Les eleccions legislatives del 8 de novembre seran decisives de cara a la segona meitat del mandat del president Joe Biden. Les enquestes i la tradició indiquen que els Republicans recuperaran la majoria a la Cambra de Representants. Els Demòcrates des del gener de 2021 gaudeixen de majories mínimes tant al Senat com a la Cambra de Representants. Si els Republicans obtenen una majoria a la cambra baixa, bloquejaran les iniciatives legislatives dels Demòcrates. Des de paquets d’estímul amb despesa social i inversió en energies renovables fins als pressupostos.
En cas de majoria a la Cambra de Representants, els Republicans utilitzaran els seus comitès per a posar en marxa investigacions amb relació a diversos temes. I un nou intent de Donald Trump de ser el candidat republicà per a les presidencials de 2024 és molt més probable si els Republicans aconsegueixen bons resultats el 8 de novembre. Hi ha doncs molt en joc. Examinem els molts fronts oberts, des de l’economia fins a la guerra a Ucraïna, que tenen oberts Joe Biden i els Demòcrates.
Els Demòcrates destacaran que l’atur ha continuat disminuint. L’abril es mantingué al 3,6%, taxa que s’enregistrà el febrer de 2021, just abans de l’inici de la propagació de Covid-19. L’abril es van generar 428.000 llocs de treball. Entre els segments demogràfics, l’atur fou del 3,2 per als blancs, 5,9% per als afros-americans, 4,1% per als hispans i 3,1% per als nord-americans d’origen asiàtic. El nombre d’aturats, 5,9 milions, encara era lleugerament superior a la xifra prepandèmia (5,7 milions).
Tanmateix, els informes del ministeri de Treball mostren dades preocupants. La xifra d’aturats de llarga durada (1,5 milions, 362.000 més que el febrer de 2021) no s’ha reduït. Constitueixen el 25% de tots els aturats. Hi ha 4 milions d’estatunidencs ocupats a temps parcial que voldrien ser-ho a temps complet. La taxa de participació de la força laboral mesura les persones que treballen o cerquen feina sobre el total de la població per sobre de setze anys. Es manté estable al 62%.
Baixa la borsa i puja la inflació
Aquest mercat laboral ja el voldrien molts països desenvolupats. Les xifres menys positives podrien anar millorant gradualment. Però la inflació més alta en quaranta-un anys amenaça en alentir l’economia de manera brusca, i no es pot excloure una recessió a finals d’any. El PIB disminuí el primer trimestre un 1,4%. Els analistes encara pronostiquen un creixement lleugerament superior al 2% el 2022. Però la Reserva Federal no té més remei que incrementar els tipus.
La inflació interanual fou del 8,3% l’abril, un xic menys que el 8,5% de març. Els mercats esperen pujades de 50 punts bàsics el juny i el juliol. Tipus d’interès més alts, evidentment, encareixen les hipoteques noves o ja existents amb tipus variables, préstecs de consum i els deutes de targetes de crèdit. El consum aporta el 66% del PIB als EUA.
Les davallades molt profundes dels índexs borsaris poden fer que la Fed elevi els tipus més moderadament. El Dow Jones ha encadenat vuit setmanes seguides amb pèrdues, fet que no s’havia produït des del 1932. El S&P i el Nasdaq sumen ja set setmanes seguides de pèrdues. Des de la punxada de la bombolla de les .com l’any 2001 no s’ha enregistrat una ratxa negativa tan llarga al S&P i Nasdaq. Les pèrdues borsàries perjudiquen a totes les classes socials tenint en compte que afecten els fons de pensions individuals i els col·lectius, siguin d’estats o els que grans empreses tenen per als seus empleats actuals o jubilats.
Els mals resultats de grans cadenes de supermercats (Walmart, Target) han accelerat les pèrdues de la borsa els darrers dies. La classe mitjana i baixa està retallant les seves compres de béns no essencials. El terme mitjà nacional d’un galó (3,7 litres) de gasolina és de 4,6 dòlars, un increment del 50% respecte a l’any passat. Dos factors actuen a favor del creixement econòmic. Molts estatunidencs no tenen més remei que treballar (en una o més feines) perquè les prestacions socials (subsidis d’atur, per fills a càrrec, manca d’assegurança mèdica gratuïta i universal) continuen sent inferiors a les dels altres països rics. A més, moltes famílies continuaran gastant encara que comporti una pujada del seu endeutament. La independència de la Reserva Federal significa que Biden i els Demòcrates no la poden pressionar perquè elevi els tipus més moderadament. Tampoc gaudeixen d’una majoria al Congrés suficient per a aprovar nous paquets d’estímul. Demòcrates moderats i la majoria d’experts opinen que agreujaria la inflació.
Biden va ordenar el 31 de març l’alliberament durant un període de sis mesos de 180 milions de barrils de petroli de la reserva estratègica, una decisió sense precedents des que es creà el 1974. Alguns estats han suspès el recaptament de l’impost sobre la gasolina. Es continuarà pressionant a Aràbia Saudita i altres exportadors claus de l’OPEP perquè produeixin més petroli. Biden podria reduir els aranzels del 25% encara aplicats a importacions xineses, mesura que frenaria la inflació. Però hauria de ser en un context de concessions de Pequín amb relació a les pràctiques de subvencions a les seves empreses de tecnologia, exigències de transferència de tecnologia als inversors estrangers i manca de protecció de la propietat Intel·lectual. En plena guerra econòmica contra Rússia, és bastant improbable que Washington i Pequín avancin en unes negociacions estancades.
Projecció exterior i mobilització interior
Abans de les eleccions del 8 de novembre, Biden farà diversos viatges internacionals. Permeten al president projectar una imatge d’estadista multilateral, que contrasta amb l’actuació de Donald Trump quan fou president. A la seva primera gira a Àsia, amb visites a Corea i el Japó, seguiran les cimeres del G7 a Alemanya el 26-28 de juny i de l’OTAN a Madrid el 29-30 de juny. A Madrid es recalcarà la històrica decisió de Finlàndia i Suècia de sol·licitar l’adhesió a l’OTAN, tot i que costarà molts mesos de diplomàcia superar l’oposició de Turquia. No es pot descartar una visita de Biden a Ucraïna si la seguretat ho permet.
Els Demòcrates compten amb tres dinàmiques favorables de cara a les legislatives. El Tribunal Suprem a finals de juny tombarà probablement la seva històrica decisió Roe vs. Wade de 1973 que legalitzà l’avortament a escala nacional. Diversos estats amb legislatures controlades pels Republicans han prohibit l’avortament després de set setmanes d’embaràs. Ja s’han produït nombroses manifestacions a tot el país en contra d’aquestes mesures.
Les bases del partit Demòcrata estaran mobilitzades de cara a una participació electoral alta. La Casa Blanca destacarà la promoció dels drets dels afroamericans, indis natius i de la diversitat en general. El percentatge de la població plenament vacunada és del 65%, i un 77% ha rebut almenys la primera dosi. S’han eliminat la majoria de restriccions d’obligatorietat d’ús de mascareta, mantenint-se com a molts països europeus als centres sanitaris, residències i al transport públic.
La inflació tan elevada té diverses causes. L’expectativa d’increment dels tipus d’interès. Els embussos de les cadenes de producció i subministrament. Els nous confinaments a la Xina i l’alentiment del creixement de la segona economia mundial. Els preus molt alts de petroli i gas natural derivats d’una guerra a Ucraïna on Rússia consolida el seu control del Donbass. El novembre els votants Demòcrates tindran molts motius per votar pels seus candidats a la Cambra de Representants i el Senat. Però el control d’ambdues cambres sovint es decideix pels resultats de poques curses. En aquests districtes els vots dels Demòcrates conservadors i independents és decisiu. A Joe Biden li convé no obrir més fronts i intentar tancar alguns abans de les eleccions.
Catalunya Plural, 2024 
