Entre els il·lustres, quatre Palmes d’Or (Jean-Pierre i Luc Dardenne, Hirokazu Kore-eda, Cristian Mungiu i Ruben Östlund) i pesos pesats com David Cronenberg (amb Crimes of the Future), James Gray, Claire Denis, Valeria Bruni Tedeschi, Arnaud Desplechin i Park Chan-wook. Al seu costat, hi ha noves promeses com el suec Ali Abbasi, l’iranià Saeed Roustayi, l’egipci Tarik Saleh i el belga Lukas Dhont i veterans com el polac Jerzy Skolimowski, la nord-americana Kelly Reichardt i l’italià Mario Martone. Una competició que torna a incloure el rus Kirill Serebrennikov, resident ara a Berlín, i que també obrirà el Festival d’Avinyó de teatre al juliol com a senyal tant de solidaritat amb el poble ucraïnès com de resistència dels russos que denuncien Putin.
Com en l’edició anterior, la secció paralel·la Un Certain Regard (Una Certa Mirada) aposta per autors més joves i amb propostes agosarades en clau de descobriments. De la quinzena de films, set són primeres pel·lícules i de cinematografies no sempre conegudes com la pakistanesa. En aquest sentit, es manté un Cannes Première per a encabir-hi, fora de competició, les últimes obres de Marco Bellochio i Olivier Assayas (amb dues sèries de televisió sobre el segrest i mort d’Aldo Moro i una recreació d’Irma Vep, respectivament), el tancament de la trilogia franco-algeriana de Rachid Bouchareb i la mirada clínica sobre la societat grega de Panos Koutras.
Elvis, Jerry Lee Lewis i Bowie, fora de competició
Com a grans produccions que utilitzen La Croisette per al seu llançament comercial, hi ha l’Elvis de Baz Luhrmann, amb Austin Butler en aquest biopic del rei del rock and roll amb Tom Hanks com a coronel que li va fer de mànager, i Top Gun: Maverick, la seqüela 36 anys més tard dirigida en aquesta ocasió per Joseph Kosinski que va llançar a l’estrellat Tom Cruise a qui, d’altra banda, se li retrà un homenatge. L’obertura del festival es farà amb la comèdia d’un rodatge de zombis Z (comme Z), de Michel Hazanavicius amb Bérenice Bejo i Romain Duris.
També es presenten els últims films de Cédric Jimenez, Novembre sobre els atemptats a París del 2015 i que sortirà a França a l’octubre, Nicolas Bedos, amb una Mascarade amb Niça de decorat, i la darrera bretolada de Quentin Dupieux, Fumer fait tousser (Fumar fa tossir). L’australià George Miller, als seus 77 anys, serveix la reflexió filosòfica Three Thousand Years of Longing. Mentre que, entre els documentals, Ethan Coen retrata en solitari sense el seu germà la figura del rocker encara en actiu Jerry Lee Lewis i el nord-americà Brett Morgen aprofita imatges inèdites d’actuacions de David Bowie per construir el seu Moonage Daydream.
De l’ucraïnès Loznitsa al rus Serebrennikov
Una presència especial serà la del realitzador bielorús-ucraïnès Sergei Loznitsa que, a part de les seves ficcions, no para de documentar la història del seus països d’origen i de tot l’est europeu i en aquest cas ho fa amb The Natural History of Destruction, sobre els raids aeris de la Segona Guerra Mundial sobre les ciutats i els civils alemanys per part dels aliats. Una manera de recordar que aquesta tècnica és salvatge s’utilitzi per qui s’utilitzi. A Un Certain Regard, el seu compatriota ucraïnès Maksym Nakonechnyi s’estrena amb Butterfly Vision, una història que precisament ocorre al Donbass de just fa un any. Fora del Palau de Festivals, la Quinzena de Realitzadors ha programat el també ucraïnès Dmytro Sukholytkyy-Sobchuk, amb un altre primer film, Pamfir.
A la competició oficial, segurament Serebrennikov tindrà molt a dir si, en aquesta ocasió, pot venir a presentar Tchaïkovski’s Wife, ja que en les dues anteriors no el van deixar sortir de Rússia per aquest tipus de processos que les autoritats controlades per Vladímir Putin s’inventaven per anar silenciant qualsevol veu dissident, fins i tot procedent de teatres públics com el Gogol moscovita. Ara, se n’ha pogut anar a Berlín després de complir aquestes penes imaginàries. El festival, d’altra banda, ha decidit no rebre cap delegació ni instància oficial russa per la invasió d’Ucraïna.
El ‘Crimes of the Future’ de Cronenberg i d’altres noms de pes
De les 18 pel·lícules a competició, a més del Crims of the Future de Cronenberg, on el canadenc torna a la ciència ficció de la mà de Viggo Mortensen, Léa Seydoux i Kristen Stewart, desperta curiositat saber l’estat de forma de guanyadors de la Palma com els germans belgues Dardenne, que amb Tori i Lokita segueixen el periple de dos menors no acompanyats vinguts d’Àfrica; el romanès Cristian Mungiu, que a R.N.M. creua a Transilvània població d’origen hongaresa, macedònia i gitana; el suec Ruben Östlund, que a Triangle of Sadness i amb Woody Harrelson d’actor convidat llança a la deriva literal i emocionalment una embarcació de nou rics; i el japonès Hirokazu Kore-eda, que se n’ha anat a Corea del Sud per rodar el seu Broker amb l’actor protagonista de la multipremiada Parásitos, Song Kang-ho, sobre el tràfic en les adopcions.
Un dels pares del nou thriller coreà, Park Chan-wook, ubica aquesta vegada el seu relat a les muntanyes a Decision to Leave. Per la seva banda, l’estatunidenc James Gray reviu la seva adolescència als anys vuitanta al Queens novaiorquès enllaçant-ho amb la família Trump a Armageddon Times. Des de França, Arnaud Desplechin continua la seva indagació en la memòria familiar a Frère et sœur (Germà i germana) amb Melvil Poupaud i Marion Cotillard; Valeria Bruni Tedeschi ho fa amb l’època del mestratge teatral de Patrice Chéreau al nord de París amb Les Amandiers; mentre que Claire Denis se n’ha anat a Nicaragua per donar vida a una passió amorosa amb la revolució sandinista de teló de fons a Des étoiles à midi (Estrelles al migdia).
Crida l’atenció que l’octogenari polonès Jerzy Skolimowski entregui Hi-Han (Eo), una versió de Au hasard Balthazar (Al azar, Baltasar), del 1966 de Robert Bresson, que és la tendra història d’un ase. I aixeca força expectatives Showing Up, de l’estatunidenca Kelly Reichardt sobre la vida caòtica d’un artista, després de l’exquisida First Cow estrenada l’any passat, i que rebrà la Carrossa d’Or a la seva carrera a la Quinzena de Realitzadors. Per la seva part, l’italià Mario Martone arribat als seixanta anys aconsegueix ser inclòs en la competició amb Nostalgia, que transcorre al barri napolità de Rione Sanità amb Pierfrancesco Favino.
Llegeix l’article a París-Bcn
Catalunya Plural, 2024 
