1. Fumar cànnabis no evitarà que et contagiïs de covid-19

Aquest mes hem llegit alguns titulars com aquest: “el cànnabis pot prevenir la infecció per covid-19”. Per això, ens hem preguntat si realment fumar-se una cigarreta de cànnabis pot evitar la malaltia. Doncs és enganyós i de moment no ha estat demostrat en persones. Els titulars estan basats en un assaig preclínic, és a dir que no està provat en humans, que ha descobert que certs cannabinoides (substàncies químiques de la planta del cànnabis) poden prevenir l’entrada del SARS-CoV-2 a la cèl·lula. És a dir, es tracta d’una primera observació que s’ha fet en cèl·lules a dins del laboratori i per tant, encara falta veure si es pot bloquejar l’entrada del virus al món real. De totes maneres, el líder de l’estudi afirma que “els àcids cannabinoides són sensibles a la calor i es poden descompondre si es fumen. Per tant, fumar probablement no seria l’administració ideal”.

  1. Catalunya no és la comunitat que més llocs de feina crea

Sempre s’ha de posar la lupa a les comparacions i més als percentatges. Aquest mes li hem posat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha afirmat que “Catalunya està liderant la creació de llocs de treball”. Això és fals. Ni l’últim mes ni l’últim any Catalunya ha estat la comunitat amb més augment d’afiliats a la Seguretat Social, segons les dades del ministeri. Si comparem el mes de gener d’enguany amb el de 2021 va ser la setena comunitat amb un augment més gran d’afiliats en termes relatius. Si mirem l’ocupació des d’abans de la pandèmia, febrer 2020, fins a l’actualitat, Catalunya és la desena comunitat que més ha crescut pel que fa a afiliats.

  1. Només el 12% de la roba que llancem es reutilitza o recicla

T’has preguntat mai on has de llançar la roba que ja no necessites i què passa amb ella? Nosaltres ens ho hem preguntat i la resposta ha estat bastant desoladora. A Espanya no hi ha cap contenidor especialitzat per reciclar la roba que ja no volem. Solament estan els contenidors per a roba vella amb la finalitat de donar-la a persones vulnerables o botigues de roba de segona mà. Tot i així, entre el 50 i el 60% de la roba que es llança en aquests contenidors no es pot reutilitzar segons l’Organització de Consumidors i Usuaris. De fet, solament un 12% de la roba que llancem s’acaba reutilitzant o reciclant, segons una anàlisi publicat per Moda Re. T’expliquem les dades a El Periódico.

  1. No hi ha una “islamització” de Catalunya

Repetir un mateix discurs no fa que s’acompleixi. Vox ja va parlar de la suposada “islamització” de Catalunya en la campanya electoral per les eleccions del 14-F (veure totes les verificacions), però aquest mes el seu líder ho ha repetit al Parlament. Encara que no hi hagi una manera clara de quantificar la islamització, el nombre de creients musulmans a Catalunya ha crescut en els últims anys, però no més que el d’altres religions minoritàries. De fet, després del cristianisme, la segona religió amb més adeptes segons el Centre d’Estudis d’Opinió és l’evangelisme, i també és el credo amb més centres de culte, després de les esglésies catòliques. Per tant, les dades no indiquen que s’estigui produint una “islamització de Catalunya”.

  1. Les vacunes contra la covid-19 no repliquen el virus dins el cos

Un article publicat a Vilaweb per un professor d’Estudis Hispànics afirma que “les vacunes podrien ser catalitzadores de la replicació viral” i que “les persones no vacunades resisteixen millor les noves variants”, entre d’altres. En l’article hi ha molta desinformació, ja que per començar no hi ha estudis que demostrin que les vacunes catalitzen la replicació viral i de fet, el mateix text que aporta l’autor no sustenta el seu argument. D’altra banda, sobre el debat de si la immunitat natural és millor a la immunitat de la vacuna, no hi ha evidències, però els experts consultats coincideixen en què “la millor prevenció és la vacuna” perquè no suposa passar la malaltia.

  1. No hi ha bases de l’OTAN a l’Aràbia Saudita i a Kazakhstan

A principis de febrer es va compartir a xarxes un mapa on suposadament estaven marcades bases de l’OTAN al voltant de Rússia, però el mapa és enganyós. Els experts que hem consultat ens confirmen que el que apareix al mapa no són “en cap cas bases de l’OTAN”. Per exemple, al mapa surten bases a l’Aràbia Saudita, Oman, Afganistan, Kazakhstan, entre d’altres, quan en aquests països no hi ha bases oficials de l’OTAN. Alguns d’aquests països tenen bases dels Estats Units, com explica un dels experts consultats, però que són fruit d’acords bilaterals amb el país estatunidenc i no es poden considerar bases de l’OTAN. De fet, una altra prova que mostra que el mapa no té massa sentit és que països com Kazakhstan formen part de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), integrada per Rússia.

Share.
Leave A Reply