8M: “Encara hi ha molt camí per recórrer”

“Avui lluito per existir demà”, “De camí a casa vull ser lliure, no valent”, “Ni una menys, això és lluitar com una nena”, proclamen alguns dels cartells que hissen la bandera de la revolució feminista. A la manifestació es respira esperit de lluita. “Les dones tenim toc de queda cada dia”, diu un cartell que reivindica les ganes de llibertat, la necessitat de sortir al carrer sense por.

Dones de totes les edats i procedències s’uneixen per alçar la veu al ritme de tambors i palmells, acompanyats d’altaveus que fan vibrar els carrers de Barcelona. Un dia per visibilitzar les reivindicacions de les dones amb un objectiu en comú: la llibertat.

“A baix el patriarcat, caurà, caurà, el feminisme vencerà, vencerà” és un dels cants que més es va sentir durant la tarda del 8 de març al centre de Barcelona. Les dones reclamen igualtat de drets i els sindicats recorden la batalla que suposa la igualtat laboral.

Recollim el testimoni de deu dones. Els hi preguntem per què es manifesten? Aquestes són les respostes:

“Estic aquí perquè, per desgràcia, si no ens manifestem no hi ha justícia” (Cristina, 14 anys)

“Cal manifestar-se perquè hem de recordar que encara hi ha molt de camí per recórrer” (Maria, 15 anys)

“Sortir al carrer serveix perquè les dones fem sentir la nostra veu, encara que hauríem de tenir veu cada dia. Jo vaig començar molt joveneta, a 18 anys, i estic contenta que avui hi hagi moltes dones joves” (Montse).

“Em manifesto perquè les desigualtats segueixen, i són estructurals. Cal manifestar-se de manera col·lectiva. És el primer 8M de la nova normalitat, aleshores és molt important. Quin és el meu anhel? La fi del patriarcat” (Sònia).

“Sóc aquí pels drets de les dones, perquè puguem ser tots iguals. Perquè no hi hagi més agressions” (Joanna).

“Cal marxar buscant visibilitat, que se’ns escolti. Quan et manifestes és quan més visibilitat aconsegueixes” (Alba).

“És crucial manifestar-nos avui i els 365 dies de l’any perquè els drets de la dona encara no estan del tot aconseguits. Hem de visualitzar els nostres drets. Som dones i oprimides, i per això ens hem de manifestar per reivindicar els nostres drets a escala mundial, en tots els àmbits de les nostres vides, laboral, social, econòmic… La meva generació obrim camí. La meva filla, sortosament, té les portes més obertes que jo. Per això avui Barcelona és plena de joves”. (Angie, amb la seva filla).

“Perquè cal aixecar la veu, ens han d’escoltar. Avui ens manifestem, però la lluita es fa al dia a dia, amb petites coses, petits comentaris. M’alegra molt de veure quanta gent hi ha. Moltes coses han de canviar, crec que aquesta mobilització serveix per qüestionar-nos, i qüestionant la resta podem canviar. Tot comença amb el pensament” (Clara).

“Hi ha moltes injustícies que cal tractar. És molt important que estiguem unides per denunciar les injustícies” (Joanna).

“Fa vuit anys que em manifesto i això m’ha fet lliure, aquí estic lluitant” (Anònim)

“No puc mostrar la meva cara perquè el meu maltractador em persegueix, però sóc aquí perquè altres dones no passin el que jo vaig passar” (Anònim)