Catorze anys després de l’esclat de la crisi i la burxada de la bombolla immobiliària, l’habitatge continua sent un dels grans problemes de la nostra societat. Preus inaccessibles tant de compra com de lloguer, desnonaments, falta d’habitatge públic, són només la punta d’un iceberg que afecta una gran majoria de la nostra societat. Bé perquè no poden accedir a un habitatge o perquè es queden sense ella per no poder-la mantenir.
Els motius que han portat a aquesta situació venen des de lluny i s’han escrit infinitat de llibres per a entendre-la, afrontar-la i fins i tot revertir-la. Veurem una selecció d’ells, que no ajudi a desembolicar la història: causes, efectes i mesures de millora. No són les últimes novetats editorials cap a les quals ens bolquem en la febre consumista d’aquests dies, però si obres imperibles que es mereixen un prestatge en la nostra llibreria personal.
La guerra de los lugares: La colonización de la tierra y la vivienda en la era de las finanzas
Raquel Rolnik (2015)
En ple esclat de la bombolla immobiliària, Rolnik va visitar diversos països, entre ells Espanya, veient com les persones estaven –i estan– sent expulsades de les seves llars, abocades a situacions de vulnerabilitat, amenaçades per la pobresa extrema i arribant a quedar-se sense sostre.
El llibre mostra com es va promocionar el model d’adquisició d’habitatge en propietat mitjançant la hipoteca, al mateix temps que es retallaven les ajudes a l’habitatge i la construcció d’habitatges protegits. Polítiques que van aplicar la ideologia neoliberal en benefici d’interessos privats.
Constructores, bancs i fons d’inversió han mogut les seves peces en el mercat i en les institucions per a fer d’un dret fonamental com l’habitatge, una mercaderia comercialitzable i subjecta als consells d’administració a la recerca de rendibilitat.
Rolnik, arran dels seus coneixements i els testimoniatges recollits en els seus viatges, dona fe de la urgència de poder crear una alternativa que garanteixi una llar adequada per a tots i totes.
Ciudades rebeldes.Del derecho de la ciudad a la revolución urbana
David Harvey (2013)
Les ciutats han estat, des de sempre, objecte de reflexió utòpica i revolucionària. No obstant això, al mateix temps, la ciutat ha estat centre de l’acumulació capitalista i línia del front en les lluites pel control de l’accés als recursos urbans així com de la qualitat i organització de la vida quotidiana.
“Ciudades rebeldes” situa la ciutat en el centre de la lluita de classes i entorn del capital. Harvey es pregunta com es poden reorganitzar les ciutats d’una forma socialment més justa i ecològicament més sana, i com es poden convertir en el centre de la resistència anticapitalista.
D’aquest llibre, Owen Hatherley, The Guardian, va dir, «El que proclama Harvey és que som nosaltres, no els promotors immobiliaris, els planificadors empresarials o les elits polítiques, els que construïm veritablement la ciutat, i que només a nosaltres ens correspon el dret a controlar-la.»
La huelga de alquileres y el Comité de Defensa Económica: Barcelona abril-diciembre de 1931, Sindicato de la Construcción de CNT
Manel Aisa (2014)
Aisa ens presenta un llibre de memòria i de lluita, rescatant de l’oblit un tros d’història de la Barcelona rebel. La vaga de lloguers de 1931 té lloc en un context de crisi del sistema. Respon a la defensa del dret a l’habitatge mitjançant l’organització i l’acció directa.
83 anys després vivim situacions semblants: masses d’aturats, crisis de les estructures pseudodemocràtiques, precarietat… Una situació en la qual, ahir i avui, el dret a l’habitatge està posat en qüestió per multitud de desnonaments, amuntegament (llits calents, pisos pastera), condicions insalubres, preus abusius i anabolisme.
En l’actualitat la injustícia adquireix trets grotescos amb la trista paradoxa de l’existència de milers de pisos buits. Vivim moments de lluita i d’esperança que necessiten aprendre del saber comú. El llibre aporta elements on reconèixer-nos i reinventar-nos feia unes ciutats on es respecti la dignitat dels seus habitants.
Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler
Manuel Gabarre (2019)
Els grans moviments de diners es produeixen avui en l’ombra, és a dir, a esquena del control públic. El sector financer, des del seu refugi en paradisos fiscals, s’ha apoderat discretament de el control de les necessitats bàsiques a fi d’explotar a una societat cada vegada més empobrida. Una d’aquestes necessitats és l’habitatge.
La finalitat d’aquest llibre no és acadèmica. Tampoc té com a objectiu la mera descripció dels abusos comesos per les elits financeres en el sector immobiliari. El propòsit és explicar com funcionen els fons d’inversió i com han aconseguit dominar el mercat de l’habitatge. L’única manera de detectar les febleses d’aquests fons és conèixer-los de la millor manera possible.
Hic Sunt Dracones, «aquí hi ha dracs», era una llegenda que es trobava en alguns mapes antics. Servia per a advertir sobre els perills que tancaven els oceans no cartografiats. A manera de mapa modern, a “Tocar fondo”, Gabarre pretén advertir sobre els llocs en els quals efectivament «hi ha dracs».
De la especulación al derecho a la vivienda, más allá de las contradicciones del modelo inmobiliario español
Raquel Rodríguez Alonso y Mario Espinoza Pino (2018)
Fins a 2007 el creixement econòmic espanyol va estar basat en una complexa combinació de turisme, finances i expansió immobiliària. Des d’aquest any, l’esclat de la bombolla immobiliari-financera va donar pas a un paisatge social marcat pel deute, els desnonaments i la penúria d’una part important de la població.
En aquest llibre s’analitzen concretament els problemes que implica aquest model econòmic precisament en aquell àmbit que hauria de constituir-se en dret fonamental, l’habitatge.
Per a això es recorre la història de les polítiques d’habitatge a Espanya, es comparen aquestes polítiques amb les d’altres països europeus, s’analitzen els problemes estructurals del parc immobiliari espanyol i es proposen una sèrie de mesures polítiques concretes. La premissa d’aquesta obra és que malgrat la tímida reacció dels poders públics, el moment actual constitueix una oportunitat perfecta per a reconstruir una estratègia política orientada pel dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.
El modelo inmobiliario español: y su culminación en el caso valenciano
Antonio Montiel Márquez y José Manuel Naredo (2011)
Com és possible que l’urbanisme salvatge que va recórrer la nostra geografia durant el franquisme, tornés a actuar impunement i amb forces renovades durant la democràcia? Quina és la naturalesa del nostre peculiar model immobiliari? Quina és la relació entre model immobiliari i bombolla especulativa? Quina és la connexió de tots dos amb la crisi econòmica actual?
El model immobiliari espanyol no va ser fruit del lliure albir dels mercats, sinó d’un esdevenir històric molt particular que enfonsa les seves arrels en el franquisme. Perquè va ser durant aquest règim quan es va fer un gir copernicà al model immobiliari i es va deixar lligada i ben lligada una política d’habitatge que ha romàs, en el fonamental, fins als nostres dies.
La síntesi que es fa en aquest llibre del model immobiliari espanyol no ofereix imatges pessimistes sinó, lamentablement, ben realistes. El que sí que indueix al pessimisme és la falta d’interès i voluntat de canviar-lo que es continua observant, a pesar que la crisi ha tallat les ales a aquest model i evidència el seu esgotament. Serveixi aquest llibre per a comprendre millor l’origen i la naturalesa dels nostres mals.
En defensa de la vivienda
David Madden, Peter Marcuse (2019)
En totes les ciutats importants del món hi ha una crisi de l’habitatge. Com ha succeït això i què podem fer sobre aquest tema?
Totes les persones necessiten i mereixen un allotjament digne, però avui les nostres llars s’estan transformant en mercaderia, fent que les desigualtats a la ciutat siguin cada vegada més agudes. El benefici s’ha tornat més important que la necessitat social.
Els pobres es veuen obligats a pagar més per un pitjor habitatge, i les comunitats s’enfronten a la violència del desplaçament i la gentrificació.
L’urbanista Peter Marcuse i el sociòleg David Madden analitzen les causes i les conseqüències del problema de l’habitatge i detallen la necessitat de desenvolupar alternatives progressistes. La crisi de l’habitatge no pot ser resolta amb canvis de política menors, té profundes arrels polítiques i econòmiques, i requereix una resposta molt més radical.
AIRBNB la ciudad uberizada
Ian Brossat (2019)
Les nostres ciutats estan recorregudes per multinacionals que, parapetades darrere de la bella imatge del compartir, extreuen renda de qualsevol nou calador.
Aportant dades inèdites, Ian Brossat mostra com aquesta “uberització de l’urbà” impacta en les nostres vides: augment dels lloguers, especulació, estandardització dels comerços, transformacions en els temps de vida…També revela la cara oculta d’Airbnb, entre el lobbisme i els entramats fiscals, bé lluny de la imatge cool que projecta.
La qüestió de les geografies del poder resulta avui encara més urgent, ja que Airbnb no és més que la part visible d’un gran iceberg format per multinacionals que transformen les nostres ciutats en mercats i pretenen fer lleis que maximitzin els seus beneficis.
La ciutat sense veïns. Víctimes i botxins a la Barcelona de l’especulació immobiliària
Andreu Merino (2021)
Retrat cru d’una Barcelona on el dret a l’habitatge està cada vegada més vulnerat.
La concentració de la propietat, la manca de lleis per a intervenir el mercat i l’empobriment de les persones dibuixen un escenari en què accedir a un pis acostuma a ser una quimera.
La recerca del periodista Andreu Merino parteix de casos particulars per a explicar situacions compartides per milers de barcelonins: des de l’impagament del lloguer fins al desnonament i la connivència del sistema judicial, passant per la vergonya de les màfies de l’ocupació.
La pandèmia de la Covid-19 ha posat l’accés a l’habitatge encara més en el centre del debat polític i social, i ha portat al límit a molts veïns i veïnes que veuen com la ciutat els expulsa.
Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona
João França (2018)
Una recerca que va començar en 2012 per a abordar els orígens de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es va convertir en una trajectòria d’entrevistes per a parlar amb persones que han protagonitzat moviments molt diversos pel dret a l’habitatge i contra l’especulació immobiliària i urbanística a la ciutat de Barcelona en l’últim quart de segle.
El llibre recull històries de victòries, de derrotes, però sobretot de lluites per a transformar el món –o, almenys, la ciutat– i no resignar-se al fet que la vida estigui regida per interessos econòmics. Històries de la política que es fa a peu de carrer, sigui ocupant espais buits o recollint signatures per a canviar una llei.
El primer capítol ens situa en el moment de major força de la PAH, per a després parlar sobre la història del moviment okupa, els moviments antiglobalització, l’organització veïnal contra l’assetjament immobiliari i les experiències nascudes a la calor del 15-M.
Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge
Ada Colau, Adrià Alemany (2012)
El llibre que ens revela la gran estafa immobiliària espanyola. El dret a l’habitatge ha estat sistemàticament vulnerat: de difícil accés, malgrat ser un dret fonamental, ara mateix té en escac a centenars de milers de famílies que reclamen un sistema hipotecari més just.
Vides hipotecades explica les causes, assenyala als responsables d’aquesta situació, analitza el paper que han tingut les administracions públiques, posa de manifest la lluita que des de la PAH s’està duent a terme, amb testimonis en primera persona, i ofereix consells i recursos útils per a defensar el dret a l’habitatge i evitar els abusos de poder de les entitats bancàries.
Les execucions hipotecàries han deixat centenars de milers de famílies al carrer i amb un deute per a tota la vida. Però darrere de les xifres hi ha persones, vivències, projectes que es trunquen, somnis que es converteixen en la pitjor dels malsons.
Vides hipotecades, veus i testimoniatges que posen rostre als números i estadístiques. Instal·lades en el dogma que el preu de l’habitatge mai baix, les entitats financeres van dissenyar un pervers sistema d’incentius que premiava als agents comercials que aconseguien col·locar en el mercat un major nombre d’hipoteques.
La Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019
(2022)
Un grup d’investigadores en ciències socials, coneixedores de l’experiència de la PAH, es reuneix amb investigadores militants per a celebrar i analitzar la primera dècada d’un actor fonamental de la lluita pel dret a l’habitatge en l’estat espanyol.
Aquest llibre pretén, en primer lloc, celebrar la fita reeixida per la PAH: complir els seus primers 10 anys de vida i haver-se convertit en un actor crucial per a entendre la lluita pel dret a l’habitatge i la mobilització social.
En segon lloc, el llibre pretén contribuir a la comprensió dels processos d’organització ciutadana i de defensa de drets individuals i col·lectius, a més d’analitzar les tensions inherents a qualsevol col·lectiu social i els reptes de l’organització col·lectiva en el si de la PAH.
En tercer lloc, el llibre vol participar en el debat sobre els llegats, estratègies i impactes i les perspectives dels moviments socials desenvolupats a Espanya en temps de crisis.
Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida
Col·lectiu Punt 6 (2019)
Les ciutats que habitem evidencien el vincle estret i inseparable entre patriarcat i capital. En pocs llocs com a les nostres cases, els nostres carrers i les nostres places es palpa tan clarament un model urbà dissenyat a mesura del subjecte masculí i de l’explotació econòmica.
Travessades per aquesta lògica, disciplines com l’urbanisme i l’arquitectura han materialitzat el desplaçament de les dones a les fronteres interiors del domèstic i —com amb les persones racialitzades, ancianes, menors o amb capacitats diverses—, la seva exclusió de l’espai públic.
Aquesta lògica opera a través de xarxes de mobilitat i transport pensades fonamentalment per a l’automòbil i el moviment de mercaderies; una arquitectura que redueix al mínim l’espai disponible per a les cures o un planejament en mans de cúpules d’especialistes desvinculats de la vida dels seus habitants, són alguns dels trets d’aquesta ciutat que expulsa tot allò que no respongui a les lògiques d’extracció de valor.
La proposta que les autores desenvolupen en aquest llibre, recull una genealogia de dècades d’elaboració crítica i experiències pràctiques, el repertori de les quals permet avui al feminisme oferir un contramodel enfront de la ciutat neoliberal. Una ciutat cuidadora que subverteixi l’actual ordre de prioritats, superant la dicotomia privat o públic, mitjançant el disseny d’entorns que posin en el centre les necessitats d’una població diversa i complexa, que siguin sostenibles en termes socials i ambientals, i on les decisions polítiques i estratègiques estiguin en mans dels seus habitants.
A “Urbanismo feminista”, es concreten diferents aspectes relatius a aquesta ciutat de les cures, des de la clara consciència que solament els processos impulsats des de baix, edificaran una realitat urbana radicalment diferent de la que coneixem.