El periodisme de viatges és una especialitat informativa que està tenint un gran èxit, tant de públic, de pràctica professional com d’estudiants de cara al seu aprenentatge. Res a veure amb la redacció de guies turístiques o les recomanacions puntuals dels coneixedors de llocs interessants (d’altra banda, digníssimes activitats); el periodisme de viatges és periodisme de veritat, fruit de la popularització de l’accés als desplaçaments de llarga distància com a forma de lleure i d’una mentalitat en augment que reclama l’accés personal de llocs fins al moment coneguts únicament mitjançant la comunicació globalitzada.
El periodisme de viatges respon tant a una demanda del públic com a la intenció dels professionals de facilitar una informació fefaent de llocs geogràfics com de realitats humanes que satisfacin la corresponent necessitat de coneixement.
Sempre ha estat així: la inclinació dels mitjans a la cobertura de l’esdevenir dels fenòmens culturals de masses ha fet sorgir noves especialitzacions: el periodisme esportiu o la crítica cinematogràfica. Però no sempre els nous abordatges periodístics esdevenen formes excel·lents de comunicació cultural o troben un públic que comprèn el seu potencial com a tals i les ajuda a desenvolupar-se. El periodisme de viatges, en canvi, ha arribat ràpidament a revelar-se com a una expressió d’una cosa que sol passar inadvertida: el periodisme no només és una tècnica informativa sinó part del que anomenem literatura.
El llibre que aquí comentem fa palesa la complexitat d’aquesta qüestió. Començant pel títol: la portada diu Periodismo y viajes en lloc de periodisme de viatges perquè el lector no caigui víctima del reduccionisme, ja que l’obra es presenta com un manual. La prevenció és comprensible però el text és eloqüent: allò que l’autor, professor de periodisme, investigador i pioner en la docència del periodisme de viatges, ens mostra és, precisament, la manera de poder estar a l’alçada de la dificultat que comporta practicar un periodisme de viatges de qualitat.
Santiago Tejedor és un docent entestat en la innovació de la didàctica del periodisme. Director del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, porta anys introduint al currículum matèries com l’ús periodístic de la web 2.0, la gamificació o el ciberperiodisme, i va fundar el primer màster universitari en periodisme de viatges. Ho va fer el 2012 a la UAB, quan només la Universitat de Sevilla oferia crèdits en aquesta matèria, gràcies a l’esperit pioner de Mariano Belenguer: els assabentats van augurar-li un curs de vida i ja va per als deu. Tejedor és un viatger empedreït que ha publicat obres sobre pobles indígenes d’Amèrica llatina i fa molts anys que anima i guia grups d’alumnes en periples per llocs molt diversos del món, organitzats en expedicions estructurades com a viatges didàctics i pràctics. La seva visió i missió docent li ha fet culminar tota aquesta experiència en aquesta obra meritòria i singular.
Periodismo y viajes és un manual digne de tal nom en el sentit que s’aplica a la guia metòdica per assimilar un coneixement solvent. A un primer nivell, el lector trobarà uns consells basats en les experiències més diverses d’una multitud d’especialistes, però en realitat assistirà a un diàleg entre l’autor i uns coneixedors destacats de l’assumpte que comparteixen generosament les seves experiències. Són 38 escriptors i periodistes, les declaracions dels quals han estat processades per l’autor en una combinació didàctica que permet molt més que percebre impressions personals: llegir aquesta obra és submergir-se en un tapís viu que, seguint l’exemple del liber mundi, transforma el signe en sentit i el símbol en vida.
El diàleg és articulat per Tejedor –que aquí fa honor simbòlic al seu cognom– en aquesta trama de què advertim. No es limita a transmetre consells útils o experiències profitoses, sinó que desenvolupa un diàleg amb tots els escriptors i periodistes a qui porta a les pàgines y del que brolla el veritable esperit periodístic que es tracta de comunicar. I arrossega darrere seu el lector, que no només es farà amb una col·lecció única de consells, recomanacions o fins i tot lliçons. Perquè el diàleg simbòlic aquí teixit té vocació didàctica i no es limita a empènyer el lector com en els mals llibres d’autoajuda –que n’hi ha de bons– sinó que orienta la seva mirada cap a la qüestió fonamental: que el periodisme forma part de la literatura i que , mentre pertany a aquest art, és una branca de les humanitats que pretén revelar el potencial més noble de la condició humana.
El lector motivat pel periodisme de viatges trobarà en aquest llibre la millor guia per fer front a aquest impuls vocacional. I veurà que aquest manual no només és útil per als periodistes, sinó per als antropòlegs, els etnòlegs, els geògrafs i els estudiosos de les més diverses disciplines que aborden l’ésser humà. És, en suma, un manual d’humanisme pràctic en acció on el periodisme aporta la perspectiva i l’art de la pregunta pertinent. Si es desplaça el propòsit metodològic, es pot comprovar que l’obra és molt més que un promptuari d’habilitats; és, en realitat, una introducció eficaç a l’art d’interrogar la realitat i l’interior d’un mateix. Perquè viatjar és anar a trobar l’ésser humà sota l’aspiració de viure un món més humà.
Catalunya Plural, 2024 
