El 8 de març serveix per commemorar la figura de la dona al món laboral i per denunciar el sexisme i la desigualtat. En una època en què sortir al carrer i lluitar pels drets és necessari, les dones lluiten per la igualtat, reclamen drets que avui dia ens semblen bàsics, com la participació a la vida política o el dret al vot, treballar i fins i tot estudiar. Una lluita imparable que continua i que afavoreix les properes generacions.
La història evidencia que per a la dona no ha estat fàcil. Recordem dates significatives que han marcat un abans i un després a la història: a Espanya el 1910 la dona accedeix a l’educació superior, igual que l’home. D’altra banda, l’any 1911 a Nova York, es crema una fàbrica en què van morir més de cent dones tancades, cosa que va provocar un canvi en la legislació laboral als Estats Units. Anys més tard el 1917 les dones surten als carrers a demanar pau i aliments després que més de 2 milions de soldats russos haguessin mort a la guerra, van fer que l’emperador rus fos destituït i tot seguit van obtenir el dret al vot, un acte històric. D’altra banda, i després de diverses dècades d’esforços, el 1975, l’ONU declara el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona. Cada dia és una petita lluita per millorar les condicions de vida de les dones que venen darrere.
Recordem a les dones que amb els seus invents han fet aportacions a la humanitat i mereixen ser recordades com a inventores, en el transcurs del temps la llista de dones que destaquen per col·laborar amb la societat a través dels seus invents creix. Han aconseguit superar les barreres d’una societat desigual plena de prejudicis i obstacles, deixant una empremta inesborrable en el món de la ciència i la tecnologia.
Katharine Blodgett (1898-1979) va ser doctorada en física per la universitat de Cambridge, va treballar a la fàbrica de General Electric sent una de les primeres dones a obtenir un lloc a la fàbrica. Va destacar al món industrial per crear els vidres antireflectants el 1938, un invent revolucionari utilitzat en càmeres, cotxes, telescopis, pantalles de televisió i ulleres de sol.
Helen Free (1923-2021) revoluciona el món de la química dins del camp del diagnòstic per inventar les tires reactives d’orina, que permeten detectar l’embaràs, la glucosa a l’orina i que avui dia es fan servir també per detectar infeccions a les vies urinàries.
Amanda Jones (1835-1914) va ser una dona polifacètica: poeta, professora, activista pels drets de les dones i a més va contribuir a la humanitat desenvolupant l’envàs al buit dels aliments, l’invent va consistir a extreure l’aire a una llauna amb l’objectiu de preservar la qualitat del menjar.
Ángela Ruiz Robles (1895-1975) va ser una escriptora i inventora espanyola precursora del llibre electrònic. Va dur a terme l’enciclopèdia mecànica per tal d’emmagatzemar els coneixements de manera més interactiva aconseguint que l’aprenentatge fos més atractiu. Va idear un llibre que tenia llums per estudiar a la foscor, bobines, polsadors i una sèrie de mecanismes d’aprenentatge innovadors i atractius per a l’estudi.
Letitia Geer (1852-1935) va patentar el 1899 la xeringa que es podia utilitzar amb una sola mà, el nou model facilitava el treball al món de la medicina, ja que permetia injectar les dosis sense la necessitat d’un assistent. Una aportació que encara avui es fa servir per administrar les medicines en vena.
Mary Anderson (1866-1953) nascuda a Alabama, es va criar en un ranxo amb la seva família al nord dels Estats Units, Mary va exercir diverses professions al llarg de la seva vida, es dedicava al sector immobiliari, treballava al camp i a la viticultura, principalment se la recorda per fer una aportació al món automobilístic, va inventar l’eixugaparabrisa amb l’objectiu de millorar la visibilitat dels conductors. Mary va lluitar perquè Ford incorporés el seu invent als cotxes, però va ser Cadillac el primer fabricant que l’incorpora com un equip estàndard. Al 1916 gràcies a l’invent de Mary Anderson, tots els cotxes incorporaven un braç mecànic que permetia netejar el parabrisa de l’automòbil mentre plovia o nevava i així permetia la conducció.
Hedy Lamarr (1914-2000) va ser una actriu austríaca que va destacar a Hollywood per protagonitzar la primera escena nua de cos sencer, una dona superdotada que va posar la seva intel·ligència al servei de l’exèrcit dels Estats Units quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Hedy va crear al costat del seu amic George Antheil, un sistema de detecció de míssils inspirats en un piano de 88 tecles. No es va valorar gaire la seva feina fins que als Estats Units es va produir la crisi dels míssils amb Cuba i es va utilitzar el mateix sistema per defensar-se de possibles atacs, avui dia és la base dels sistemes de posició com el GPS i el precursor del WIFI i el Bluetooth.
Elizabeth Magie (1866-1948) analitzava la societat en aquell moment i veia el perill que suposava l’aparició dels monopolis financers per a la població com la desigualtat de classes, la concentració dels recursos econòmics en un grup reduït de persones i intuïa una amenaça imminent en el model econòmic en què preval el benestar individual. El 1904, Elizabeth va dissenyar el joc del Monopoly, una forma divertida d’aprendre i simular l’economia a la vida real. Mai va ser retribuïda per la seva creació, ni va poder gaudir dels beneficis, a la dècada dels anys trenta, Charles Darrow va modificar algunes regles, així com l’aspecte del joc, batejant-ho com el coneixem.
Marion Donovan (1917-1998) es considera la mare dels bolquers a prova d’aigua, va ser una arquitecta que va revolucionar la indústria en crear una capa impermeable dins el bolquer que mantindria el nadó sec a més d’incorporar els botons per substituir els clips. Aquest invent va ser rebutjat al principi i Marion va decidir vendre’ls pel seu compte, fins que va aconseguir vendre la patent per un milió de dòlars, el seu nom va ingressar al Saló Nacional de la Fama d’Inventors l’any 2015.
Josephine Cochrane (1839-1913) venia d’una família on el seu avi John Fitch va ser l’inventor del vaixell de vapor i ella no es va quedar enrere i va inventar el rentaplats, va fer realitat una idea patentada el 1850 per Joel Houghton i gràcies als seus coneixements mecànics i a la por que tenia de deixar en mans dels seus servents la vaixella cara, va idear una màquina que fins ara ens fa la vida una mica més fàcil.