La temperatura des de l’època preindustrial ha pujat 1,1 °C. Però és una mitjana mundial. No totes les zones del planeta s’escalfen per igual. A Espanya, per exemple, un 70% de la població viu en zones on ja s’ha superat el grau i mig. De seguir aquesta tendència d’emissions, els riscos per als sistemes humans i naturals es multiplicaran. En el seu nou informe, l’IPCC posa el focus sobre ells i alerta de la necessitat d’una actuació urgent en matèria de mitigació i adaptació.
Sistema alimentari
La producció d’aliments i la seguretat alimentària es veurien amenaçades fins i tot a partir d’una petita quantitat d’escalfament addicional. Superar els 1,5 °C (unes de les temperatures límits fixades per l’Acord de París) implicaria un augment en el risc de pèrdues simultànies de les collites de blat de moro en diferents regions productores d’aliments importants, la qual cosa amenaçaria les cadenes de subministrament de blat de moro a nivell mundial.
Aquesta situació es veuria agreujada amb un escalfament de 2 °C. Sobrepassar aquesta temperatura faria que no fos possible conrear productes bàsics en moltes zones, especialment en els tròpics, sense mesures d’adaptació que no estan disponibles actualment. En aquesta línia, la pol·linització i la salut del sòl es veuran afeblides per un major escalfament, i les plagues i malalties agrícoles s’estendran. Els casos de malnutrició serien especialment elevats a l’Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia, Amèrica Central i del Sud i les illes petites.
Aquestes noves troballes són molt pitjors del que fins ara pensaven els científics i científiques. Un exemple: l’anterior informe se centrava en els riscos per a la seguretat alimentària amb nivells d’augment de 4 °C o més.
Salut física i mental
Els problemes relatius a la salut mental, com l’ansietat i l’estrès, es preveu que augmentin a mesura que el facin les temperatures, sobretot entre els joves i els ancians, i els que pateixen malalties subjacents. Així mateix, hi haurà un augment significatiu de la mala salut i de morts prematures com a resultat d’un clima més extrem, d’onades de calor més freqüents i intenses, i de la propagació de malalties.
Pujada del nivell de la mar, migracions i escassetat d’aigua
Conforme vagi pujant el nivell de la mar, les pluges torrencials, els ciclons tropicals i la sequera es convertiran cada vegada més en un problema per a moltes ciutats, pobles i llogarets de la costa. Això, a més, obligarà un gran nombre de persones a abandonar les seves llars, especialment en els llocs més exposats i amb menor capacitat d’adaptació.
Les migracions forçoses impulsades pel canvi climàtic i els fenòmens extrems són ja una realitat. Són milers les persones que es desplacen a altres països o dins de la seva pròpia regió. A Espanya són cada vegada més els exemples de migrants que arriben a causa de sequeres, inundacions o temperatures extremes que els impedeixen subsistir en la seva llar.
L’informe apunta al fet que la població costanera exposada a una inundació molt greu (d’una envergadura tal que només calia esperar-se una vegada cada 100 anys) augmentarà un 20% amb una pujada del nivell de la mar de 15 centímetres addicionals, i es duplicarà amb una pujada de 75 centímetres.
Seguint amb l’aigua, aquesta es veurà sotmesa a una pressió creixent amb l’augment de la temperatura, alerta el grup d’especialistes. Especialment preocupant en el cas dels habitants de les illes petites i de les regions que depenen de les glaceres i del desglaç, que podrien no tenir suficient aigua dolça si l’escalfament continua més enllà dels 1,5 °C. Aquest cas és un exemple que superat un cert límit no hi ha capacitat d’adaptació possible.
I ja no valdrà amb pensar en els impactes del canvi climàtic per separat. Molts esdeveniments extrems, com una sequera i una onada de calor, podrien donar-se al mateix temps i interactuar entre si per a perjudicar la producció d’aliments i reduir la productivitat de la mà d’obra agrícola, la qual cosa augmentarà els preus dels aliments i reduirà els ingressos dels agricultors, provocant més malnutrició i mort, especialment a les regions tropicals.
Pèrdua de biodiversitat per l’augment de temperatures
Alguns ecosistemes ja estan al límit de la seva capacitat d’adaptació, inclosos esculls de coral d’aigües càlides, aiguamolls costaners, boscos tropicals i ecosistemes polars i de muntanya. De superar-se el grau i mig, es perdran de manera irreversible ecosistemes sencers, fins i tot si les temperatures es redueixen posteriorment.
Si l’augment de la temperatura continua fins als 3 °C, en comparació amb si es limita a 1,5 °C, el risc d’extinció per a les espècies úniques i amenaçades serà almenys 10 vegades major. Així i tot, amb un escalfament d’un grau i mig, entre el 3 i el 14% de les espècies terrestres correran un risc molt alt d’extinció, avisa l’IPCC. L’Amazònia i algunes regions muntanyenques s’enfronten a una pèrdua greu i irreversible de biodiversitat si l’escalfament continua fins als 2 °C i més enllà.
El manteniment de la biodiversitat i dels ecosistemes depèn del fet que es protegeixi de manera eficaç i justa entre el 30 i el 50% de les terres, l’aigua dolça i els oceans de la Terra. Actualment, només estan protegides menys del 15% de les terres, el 21% de l’aigua dolça i el 8% dels oceans.
Aquest article és original de Climática per La Marea
Catalunya Plural, 2024 
