En els darrers anys han anat sorgint alternatives al model d’habitatge hegemònic capitalista, que difícilment el fa accessible a un públic divers, que no vol dir necessàriament ampli, a causa de: l’elevat preu de mercat de l’habitatge, el cost dels subministraments bàsics, els criteris d’avaluació de les agències immobiliàries, i l’especulació. Entre aquestes alternatives trobem el cohabitatge i la masoveria, possibles solucions davant de l’augment dels preus del lloguer, i de l’individualisme arrossegat per la corrent imperant del neoliberalisme, per mitjà de la comunitat i l’optimització de serveis comuns.
Un gran exemple d’aquest fenomen són els habitatges en cessió d’ús, la qual cosa vol dir que la propietat de l’immoble és, o bé col·lectiva de la cooperativa o bé cedida per un període de llarg termini (entre 50 i 100 anys) per l’administració. Entre alguns d’aquests, hi són Sostre Cívic, cooperativa per promoure projectes d’habitatge cooperatiu; La Borda al barri de Sants i recentment premiada pel guardó Premi Mies Van der Rohe emergent 2022; i algunes cooperatives sota l’aixopluc financer de Coop57: Celobert, Envall Cooperativa, La Titaranya i la Cooperativa de Vivendes.
A Catalunya és una pràctica que es va estenent, però en cap cas, n’és majoritària. És cert, però, que l’Ajuntament de Barcelona d’ençà de 2016 ha fet feina, va ser aleshores quan es va publicar la primera licitació per adjudicar solars per a cooperatives d’habitatge. En aquests moments s’han disposat de 10 solars amb cavitat per unes 250 persones, i ha convertit la ciutat de Barcelona en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge.
Alhora també sorgeixen altres iniciatives comunitàries per fer front a aquesta crisi. La cooperativa Bloc Cooperatiu amb seu a Mataró n’és un exemple. El projecte es constitueix el 2021 com a cooperativa de llogateres, una iniciativa pionera al món que es conforma per sòcies usuàries i col·laboradores, que a canvi de formar part de la cooperativa entren en una borsa d’habitatge, i una vegada se’ls hi assigna un pis, el paguen per sota preu de mercat.
“Les sòcies no han de pagar un capital de 30.000 euros per accedir a l’habitatge, una cosa que sovint molta gent no s’ho pot permetre, això fa que sigui una cooperativa d’una diversitat brutal. Nosaltres creem comunitat, xarxa, i malgrat que no cooperativitzem el sòl, sí que cooperativitzem l’entorn, i això ja és transformador”, explica un dels socis fundadors de la cooperativa, Lluís Ferrer.
La iniciativa neix el 2019 i entra dins el programa europeu ‘Llogue’m’, coordinat i ideat per l’Ajuntament de Mataró per captar pisos buits i reduir el preu del lloguer a canvi d’una rehabilitació de fins un màxim de 18.000 euros. Dins d’aquest marc neix Bloc Cooperatiu, impulsat per deu ciutadanes de Mataró, majoritàriament del món de la militància, qui avui dia, ha constituït una cooperativa i ha generat una xarxa de més de 70 sòcies. Ara, però s’estan estudiant altres línies de viabilitat perquè el projecte continui una vegada s’esgoti la subvenció al novembre de 2022.
“Hem de cercar altres fonts de finançament. És cert que dins del nostre model de negoci tenim complexa la nostre existencia, i més quan no tenim ningú amb qui emmirallar-nos, però creiem que té una potencialitat molt gran dins l’economia social i solidària i d’aquest foment i d’aquests tipus d’habitatge. Es una nova línia: hi ha l’habitatge en sessió d’ús, la masoveria, i ara una cooperativa de llogateres, per què no?”, recalca Lluís Ferrer.
Actualment, la llista d’espera per accedir a un immoble és de 120 persones. Hi ha uns criteris d’adjudicació, i en el cas que hi hagi més d’una persona per un pis, s’apliquen uns criteris d’ordenació que es divideixen en tres ítems: participació a la cooperativa; criteris socials (ser mare soltera, i/o migrada, i/o persona jove, etc; i criteris d’antiguitat).
“Jo sóc sòcia col·laboradora de la cooperativa. Per mi és una lluita social, perquè tots tenim algun conegut o amic que està en una situació complicada per arriba a finals de mes. Els preus són altíssims, i al final estem convertint un dret en un privilegi. A més d’aquesta manera creem comunitat i tots ens sentim útils en certa manera”, diu la Júlia durant l’assemblea general anual de Bloc Cooperatiu.
L’accés a l’habitatge sembla un periple cada vegada més complicat d’assolir: l’infrahabitatge, el sensellarisme i la pobresa energètica són factors latents que viu directament la ciutadania. En els darrers anys, els casos d’incendi per habitatge indigne al territori ha estat recorrent. D’ençà 2005 només a Barcelona han mort 12 persones per aquest motiu. Sense parlar del centenar de persones desnonades de les seves propies cases, com el cas de Jacint Ferrer qui fou amenaçat de desnonament per retard en el lloguer després de viure-hi durant 80 anys. O més recentment, i com a causa directa del cop de crisi de la Covid-19, el cas de la família del barri de Poble-sec, qui fou desnonada aquest passat febrer enmig d’un fort dispositiu policial. .
Front aquest panorama, sindicats, xarxes i plataformes pel dret a l’habitatge cada vegada s’estenen més i acullen major quantitat d’adeptes amb l’impuls de ser un agent actiu pel canvi social i polític, i capgira una mica el rumb del model capitalista.
Catalunya Plural, 2024 
