El balanç de la gestió d’un govern és sempre difícil de realitzar amb rigor. Si es compara el primer any de Joe Biden a la Casa Blanca amb el darrer de Donald Trump s’al·legarà que el president Demòcrata no ha tingut encara prou temps per a portar a terme tots els seus plans. Els crítics i el partit Republicà replicaran amb l’argument que els Demòcrates tenen una majoria tant a la Cambra de Representants com al Senat, circumstància que no es donava amb el seu predecessor Republicà doncs els Demòcrates tenien el control de la Cambra de Representants. També és cert que les primeres vacunes contra Covid-19 (les de Pfizer i Moderna) foren autoritzades el desembre de 2020, unes setmanes abans de la presa de possessió de Biden. Els partidaris de Trump i els Republicans en general repetiran sempre que els indicadors macroeconòmics eren molt bons fins a la irrupció de la pandèmia el març de 2020. La profunda recessió causada per les primeres ones de Covid-19 i la recuperació gradual el 2021 són fets singulars sense comparació amb períodes semblants. A més, la situació econòmica d’un país mai és mèrit o culpa exclusiva del govern en exercici, encara que les mesures que prengui tinguin un impacte notable.
L’expansió del PIB durant el 2021 s’ha consolidat i enregistrat una magnitud considerable. Pendents de la xifra oficial definitiva, l’increment del PIB dels EUA el 2021 fou d’aproximadament el 5,6%, mentre que el de la UE fou del 5% i el del Japó de l’1,8%. La situació del mercat de treball als EUA és molt bona. L’atur ha continuat disminuint durant tot l’any. El desembre de 2021 es reduí fins al 3,9%, i l’economia sumà 199.000 nous llocs de treball. El nombre de persones a l’atur és de 6,3 milions, un xic per sobre dels 5,7 milions previs a la pandèmia. Durant l’any passat l’atur va baixar en 4,5 milions de persones. La xifra d’aturats de llarga durada es reduí a la meitat, de 4 a 2 milions. La taxa de participació laboral (població ocupada o que busca feina sobre el total de població en edat de treballar) s’ha mantingut estable en 61,9%, només 1,5 punts per sota del nivell de març de 2020. Sí que existeixen 5,7 milions de persones que han deixat de buscar feina i, per tant, no es compatibilitzen com a aturats, una magnitud que també va decréixer durant 2021 (en 1,6 milions) però és encara superior en 717.000 a la situació anterior a Covid-19.
Almenys la meitat dels estatunidencs posseeix accions, sigui directament o mitjançant fons d’inversió o de pensions. Els índexs de la Borsa dels EUA han continuat assolint records durant el primer any de presidència de Joe Biden. El S&P es situa a 4.461 punts, un alça del 15,6% respecte als 3.857 de fa un any. El Dow Jones ha augmentat un 11% el darrer any, de 31.198 punts a 34.701. L’índex tecnològic Nasdaq ha pujat un 8,1% des de gener de 2021.
Amb aquestes espectaculars dades macroeconòmiques, com s’explica que en les enquestes continua baixant la popularitat de Joe Biden de manera imparable des de juliol? En el darrer sondeig de l’NBC només un 43% dels estatunidencs aprova la seva tasca, i més d’un 60% rebutja la seva gestió de l’economia. En la darrera enquesta de Quinnipiac la xifra baixa al 33%. En la d’Associated Press-NORC un 43% de l’electorat aprova la gestió de Biden, i un 56% la censura. Encara més preocupant és que un 70% (i àdhuc un 48% dels Demòcrates) no vol que Biden es presenti a la reelecció el 2024.
Part de l’explicació rau en la gestió de Covid-19. La Casa Blanca va declarar victòria precipitadament el juliol. El mes de novembre de 2021 es superà les defuncions per Covid-19 (386.000) que es registraren en tot l’any 2020 (385.000). I tristament amb 860.000 morts EUA lidera el món. Al mateix temps, una part de l’electorat està cansat i ressenteix les nombroses restriccions i regulacions. Afecten la seva capacitat de treballar, perjudiquen especialment els petits i mitjans comerços i empreses i els pares s’han de’adaptar sovint a canvis i regles sobre l’escolarització dels seus fills.
Les bones variables macroeconòmiques les entenen els especialistes. Els estatunidencs el que noten és la pujada de la inflació fins al 7% a nivell interanual el mes de desembre, l’increment més fort en quaranta anys. Un galó (3,7 litres) de gasolina costa un dòlar més que fa un any, i s’ha situat al nivell més alt des de 2014. Evidentment, els preus més alts d’energia també afecten el consum dels aparells d’aire condicionat i de la calefacció, així com la fabricació de molts productes. Un estudi de la prestigiosa Wharton School de la universitat de Pennsylvania mostra que una família mitjana als EUA va haver de gastar 3.500 dòlars més el 2021 a causa de la inflació. La inflació no és tota ni únicament atribuible al govern Demòcrata. També s’ha disparat a la UE, on ha assolit un 5,3%, i a l’eurozona (5%). Però a la UE i l’eurozona no s’insisteix a seguir aprovant paquets d’estímul de bilions de dòlars. Entre 2020 i 2021, els EUA han adoptat paquets d’estímul per valor de 6 bilions de dòlars. Sense un corresponent ascens de la producció de béns, més diners en circulació provoquen pujades de preus. Era inevitable un repuntament de la inflació amb la tornada a l’activitat econòmica. Però la Casa Blanca hauria d’haver previst els embotellaments en les cadenes de producció i distribució i la falta de personal qualificat en molts sectors. Encara que el president i el seu equip han intentat adreçar aquests temes recentment, la seva prioritat ha continuat sent l’aprovació per part del Congrés d’un altre paquet d’estímul de més d’un bilió de dòlars (el Build Back Better) i d’una nova llei electoral. A causa de l’oposició de dos senadors Demòcrates, no s’ha pogut aprovar ni el Build Back Better ni la llei electoral.
L’equip de Biden reconeix les dificultats i vol una campanya per a canviar la seva imatge. Opinen que s’ha desgastat massa amb les interminables negociacions amb el Congrés i que si viatja més per EUA i parla amb l’electorat podrà vendre i explicar millor els seus èxits, que inclouen les ajudes de l’American Rescue Plan de març i el paquet de reconstrucció d’infraestructures d’1,1 bilions de dòlars. El darrer any 210 milions de ciutadans han estat vacunats. Però les enquestes mostren que per a molts votants el més important és la inflació, l’augment de la criminalitat, el desbordament de la situació a la frontera amb Mèxic i les regulacions canviants per a Covid-19. En una conferència de premsa el 19 de gener, Biden va insistir que és necessari aprovar el Build Back Better i una llei per a millorar un sistema electoral amb imperfeccions, però que va produir el 2020 la major participació electoral (66%) del segle XXI.