Tant el món polític com el periodístic parlen de les pròximes eleccions franceses a l’Assemblea Nacional com d’una tercera volta de les passades eleccions. No sé com definiran la segona volta de les que vindran. La quarta volta? He pensat que potser seria interessant explicar el procediment electoral francès, perquè estic convençut que puc contribuir a aclarir millor els processos electorals d’aquest país.
He de començar explicitant que el marc jurídic està definit en l’actual Constitució, coneguda com la V República. Com aquest nom indica hi ha hagut, a França, quatre altres constitucions republicanes des de la Revolució Francesa. N’han existit d’altres, però pròpiament republicanes han estat cinc, essent la més important, per la seva durada, la tercera. La cinquena neix impulsada pel retorn al poder del General De Gaulle davant la gran crisi política per la Guerra d’Algèria i per l’intent de cop d’estat d’una part de l’exèrcit. De Gaulle accepta retornar a la política i abandonar el seu retir a Colombey-Les-Deux-Églisses amb la condició de canviar la constitució de la IV República ratificada després de la II Guerra Mundial, una constitució que establia un règim polític parlamentari, és a dir, el centre, el nucli del poder, es trobava en l’Assemblea Nacional i la governació era en funció de les majories i minories parlamentàries.
De Gaulle era molt contrari a aquest sistema de governança, perquè implicava, segons ell, un poder polític feble i en constant negociació. L’acusava de la desfeta vergonyosa, als inicis de la II Guerra Mundial, en què l’exèrcit nazi va literalment escombrar el francès a causa d’aquest tipus de govern. A França, des dels mateixos inicis de la Revolució han existit dos pols, dues visions sobre la governança que han estat sempre en tensió: un poder central fort en mans d’una persona, sigui Napoleó o el General de Gaulle —amb un model polític on el centre del poder es troba en mans d’un president dintre d’un sistema presidencialista— i el model assembleari on el centre dels processos de decisió polítics es troba en mans de l’Assemblea Nacional.
De Gaulle, com va identificar molt bé Maurice Duverger, va promoure una constitució política que inventaria un nou model de règim polític, el sistema semi-presidencial, a mig camí entre el model presidencialista (EUA) i el model parlamentari (Gran Bretanya). Aquesta és la constitució vigent actualment.
Què preveu aquesta constitució a diferència de les anteriors? En primer lloc, que el president de la República és elegit directament pel poble i és responsable davant d’ell i amb competències que li són pròpies enllà de l’Assemblea. Ara bé, i aquesta és la gran diferència amb el model presidencial, el president del Consell (en el nostre llenguatge, primer ministre o president de l’executiu) és proposat per una majoria de diputats i nomenat pel president de la República que és qui presideix en el Consell de Ministres. Cal recordar que en el model presidencialista el president és alhora el cap de l’estat i el cap de l’executiu.
Com es pot veure, si el president de la República i el president del Consell són del mateix color polític, la primacia del primer és evident. Ara bé, si el parlament recomana un president del Consell d’una formació política diferent es produeix la “cohabitació” entre els dos. Des de la V República ja ha passat en dues ocasions (i, segons la meva opinió molt personal, han estat anys molt positius en la governança de França). Recordo la foto de Chirac i Jospin a les reunions del Consell de la Unió Europea, essent França l’únic país de la Unió representada per dos polítics.
Per tant, les pròximes eleccions, la tercera volta, són per a elegir els diputats de l’Assemblea Nacional per un sistema electoral majoritari, en circumscripcions uninominals, a dues voltes. A la segona volta d’aquestes eleccions passen aquells candidats que han obtingut més d’un 12,5% dels vots en la primera. Això vol dir que la quarta volta serà decisiva en la composició final de l’Assemblea.
Ja han sortit les primeres projeccions dels possibles resultats en l’Assemblea Nacional, formada per 577 diputats. Totes elles donen, ara per ara, majoria absoluta al partit de Macron (320), una pujada fins a 80 de Le Penn, 60 per als Republicans, 30 per al PS, 19 per a Melenchon. Aquestes són projeccions sense les possibles aliances que es puguin fer de cara el futur. Tot dependrà molt del nombre de candidats que passin, en cada circumscripció, a la segona volta: si es presenten tres o quatre candidats que hagin passat el 12,5%, i si no hi ha un desistiment d’un candidat d’ideologia similar en favor del qui tingui més vots a la primera volta, un tercer pot guanyar l’escó per la divisió de vot.
En aquest sentit, és molt important saber què faran el partit dels Republicans i el Partit Socialista, ja que si bé han tingut un fracàs espectacular en les presidencials mantenen una estructura sòlida en el territori i poden ser decisius de cara al futur. El PS haurà d’elegir fer un pacte amb Macron per un desistiment mutu o amb Melenchon. Els Republicans, el mateix, però amb Le Penn.
Aquestes seran novament unes eleccions fascinants. Continuarem.
Catalunya Plural, 2024 
