Una visió a llarg termini de la solidaritat amb Ucraïna

Guillem Barril, membre de l’equip tècnic de l’ACP ha recorregut Medyka, que és l’últim municipi de Polònia abans d’arribar a Ucraïna, on s’ha habilitat un antic supermercat i l’estació de tren, i Przemysl, que és una ciutat més gran on també s’ha adaptat l’estació ferroviària. “A Medyka hi ha un degoteig constant de persones en el pas de la frontera que entren des d’Ucraïna. A Przemysl, els trens solen venir de la ciutat de Lviv, que és on es concentren persones que arriben des de diferents punts d’Ucraïna i busquen sortir cap a Polònia i d’altres països. Els trens arriben força carregats i es produeixen aglomeracions”, explica el Guillem per telèfon.

La solidaritat professional i voluntària s’ajunten en aquests llocs fronterers. “Hem notat que hi ha una solidaritat massiva de caràcter espontani amb enviaments d’articles de primera necessitat, com productes d’higiene, sanitaris, d’alimentació, begudes, mantes i roba. Aquesta solidaritat espontània es fa amb molt bon cor, però a vegades porten els productes fins a la frontera i, un cop allà, ningú sap qui els gestiona i, en alguns casos, es poden arribar a perdre”.

La coordinació és essencial per fer arribar el que les persones ucraïneses realment necessiten en les quantitats adequades i per evitar que hi hagi sacs de roba tirats a terra o excedents de menjar i aigua. En aquest sentit, el cooperant es fa ressò del que diuen moltes de les entitats que hi treballen en terreny. “Hi ha persones que porten productes amb tota la bona fe del món, però no tenen capacitat per gestionar-los i per ubicar-los. Crec que qui hauria de prendre el relleu són organitzacions destinades a la cooperació i a l’ajuda humanitària”.

L’equip de l’ACP i el SCP té com a soci local el Comitè Polonès d’Assistència Social (PKPS, de Polski Komitet Pomocy Społecznej), amb qui han conegut de primera mà què és el que més urgeix actualment. “Les organitzacions ens han dit que necessiten maquinària més desenvolupada, tipus rentadores, neveres, lavabos i dutxes, així com un bon manteniment higiènic de les instal·lacions per tenir els espais nets i adequats”.

Tristesa i desolació

Els ànims a la frontera es divideixen entre la població ucraïnesa que arriba desorientada i el vessant més humanitari de qui intenta ajudar en tot el que pot. “Hi ha una certa apatia de la gent que ve d’Ucraïna, no mostra gaire els sentiments. Són imatges força dures en el sentit que, quan es busca parlar amb algú, a la segona pregunta ja no pot ni contestar, perquè es posa a plorar. Normalment, les persones que arriben tenen familiars que s’han hagut de quedar per anar a la guerra, com obliga el govern; arriben mares i fills i filles menors que fa poques hores que s’han separat del marit o del pare. La situació és de tristesa i desolació”.

D’altra banda, hi ha equips de voluntaris que es passen hores i hores intentant col·laborar en el que faci falta. “Se senten molt motivats, posen molta actitud. Intenten ajudar en el que puguin, independentment de les condicions en què es desenvolupi l’ajuda. El que busquen és donar un cop de mà”, resumeix el Guillem. Es tracta majoritàriament de persones de Polònia, però també d’Alemanya, d’altres països de la Unió Europea i fins i tot hi ha carpes de persones de l’Índia que ofereixen sopa calenta. A nivell local, hi ha grups de voluntaris d’entitats, com els bombers, que tenen força presència i protagonisme en els llocs que ha visitat la missió humanitària. Només a Przemysl hi ha més de 100 organitzacions registrades.

Segons dades d’ACNUR, en les dues primeres setmanes de l’ofensiva russa, més de dos milions de persones han fugit d’Ucraïna, sobretot a Polònia, Moldàvia, Romania, Hongria i Eslovàquia. Un altre milió roman desplaçat dins del país a causa del deteriorament de les infraestructures i de les accions militars dutes per Rússia. L’Agència de l’ONU per als Refugiats considera que la situació és cada cop més “inestable, delicada i impredictible”.

Controls

L’estació de tren de Przemysl, que és la ciutat en què es concentra gran part de l’ajuda humanitària, serveix també com a punt de control de documentació. Les persones que disposen de passaport ho tenen més fàcil, mentre que aquelles a les quals els manca algun document triguen més temps per registrar-se. Les cues poden ser de dues, tres i quatre hores.

També en aquesta estació hi ha persones uniformades de l’exèrcit polonès que no van armades i que, a més de garantir la seguretat, tenen una tasca de dissuasió de xarxes de tràfic de persones vinculades al món de la prostitució forçada, i és que es tem que l’arribada massiva de milers de dones i menors cada dia suposi un efecte crida per a xarxes de proxenetes i que s’emportin, enganyades, persones en situació de vulnerabilitat.

La població ucraïnesa marxa a grans ciutats com Cracòvia i Varsòvia

Un cop estudiada la situació sobre terreny, la missió humanitària de l’ACP i el SPF analitzarà les següents accions a prendre. Tenint en compte que els punts fronterers són llocs de pas on les persones es queden pocs dies i on les primeres necessitats semblen estar cobertes, tot apunta que les campanyes es dirigiran a altres llocs. “Buscaríem, a través del programa de captació de fons, treballar amb la contrapart polonesa a les grans ciutats, com Cracòvia i Varsòvia”.

“La població que arriba a Polònia busca ciutats amb més recursos d’allotjament; per tant, cal donar servei a totes aquestes persones i respondre a les seves demandes. Entenem que són punts fixos on la gent es quedarà més temps que en aquests tres llocs de la frontera on les necessitats bàsiques ja estan força cobertes”.

Moltes de les ucraïneses es dirigeixen a cases d’amics i familiars que viuen a Europa, com Polònia, Alemanya, França, i fins i tot Portugal. Això fa pensar a les organitzacions especialitzades que, un cop resolta l’atenció més immediata, cal dur a terme accions més a llarg termini.

“A dia d’avui no sabem què passarà amb la guerra a Ucraïna. Si la guerra segueix i aquestes persones no poden tornar a casa seva perquè hi ha una situació de conflicte, correm el risc que a Europa es tornin a posar en marxa missatges de caràcter xenòfobs. Crec que és important actuar en el cas de les grans ciutats, que són els llocs on es concentraran les ciutadanes i els ciutadans d’Ucraïna en les pròximes setmanes i mesos, a Polònia, a Alemanya i a diverses ciutats europees. Hem de tenir una visió a llarg termini d’aquest model de solidaritat i acció humanitària”.