Barcelona és una ciutat en profunda transformació, sobretot en aspectes urbanístics i mediambientals i en els darrers anys ha anat guanyant més espais per a les persones, fent més amables els voltants de les escoles, generant espais d’esbarjo per a petits i grans a través de nous parcs plens de vida i també ha transformant les vies de trànsit fent-les més transitables per vehicles no contaminants. Això és inqüestionable. Alhora, Barcelona, malgrat el seu innegable atractiu, no aconsegueix ser una ciutat fàcil perquè la gent jove hi visqui i la gaudeixi plenament. El preu dels lloguers, l’alt nivell de preus de tots productes i de la cultura, juntament amb la precarietat dels sous fa que sigui difícil per la gent jove emancipar-se, mantenir uns nivells adequats de vida o no haver de deixar la ciutat. Aquestes dificultats es mostren a l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, d’on es desprèn que si bé més del 75% dels joves d’entre 25 a 34 anys que viuen a Barcelona estan emancipats el 32,5% reben habitualment ajudes econòmiques d’altres persones. La mitjana d’ingressos mensuals propis dels menors de 34 anys a la ciutat és de 888 euros (579 euros de 20-24 anys; 1.101 en 25-29 anys i 1.394 en 30-34 anys).
Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament va voler que el jovent respongués en primera persona a alguns dels reptes que té la ciutat, fer-los partícips de la seva governança. Tot va començar al juliol, on seguint un model d’assemblea ciutadana per sorteig, l’alcaldessa Ada Colau va enviar cartes a joves escollits de forma aleatòria, convidant-los a participar en aquesta assemblea. Es va fer una preselecció seguint criteris de gènere, edat, origen i barri que finalment va acabar amb 99 joves als quals se’ls hi plantejava la pregunta “com a jove que vius a Barcelona, què et caldria per portar a terme el teu projecte de vida?” El fòrum contemplava 3 fases, on el camí sempre estava marcat pels participants. En la primera es va dur a terme la definició dels temes a debatre i en la segona, la generació de propostes, feta després d’informar-se de primera mà amb responsables municipals i experts en diferents temes. Per tancar el fòrum, després que l’assemblea aprovés les propostes, el govern municipal va iniciar la darrera fase on donava resposta a les propostes plantejades.
Els temes que van donar més importància els participants escollits aleatòriament van ser salut mental, educació i emancipació. Important també va ser l’anàlisi sobre com el gènere i les actituds masclistes i la discriminació racial apareixia de forma transversal als diferents blocs.
En la detecció de dificultats amb relació a l’emancipació es va destacar la precarietat laboral, la discriminació laboral, els preus elevats del lloguer i la manca d’ajuts als joves. Aquestes circumstàncies es relacionaven també amb el bloc d’educació, en el que es va apuntar que hi havia una manca de correlació entre estudis i feina, on s’afirmava que el teu lloc de feina depenia més del desig o fita comuna que de l’esforç que podia fer la mateixa persona en els seus estudis. Amb relació a la salut mental es va destacar la necessitat de millorar l’atenció a la salut mental, sobretot arran dels efectes devastadors que ha tingut la pandèmia en el col·lectiu de gent adolescent i jove.
L’Ajuntament va escoltar les propostes i en la tercera fase els hi va comunicar als participants que s’incorporaven una vintena de propostes del Fòrum Jove a les polítiques públiques municipals.
Entre les propostes destaca la mesura de destinar el 30% de totes les promocions d’habitatge a gent jove. Aquesta política segueix la línia que ha mantingut l’ajuntament en aquests últims anys. Així, a principis del mandat, en el 2015, només hi havia 7500 habitatges públics mentre que al final de l’actual mandat n’hi haurà 12000. També es va afirmar que des del consistori es potenciarien mesures com la bonificació jove d’ajudes al lloguer com a garantia davant els propietaris que cedeixin pisos a la borsa de lloguer municipal. Pel que fa a salut mental, algunes de les propostes acceptades van ser el reforç en els centres escolars de l’atenció psicològica, la creació d’un canal de WhatsApp actiu les 24 hores els 365 dies de l’any per donar recursos i oferir suport emocional als joves que ho necessitin, així com seguir amb la sensibilització sobre salut mental als centres de primària. Per últim, en el bloc d’educació s’han acceptat propostes com, ampliar les places de formació postobligatòria, sobretot de formació professional, també que els serveis infoJOVE impulsin sessions d’informació i capacitació per acompanyar a les persones joves en la presentació de tràmits amb l’administració. Una altra mesura que destaca en aquest bloc és l’elaboració d’una nova campanya de comunicació que arribi als mitjans i ‘influencers’ a través dels quals s’informen els joves, i la creació d’un espai en línia on agrupar serveis i continguts de manera més clara i utilitzable amb l’ajuda d’un “Xat Bot” per oferir atenció immediata.
Totes les propostes que han sortit del Fòrum jove ja compten amb un pressupost del consistori i algunes ja estan sent executades. Amb aquesta iniciativa el govern municipal demostra una vegada més la voluntat de defugir de les pràctiques habituals adultcentristes de les administracions, reconeixent a la gent jove com un subjecte actiu de la societat i no ignorant la seva veu.
Catalunya Plural, 2024 
