El meu record de la Maria Antònia Oliver sobrepassa les lectures de les seves novel·les de lladres i serenos, amb la primera dona detectiu, la Lònia Guiu, l’heroïna de les novel·les Estudi en lila, Antípodes, i El sol que fa l’ànec, peces que han estat traduïdes a diverses llengües. De la seva obra sempre va destacar una visió feminista i la reivindicació desacomplexada dels Països Catalans com a àmbit nacional.
Vaig sentir parlar de l’Oliver cap a 1974, a Balaguer. Les entitats de joves havíem organitzat una setmana d’agitació cultural que culminava amb una xerrada de la Maria Aurèlia Campmany, llavors una escriptora d’anomenada. Finalment, no va poder assistir i va recomanar un jove prometedor: Jaume Fuster, autor d’una popular novel·la de lladres i serenos en català: “de mica en mica s’omple la pica”.
Llavors tan important com la intervenció oficial era el sopar posterior. En un ambient distès, una cinquantena de persones, la majoria joves, vam escoltar el Jaume Fuster. La xerrada va tocar tots els punts que podien interessar en aquells moments: l’Assemblea de Catalunya, els partits polítics i les seves posicións…Els moviments més trencadors dels joves literats, tot amb total llibertat.
I cap a la fi del sopar el Jaume Fuster va entrar en un to més personal. Parlant dels transvasaments polítics que es produïen, va contar l’aventura d’un grup de joves catalans que van ser destinats a Mallorca a fer el servei militar. Allà van mantenir la militància política que desenvolupaven a la universitat al Principat. Van crear una cèl·lula del PSUC, sense que el partit en sabés res. Tampoc sabien res els comunistes mallorquins que durant un temps van estar amb la mosca a l’orella.
A més de política els joves catalans van conèixer a Mallorca un grup de noies que també tenien inquietuds culturals. I es van crear parelles, una de les quals la del Jaume Fuster i la Maria Antònia Oliver. D’aquells aparellaments se’n va dir ‘el rapte de les sabines’. Molts d’aquests joves van confluir en grups com el col·lectiu Ofèlia Dracs, que va maldar per naturalitzar, per exemple, la literatura eròtica en català.
Des d’aquell moment vaig seguir les trajectòries de Fuster i Oliver, els seus llibres i també la seva militància política, al PSAN, fins que una escissió els va allunyar del partit, però no del compromís.
Cap a 1998 una complicació en una operació va causar la mort de Fuster. La Maria Antònia Oliver va acabar retornant a Manacor. Des de la seva ciutat natal va continuar escrivint novel·les negres tenyides de lila feminista. Va seguir, amb tota naturalitat, defensant els Països Catalans i, passats els anys van arribar els reconeixements culminats amb premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Per tot plegat sempre he comprat i llegit amb fruïment les obres dels autors de la generació dels setanta, recordant la primera persona, el Fuster, a qui jo vaig sentir, amb disset anys, parlar de l’actualitat política com si estiguéssim en democràcia. Però, encara faltava veure i sentir les últimes urpades del franquisme
Catalunya Plural, 2024 
