Beatriz Silva (52) va néixer a Santiago de Xile. Allí va cursar els seus estudis en periodisme i va residir fins a l’any 1995, quan es va mudar a Barcelona per a començar un doctorat en Història de l’Art en la UAB. Va militar en el PSUC, i des de l’any 2017, en el *Partit Socialista de Catalunya, del qual és diputada en el *Parlament. Ha dedicat part de la seva activitat parlamentària a escrutar la direcció de TV3, de la qual té una visió molt crítica: “No pot ser que el tercer sector hagi de justificar fins a l’últim euro i que TV3 faci el que vulgui”.
Començo a preguntar-li sobre unes informacions recents sobre TV3 un camp al qual vostè li ha dedicat part de la seva activitat parlamentària. La primera és amb relació a Triacom, una productora audiovisual que ha proveït de contingut a TV3 durant els anys 2008-2016, presumptament vinculada amb el finançament il·legal de CDC a través de David Madí, i que hauria incrementat els seus beneficis en un 50%. Encara que TV3 no està investigada per aquest cas, vostè va ser molt crítica en una intervenció recent amb Núria Llorach: quina responsabilitat li adjudica a TV3 en aquest cas?
Llorach deia que les filtracions que hi ha hagut sobre aquest cas són filtracions interessades, però la realitat és que, interessades o no, els documents són allí. L’exhaustiva recerca que ha fet Pere Rusiñol per a eldiario.es ho demostren. Hi ha dues coses importants que els directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no assumeixen. La primera és que això produeix un mal rellevant en la imatge de la televisió pública, i augmenta la desconfiança de la ciutadania. La segona és que això hauria d’investigar-se. Porto preguntant per escrit des que sóc portaveu sobre el tema de les auditories: Com es controla el tema de l’adjudicació de la producció externa de TV3?
Les respostes que he anat rebent han anat canviant amb el temps. Quan li vaig preguntar a Llorach en comissió de control em va respondre que les auditories eren superexhaustives. Ara em diuen, sobre el cas de Triacom, que el que es fan són auditories aleatòries, cosa que significa que no totes les productores estan auditades. No pot ser que el tercer sector hagi de justificar fins a l’últim euro i que TV3 faci el que vulgui. Això no té cap lògica en termes de transparència. La corporació hauria de ser la principal preocupada d’aclarir el que ha passat per la imatge que representa de cara a la ciutadania.
No pot ser que el tercer sector hagi de justificar fins a l’últim euro i que TV3 faci el que vulgui
Quines solucions estructurals creu que haurien de fer-se, segons la seva opinió? Perquè la composició dels òrgans de direcció de la CCMA es tria en el Parlament en funció dels pactes entre partits, dels quals el PSC pren part.
TV3 ha de complir la missió de qualsevol televisió pública, que és ser independent del govern de torn, però sobretot que sigui capaç de representar la diversitat de la societat de manera positiva. El pacte per a la renovació de la “Corpo” és un avanç. El problema és que ells tenen una missió per llei que no es compleix, com mostren els informes de pluralisme del Consell Audiovisual de Catalunya(CAC). Com pot ser que la cobertura que fa TV3 dels temes socials sigui mínima i que els principals informatius siguin els temes relacionats amb el Procés? La televisió pública de Catalunya hauria de ser la primera a denunciar la situació d’emergència social que vivim. Ja no és solament el desequilibri en les tertúlies o en els entrevistats, sinó en la selecció dels temes. Tampoc es transmet la diversitat cultural i religiosa del país. A TV3 li falta pluralisme en tots els sentits.
El pacte per a la renovació de la “Corpo” és un avanç
Però la nova composició de la CCMA, segons vostè, pot canviar aquestes dinàmiques.
Si realment ara el Consell de Govern que sortirà segueix el que s’ha signat en el document que es va pactar per a recuperar la missió de servei públic, avançarem. Almenys ara el Consell de Govern estarà més equilibrat, per la qual cosa hauran de posar-se d’acord.
El primer pas, i el que veig més urgent – i això és una opinió personal -, és que hi ha despropòsits, com el programa Brico Herois, que han de desaparèixer. Cada setmana insulten a un col·lectiu. L’últim al qual van insultar va ser al col·lectiu gitano, que se senten burlats. Van ser rebuts pel director de TV3 Vicent Sanchís, qui es va haver de disculpar, i al cap de dues setmanes va tornar a ocórrer. Ja no és que la televisió pública catalana no representi a tota la ciutadania, sinó que es dedica a insultar i agredir a uns certs col·lectius que són, a més, els més vulnerables. Després ens preguntem com combatem a VOX i a la ultradreta.
Comentava el rol del director de TV3 Vicent Sanchis. Informacions recents van mostrar que Sanchís, en la seva Declaració de Béns patrimonials, posseïa el 10% de les accions de Comunicació Vinaria, una entitat que va signar acords amb la CCMA quan Sanchís ja era el director de TV3.
Jo vaig ser la primera a ingressar preguntes quan va sortir aquesta informació demanant al CAC quines mesures anaven a implementar i que com és possible que això hagi succeït, la qual cosa ens porta de tornada al tema de les auditories. Realment el CAC no mira la declaració del seu director? No sap que és accionista d’una empresa que contracta amb TV3? Això ha de canviar ja, ha d’existir un ús raonable dels diners públics. Cada euro que es gasta ha d’estar justificat. Els mitjans públics de comunicació són un pilar per a la democràcia, però han de ser exemplars en l’ús dels recursos públics.
Els mitjans públics de comunicació són un pilar públic per a la democràcia, però han de ser exemplars en l’ús dels recursos públics
La Mesa Diàleg, encara que amb menor intensitat, continua marcant part de l’agenda mediàtica a Catalunya. Aquesta Mesa es manté a pesar que CUP/*Junts la critiquin, però ERC avisa que si no es debaten coses substancials acabaran perdent una oportunitat. Què pot concedir el PSOE si es nega a oferir res del que es demana explícitament – amnistia i referèndum?
Hi ha una cosa que nosaltres estem demanant i que no ha estat acceptada pel Govern, i és que hauria d’existir també una taula de diàleg entre catalans. El problema no és totalment entre Catalunya i Espanya, és que a Catalunya tampoc estem d’acord. Tenim una societat dividida al 50%, però és que a més dins d’aquestes dues meitats hi ha una diversitat enorme. Quin percentatge de la població vol com a solució per a Catalunya l’amnistia i l’autodeterminació? El mantra del 80% (de suport al referèndum) no és així, perquè no es reflecteix en el vot en les eleccions. Hi ha molts matisos. Jo, per exemple, no crec que els presos que han passat per la presó siguin presos polítics, però tampoc crec que les seves sentències hagin estat justes i proporcionades. No tot és blanc i negre, i així és com el vol plantejar l’independentisme.
Vostè és federalista i es defineix com a tal. El corrent federalista del PSC, que en el seu moment va liderar Pasqual Maragall, ha anat decreixent gradualment. Què pot oferir el federalisme català a Espanya i Catalunya?
Els federalistes volem una Espanya federal dins d’una Europa federal. El federalisme és necessari, per exemple, en temes d’harmonització fiscal. Que hi hagi petits estats dins d’Europa considerats com a paradisos fiscals és una anomalia i ha de corregir-se. Aquests debats han de fer-se sota la perspectiva que anem cap a un procés de construcció europea. Des de Federalistes d’Esquerres, la qual cosa sempre hem plantejat des que vam néixer, és la necessitat que hi hagi cooperació i institucions que permetin la col·laboració perquè els diferents agents implicats puguin posar-se d’acord. El que tenim a Espanya en aquests moments és un sistema federal descentralitzat, però és cert que li falta aprofundir en el grau de governança. Intentar administrar la diversitat dins de la cooperació, que les competències estiguin on en cada lloc estiguin millor. Això és el federalisme.
Sobre l’obligatorietat de complir amb el 25% de les classes en castellà: és una amenaça per al model de la immersió lingüística?
Jo crec que no és una amenaça. La meva filla va al mateix col·legi que els fills del conseller d’Educació; suposo que ell, que té una manera de pensar diferent a la meva, si estigués en contra de la immersió lingüística no portaríem als nostres fills al mateix col·legi. Encara que jo crec que això hauria de ser una mica de sentit comú, no imposat pels tribunals. S’ha de garantir que els nens puguin avançar en totes dues llengües, i en aquest sentit confio en el criteri dels professors. El que no es pot fer és una batalla política d’això. Per desgràcia, el Procés ha polititzat àmbits de la vida que abans no ho estaven.
Però el discurs anti – immersió lingüística va començar amb l’entrada de Ciutadans en el Parlament de Catalunya l’any 2006, anterior a l’inici del Procés.
Sí, però el Procés tampoc va començar l’any 2012. Hi ha una evolució, una polarització gradual. Jo ho comparo, en tot cas, amb els anys noranta. En aquella època no hi havia Procés. Jo treballava com a corresponsal llavors, i vaig tenir l’ocasió de preguntar-li a Jordi Pujol sobre la independència, i em va respondre clarament que “ni parlar, nosaltres no aspirem a una cosa així”.
Una de les propostes que està desenvolupant l’actual Govern és l’oficina per a la implementació d’una renda bàsica a Catalunya: Quina opinió li mereix la renda bàsica?
Jo estic a favor en general que totes les persones tinguin una renda garantida i un nivell de vida garantit, i no crec que això en cap sentit vagi a desincentivar que la gent treballi. Crec que les societats democràtiques i d’esquerres, si volem treballar cap a un horitzó de justícia social, hauríem de tenir un nivell de vista garantit per a tothom. El que passa és que, amb els nivells de pobresa extrema, el primer que hauríem d’aconseguir és que la renda de ciutadania funcioni i que l’ingrés mínim vital també funcioni. No pot ser que, a Catalunya, una regió rica, tingui els nivells de pobresa infantil que tenim.
I quina opinió li mereix les crítiques que li atribueixen al PSC que en els últims anys del Procés ha virat cap a la dreta en matèries socials, com podria ser el cas de la llei de l’habitatge?
El tema de l’habitatge és complex perquè està regulat a nivell estatal. És cert que ens diuen de tant en tant: “no heu donat suport a aquestes polítiques”, però la veritat és que el Govern sempre intenta fer coses de les quals no té competències, com per exemple a nivell de política exterior. En lloc d’aprofitar les competències que sí que tenim – sanitat, educació, serveis socials, i en aquests anys, en els últims deu anys, s’han fet les retallades més importants que s’han fet en el context espanyol, tal com afirma la Direcció Estatal de Serveis Socials. En començar la legislatura vam proposar un pla social de xoc per a totes les situacions que han sorgit des de la covid, encara que moltes s’arrossegaven amb anterioritat. El Parlament ho va aprovar, i després no es va fer res.
Catalunya Plural, 2024 
