Discriminació ètnica a les immobiliàries

La discriminació étnica és uns del motius que neguen el dret l’habitatge a un volum destacable de la població. Un de tants problemes generats per un escenari que redueix un dret a producte de mercat, malgrat estar reconegut com a dret social en textos normatius internacionals, estatals i autonòmics (Declaració Universal dels Drets Humans, article 25; Pacte internacional de drets econòmics socials i culturals, article 11; Constitució espanyola, article 47; Estatut d’autonomia de Catalunya, article 26.),

En aquest context de crisi d’accessibilitat a l’habitatge, les persones migrants i/o racialitzades han de fer front a una nova barrera d’accés: la discriminació basada en motius ètnics. Així ho revela l’estudi ‘Discriminació a la carta’, realitzat a partir de 350 trucades a agents immobiliaris, que operen a Barcelona, fent-se passar per una propietat fictícia. Aquest informe sobre l’exclusió del mercat de lloguer d’habitatge per motius ètnics, elaborat per la sociòloga Ariadna Fitó, conclou que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació.

L’estudi té com a objectiu situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació, determinar fins a quin punt està normalitzada en el sector i poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la.

Durant aquestes trucades, on es pregunta entre d’altres pels serveis que ofereix l’agència, els costos de comercialització o la gestió del lloguer posterior, es sol·licita als agents immobiliaris que excloguin del procés de selecció a les persones immigrants.

De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, en el 62% dels casos es produeix l’acceptació per part de l’agent de la demanda discriminatòria. En el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa, però es detecten diverses pràctiques per facilitar-la. En el 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria i en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.

Altres conclusions de l’estudi

Forta presència de prejudicis i estereotips. En la petició discriminatòria s’opta conscientment i únicament pel terme immigrant sense més explicacions d’origen ètnic, de religió o classe social. Això provoca que s’interpreti que la discriminació va dirigida a les persones que provenen d’uns determinats països. S’observa en les respostes dels agents immobiliaris una clara distinció entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora. “Faria falta definir bé què enteneu per immigrant, és a dir, delimitar si només són marroquins els que no voleu, i per exemple xilens o argentins no hi hauria problema, en canvi, de l’Equador i Bolívia no els voleu. Ja entenc que no deixareu fos un francès, per exemple…, però m’hauries de dir: mira, ni ‘xinesos’, ni negres, heu de definir vosaltres el que considereu.””

En les converses, s’observa la banalització de la discriminació per raó d’origen, restant-li importància, i equiparant-la a altres preferències com la presència d’animals.“No passa res, igual que hi ha persones que no volen animals, hi ha propietaris que no volen immigrants… o nens, que també ens hi hem trobat alguna vegada”. “Al DNI o la documentació que tingui ho veuràs, com que hi ha una foto ho veuràs, que és immigrant, amb la cara no falla.” Aquestes són algunes de les respostes recollides a l’informe.

Una pràctica en l’ombra. El 24% dels agents no accepten la discriminació directament, encara que es van oferir a facilitar-la amb l’ús d’enganys i de mentides a les persones discriminades. Estratègies admeses i recollides en l’estudi, que posen més traves per a poder-lo demostrar, perseguir-lo i sancionar.

Enganys. Els agents que accepten la discriminació expliquen com oculten el motiu real d’exclusió quan comuniquen la negativa a les persones sol·licitants pel fet de ser immigrants. Sense cap pudor, traslladen a la propietat que s’utilitzarà l’engany i la mentida, fet que denota consciència de la pràctica discriminatòria que estan duent a terme. “És part de la nostra feina”, comenten amb naturalitat..

Més discriminació entre agències no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats com en no col·legiats, baixa entre els col·legiats. Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que els que no la rebutgen, amb una proporció de tan sols del 5%.

Compliment de la legalitat i codi deontològic. No tots els agents immobiliaris estan d’acord amb la sol·licitud discriminatòria de la propietat fictícia. Dues de cada deu negatives a la discriminació mencionen la legalitat vigent per fer prevaldre la seva oposició a la discriminació per raó d’origen. “El que proposa és discriminació. És il·legal. No es pot fer. Els problemes, si n’hi ha d’haver, se’ls trobarà amb gent d’aquí i amb gent de fora, no és un criteri que nosaltres utilitzem.”

Remetre’s a l’experiència és l’argument més utilitzat entre els agents que s’oposen a la discriminació. “Que sigui o no sigui immigrant és totalment indiferent per buscar un llogater […] El que vull que entenguis és que ser immigrant no té importància, no és important per garantir que et pagaran i et cuidaran el pis. Per mi l’important és la persona en si, en conjunt, no d’on ve.”

La clau pot ser un nom: discriminació en l’accés a l’habitatge

La Cooperativa Broll, en 2020 va presentar ”La clau pot ser un nom: discriminació en l’accés a l’habitatge”, un primer estudi de discriminació en l’accés a l’habitatge. L’estudi va consistir en l’enviament de 1.000 sol·licituds a 500 anuncis d’habitatges publicats en portals immobiliaris. La meitat de les sol·licituds enviades sota un nom d’origen àrab, i l’altra meitat, sota un nom d’origen autòcton d’acord amb els noms més comuns segons l’Idescat

Els resultats de l’estudi evidenciaren que les persones sol·licitants amb nom àrab rebien un 18,8% menys de respostes que les que signaven amb un nom autòcton. Així com un percentatge inferior d’oferiment de visites a les persones sol·licitants amb nom àrab (7,6%).

També es van detectar diferències per gènere. Per cada 10 sol·licituds enviades per dones, les sol·licituds de noms autòctons reben set respostes i les de noms àrabs cinc, mentre que en el cas dels homes, les sol·licituds fetes per noms autòctons obtenen cinc respostes, i les de noms àrabs menys de 3.

Aquest primer informe impuls dues sancions: una per oferir un habitatge “només a espanyols” i l’altra per un cas de discriminació directa, les primeres en tot l’Estat.

Cal destacar que el 81% dels contractes d’arrendament a Catalunya són a través d’agències immobiliàries, oferint-los una posició única en el procés discriminatori. L’acces a l’habitatge està tan vinculat a la capacitat adquisitiva de la població com a les condicions del mercat immobiliari. Això sumat a les dificultats per mantenir-se a les llars, ens mostra que estem molt lluny de garantir el dret a l’habitatge de manera universal i que l’habitatge és avui un dels principals factors d’exclusió social.