La majoria dels afectats pel desallotjament de la nau del barri del Progrés, que van ser reubicats en l’alberg municipal tornaran a quedar sense sostre el pròxim 13 d’abril, perquè no tenen una situació administrativa regularitzada. Més d’un centenar de persones malvivien en aquesta propietat industrial de La Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), abans que es produís el llançament definitiu del desnonament el 13 de gener passat.
Moltes de les persones esmentades provenien d’una nau propera: la del Gorg, on van morir cinc persones a causa d’un incendi accidental el desembre de 2020. “Totes les meves pertinences, inclosa, la documentació, van cremar-se a la primera nau”, explica Barry Mamou (32) un immigrant guineà que va viure en aquests infrahabitatges. Ara per ara, no té papers i s’hostatja a l’alberg amb 54 damnificats més. La resta dels desnonats comparteixen pis provisionalment amb altres companys o estan en altres naus de la zona.
Pròxim desnonament: Nau d’Antoni Bori
De moment, la Sareb, ara reconvertida en un fons públic que gestionarà lloguers socials, només els hi ha ofert “un parell d’habitatges”, afegeix Mamou. La Sareb va néixer el 2012 per absorbir els actius tòxics de la crisi bancària, tot i que el 2019 es va reestructurar com a fons immobiliari per tractar de contenir les pèrdues, en part, amb l’increment de les desocupacions. En la zona de les naus industrials del Gorg també té presència la Haya Real Estate, un fons voltor que va enviar la setmana passada una carta d’avís de desnonament als residents de la nau del carrer d’Antoni Bori, on viuen una cinquantena de persones en un espai de menys de vuitanta metres quadrats. Encara que no és oficial, es preveu que la data del llançament sigui imminent, segons indica un dels integrants de la nau. Si més no, l’execució del desnonament tensaria un cop més la capacitat dels serveis assistencials de la ciutat.
Reprenent el cas de Mamou, aquest és extrapolable al del 70% dels exresidents de la nau del Progrés: no tenen la documentació reglada i per llei no podran accedir a una alternativa habitacional. Així ho va determinar l’informe de vulnerabilitat realitzat pels serveis socials de Badalona. Tot i això, els jutjats de primera instància 1 i 6 de la ciutat van acordar que no es podia arribar a una suspensió del llançament, pel fet que “fos una nau i no un habitatge en l’àmbit de registre”. Així doncs, tenint en compte l’informe i que continua vigent la ‘moratòria covid’ dels desnonaments, va ser una interpretació “molt restrictiva” de la norma, assegura Sònia Olivella, advocada dels afectats. Davant la resolució judicial, Olivella va presentar una primera demanda, que no va prosperar, contra la mateixa sentència per tal d’aconseguir una pròrroga del llançament. Aleshores, va pressionar amb la sol·licitud d’un recurs de “suspensió cautelaríssima” al Tribunal Europeu de Drets Humans, però l’òrgan supranacional el va tramitar tard i “va lamentar” no haver-se pronunciat abans del desnonament.
Pel fred hivernal i l’auge de la variant d’òmicron de la covid, els habitants van negar-se a marxar de la nau i ho van comunicar amb la redacció d’un comunicat junt amb les entitats de suport, que suggeria abandonar l’espai en un termini de tres mesos. Dos dies abans del llançament, els afectats es van reunir amb David Torrents, regidor de Serveis Socials i Protecció a les Persones de Badalona, per planificar l’endemà del desnonament i intermediar una pròrroga ‘in extremis’ amb la Sareb , cosa a la qual l’entitat es va oposar radicalment. El que sí que va quedar sobre la taula va ser la creació d’una comissió de treball formada per l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat, representants de les persones residents i de les entitats que els hi donen suport. “És cert que arran de l’incendi del Gorg tothom va dir que això es faria” admet Torrents. Encara que no estan avançant tan ràpidament com voldrien, “ja hi ha hagut reunions amb la Generalitat per tractar de coordinar metropolitanament aquests drames”, aclareix el regidor.
El desnonament de la nau del Progrés no és un cas aïllat
Es calcula que a Badalona pot haver-hi set naus més en condicions similars a la del carrer del Progrés. Altrament, hi ha 48 persones que dormen al carrer i 299 estan allotjades en centres, pisos d’organitzacions, habitacions rellogades o habitatges inapropiats, segons indica l’últim recompte de la regidoria de Serveis Socials, del maig del 2021. Paradoxalment, la ciutat és el cinquè municipi amb més pisos buits: hi ha 538 habitatges de grans tenidors que fa més de dos anys que estan desocupats, aquestes són les dades més recents proporcionades pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, de l’octubre del 2020. Per intentar pal·liar amb aquesta problemàtica residencial, el govern municipal de Badalona va dur al ple ordinari del passat 22 de febrer una proposta de reconversió de locals comercials tancats en pisos de protecció pública. L’oposició del grup municipal, Guanyem Badalona en Comú, s’hi va negar per qüestions d’habitabilitat i salubritat; i la del PP tambè ho va fer per no fomentar els “pisos pastera”. Però és un projecte que ja s’ha treballat a Barcelona, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet.
Per tot plegat, s’evidencia que el cas de la nau del Progrés és l’avantsala d’un fenomen que es consolida a la capital catalana: el barraquisme i les ocupacions d’infrahabitatges. Les dades que publicà l’Ajuntament de Barcelona el novembre del 2020 són estables des de fa temps: a la ciutat hi ha 86 assentaments de barraques que hostatgen 384 persones; i 105 infrahabitatges on s’hi estan 481 persones. Es tracta d’una tendència a l’alça, que preveu un augment d’aquest tipus d’ocupacions, sobretot als suburbis i les zones perifèriques. En aquest sentit, els problemes estructurals en matèria d’habitatge es van veure amplificats pel desnonament de nau del Progrés, ja que va suposar un autèntic drama pels serveis assistencials de la localitat badalonina.
Primer, perquè hi havia més d’un centenar de persones en circumstàncies de vulnerabilitat i d’exclusió social que s’aixoplugaven allà. I segon, per la qüestionable actuació policial contra els manifestants i els mateixos ocupants. Dolors Sabater, exalcaldessa del municipi, va fer públic via Twitter que va patir danys pels “contundents cops de porra”, però sobretot, “dolor moral pel fracàs de la política i de la policia catalana tan clarament al servei dels agressors, del racisme institucional i de la campanya populista d’Albiol”. Inclús David Torrents, com a regidor i exmosso d’esquadra en excedència, creu que la intervenció de l’ordre públic “va ser reprovable des d’un punt de vista humanitari: van carregar directament enfront de la resistència pacífica”.
Durant el desallotjament es va desplegar un gran dispositiu policial amb 17 furgons de l’ARRO, capitanejats ‘in situ’ pel comissari Sergi Pla, conegut per la seva criticada actuació en el desallotjament del 15M a plaça Catalunya i pel cas Ester Quintana, que va forçar la seva dimissió el 2012. Molts dels residents van denunciar als mitjans de comunicació la brutalitat policial soferta. “Em van colpejar i em van trencar les ulleres, no veia res quan em van emmanillar”, assegura Oumar Diallo (28), un jove guineà que només té un 40% de visió. Una setmana després del desnonament, Jaume Ventura, membre de la plataforma ‘Badalona Acull’ va trobar Diallo sol, acampat a la plaça del Contifici, situada davant de la nau desallotjada, on quedaven 3 o 4 persones que havien rebutjat l’ajut municipal. “El vaig acompanyar a una òptica a fer-se unes ulleres i el vaig convèncer a ell i la resta per anar a l’alberg, perquè l’endemà farien allà un míting de Vox”, relata el voluntari. Des de l’entitat de suport, també continuen gestionant el subministrament d’aliments i d’altres recursos als 55 afectats que s’allotgen a l’hostal i, que en menys d’un mes, tornaran a quedar en situació de desemparament al carrer.
Aquest és un article original de L’Independent de Badalona
Catalunya Plural, 2024 
