“Pensàvem que si acabàvem amb les dictadures assoliríem democràcies representatives liberals”. El sociòleg Bálint Magyar va ser un dels intel·lectuals que als anys 80 va lluitar des de la clandestinitat contra el règim soviètic a Hongria i que als 90 va fundar el partit Aliança dels Demòcrates Lliures. Va ser ministre d’Educació en dos governs, en els períodes compresos entre 1996 i 1998, i entre 2002 i 2006. Actualment, és investigador al Democracy Institute de la Universitat Centroeuropea, i és autor, entre d’altres, del llibre Anatomía dels Estats postcomunistes, escrit amb el seu col·lega Bálint Madlovics, traduït a diversos idiomes.
Conversem amb Magyar en una bella cafeteria plena de prestatgeries amb llibres a prop del Danubi al seu pas per Budapest. Acudeix a la cita vestit amb una camisa de quadres grocs i blaus, un jersei de llana blava i un impermeable groc. És la seva manera de mostrar els seus respectes al poble ucraïnès. Aquests dies és habitual veure persones vestides amb aquests colors a Polònia ia i a Hongria. En els darrers temps, Magyar ha posat el seu esforç a crear un nou llenguatge i conceptes amb què es pugui analitzar i comprendre l’objecte del seu estudi: els règims autocràtics postcomunistes mafiosos en què han derivat, segons la seva opinió, països com Rússia o Hongria.
En tres setmanes Hongria celebra unes eleccions on els principals sis partits de l’oposició s’han unit per intentar acabar amb el govern de Víktor Orbán. Com pot influir la guerra d’Ucraïna als resultats?
Estem en una situació molt complexa. Orbán manté una relació molt estreta amb Putin, amb qui fa anys que s’alia amb altres Estats autocràtics postcomunistes mafiosos. Els seus governs es basen en règims autocràtics iliberals i liberals autocràtics, que van suprimint la llibertat de premsa, els partits polítics i les organitzacions de la societat civil i que intenten abolir la separació de poders. Aquestes autocràcies estan controlades per una xarxa de famílies que controlen com a monopoli les relacions clientelars amb la resta d’actors econòmics i polítics. I van creant un Estat paral·lel controlat per aquells que van anomenant.
És una empresa política que ocupa tots els espais de l’Estat i els transforma en un aparell criminal per controlar totes les possibilitats de corrupció. El seu objectiu és l’enriquiment privat de les elits amb els recursos públics, també a través d’accions il·legals. Per blindar les pràctiques mafioses necessiten gaudir d’impunitat, per això el Govern d’Orbán ha acabat amb l’Oficina de la Fiscalia, amb la Cort Criminal…. I per això es nega a subscriure l’Oficina de la Fiscalia de la Unió Europea, que podria investigar la corrupció del govern.
Sembla que la invasió russa allunya encara més el Govern hongarès de la Unió Europea…
Però amb aquesta guerra d’Ucraïna, Orbán ha quedat en una posició molt delicada perquè ningú a la Unió Europea es creu aquests equilibris seus de dir que estan al costat del poble ucraïnès i ser el darrer país europeu a unir-se a les sancions a Rússia. Però Orbán controla la immensa majoria dels mitjans de comunicació hongaresos i els ha convertit en un portaveu dels arguments oficials russos: que és una guerra defensiva causada per la provocació d’Ucraïna i de l’amenaça que suposa l’OTAN.
Aquesta guerra ha deixat al descobert Orbán, Salvini, Le Pen i Trump, tots prorussos. En qualsevol cas, és molt difícil saber què passarà perquè a les anteriors eleccions la despesa de Fidesz, el partit d’Orbán, va ser 50 vegades superior a la de tota l’oposició. En aquesta condició de desigualtat no podem parlar de les eleccions lliures.
Què ha passat a Hongria perquè la ultradreta s’hagi pogut consolidar així a les institucions?
Tenim una llei electoral molt desproporcionada. Quan el Govern socioliberal va col·lapsar el 2009, coincidint amb la crisi financera mundial, Orbán va guanyar les eleccions amb un 53% dels vots, fet que es va convertir en un 67% dels seients del Parlament. Així, un sol partit polític podia reescriure la Constitució. Així, van posar membres del grup autocràtic al Tribunal Constitucional, a l’Oficina de Finançament dels partits, a l’Oficina de control dels pressupostos, a la Cort Suprema, als consells d’administració dels mitjans de comunicació. Va ser la fi de la separació de poders. També van canviar diverses vegades la llei electoral, de manera que a les eleccions següents van guanyar amb el 44% dels vots i, de nou, van aconseguir una representació parlamentària del 67%. I a les últimes, un 48% dels vots i un 67% dels seients.
I després hi ha la manca de mitjans de comunicació de qualitat independents i plurals.
Quines possibilitats té l?oposició l’oposició de guanyar aquestes eleccions?
Està complicat perquè l’oposició no té accés als mitjans de comunicació per explicar el programa perquè Orbán els ha convertit en part de la maquinària propagandística. A més, només al mes de febrer, va regalar sis mesos de salari, com a premi, a tots els membres de la Policia i de l’Exèrcit i van tornar part dels seus impostos a totes les famílies amb fills. En total, s?han s’han gastat més de 3.000 milions d?euros d’euros. Això és com demanar a una persona que ha perdut una cama que corri lliurement. Ho pot intentar però lògicament no juga en igualtat de condicions.
La Unió Europea s’hauria d’haver assegurat de no finançar aquests estats autòcrates mafiosos a través de la compra de gas i petroli.
Aquesta és una entrevista original de La Marea
Catalunya Plural, 2024 
