Era un atac ben planejat. A tocar les tres de la matinada, en una compareixença televisiva que havia estat gravada amb anterioritat, compareixia Vladímir Putin i anunciava el que ningú volia que anunciés: “He pres la decisió d’iniciar una operació militar especial”.
Minuts després, el cel d’Ucraïna s’il·luminava de míssils i morters russos. El primer objectiu, inutilitzar les bases aèries de Kíev, Jarkov, Odesa, Kramatorsk i Ivano Frankvist s’aconseguia en qüestió d’hores; la infanteria russa començava a penetrar dins del territori. Segons l’assessor del ministeri d’interior ucraïnès, Antón Gueraschenko, els primers atacs s’haurien endut la vida de com a mínim vuit persones i hauria provocat ferides en una desena durant les primeres hores d’invasió. A l’altre costat, Volodímir Zelenski, president ucraïnès, declarava la llei marcial a tot el país i intentava animar als seus conciutadans: “Els derrotarem a tots”.
A hores d’ara és difícil saber amb exactitud què està passant exactament sobre el territori, però sembla haver-hi una certa unanimitat entre els especialistes en temes de seguretat i geopolítica que Putin ha travessat una línia difícil de desfer. Una línia que, en part, ja s’havia creuat tres dies abans amb el reconeixement per part de la Duma russa de les províncies de Lugansk i Donetsk (un dels principals centres metal·lúrgics d’Ucraïna).
El que sembla evident és que la fina línia diplomàtica que sostenia l’anomenat “Protocol de Minsk”, l’acord signat per la Federació de Rússia, pels representants ucraïnesos, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk sota l’auspici de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), ha volat pels aires.
En conèixer els fets, el president dels Estats Units, Joe Biden, es pronunciava un comunicat on afirmava que “El president Putin ha escollit una guerra premeditada que portarà una pèrdua catastròfica de vides humanes i patiment. Rússia és responsable de la mort i destrucció que porti aquest atac, i els Estats Units i els seus aliats respondran d’una manera decisiva i unida. El món farà que Rússia sigui responsable dels seus actes”.
Qui intenta mantenir-se neutral és la Xina. En una tensa roda de premsa, Hua Chunying, ministra d’assumptes exteriors xinesa, afirmava que “no desitjava veure el que ha passat a Ucraïna”, mentre assenyalava la responsabilitat dels Estats Units en el conflicte: “Hem afirmat moltes vegades que els Estats Units han augmentat la tensió i les possibilitats de la guerra”.
Per la seva banda, el president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, cancel·lava a primera hora del matí la Conferència de Presidents que s’havia de celebrar a la Palma, i posava rumb a Brussel·les per atendre la reunió d’urgència del Consell d’Europa.
El Gobierno de España condena la agresión de Rusia a Ucrania y se solidariza con el Gobierno y el pueblo ucraniano.
Permanezco en estrecho contacto con nuestros socios y aliados de la Unión Europea y @NATO para coordinar nuestra respuesta.— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) February 24, 2022
També es mobilitzava a primera hora del matí en un comunicat Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, que després d’una reunió d’urgència amb la presidenta de la Comissió Europea Úrsula Von der Leyen compareixia davant de les càmeres: “Condemnem en els termes més ferms possibles l’horrible atac de Rússia a Ucraïna, que és totalment injustificat i no provocat. Els nostres pensaments estan amb tots els morts i ferits, i amb el poble d’Ucraïna. També condemnem Bielorússia per permetre aquest atac (…). Les accions de Rússia suposen una greu amenaça per a la seguretat euroatlàntica i tindran conseqüències geoestratègiques. L’OTAN continuarà prenent totes les mesures necessàries per garantir la seguretat i la defensa de tots els aliats. Estem desplegant forces aèries i terrestres defensives addicionals a la part oriental de l’Aliança, així com actius marítims addicionals. Hem augmentat la disponibilitat de les nostres forces per respondre a totes les contingències.
Catalunya Plural, 2024 
