels teus regals de Reis?
El 2021 els espanyols han gastat 240 euros de mitjana en els regals de Nadal, però en quantes emissions de CO2 es tradueix això? Hem fet una comparativa de diferents productes per fer-nos una idea de quina és l’empremta ecològica que té cadascun d’ells. Per exemple, comprar un peluix produït localment és equivalent a realitzar un trajecte de 9 quilòmetres en avió o consumir 104 hores de televisió. En canvi, un smartphone té una petjada de carboni similar a la de realitzar un viatge de 495 km en avió o mirar 5.720 hores la televisió. Per saber la petjada ecològica d’altres productes que segurament has comprat aquest Nadal pots llegir el nostre article a El Periódico.
Catalunya Plural, 2024 
