Després que la inflació arribés al 9,8% el mes de març, la taxa més elevada des de 1985, l’IPC (Índex de preus de consum) ha tornat a pujar el mes de maig fins al 8,7% després de la millora del mes passat en què es va situar en el 8,3%. Segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) l’augment de preus es deu a l’encariment dels carburants i aliments.
De fet, la setmana passada, la benzina marcava un nou màxim històric a Espanya al situar-se en 1,94 euros el litre, mentre que el dièsel costava 1,86 euros el litre. L’augment de preus ha absorbit ja més de la meitat de la subvenció del Govern, de manera que si puja nou cèntims més, els consumidors pagaran més que abans de la bonificació dels 20 cèntims per litre.
L’altra mesura anunciada pel Govern ha estat el preu màxim al gas natural, que encara està pendent de l’aprovació de la Comissió Europea. El Ministeri d’Economia afirma que “les mesures de resposta a la guerra estan limitant l’augment dels preus”. Una de les grans preocupacions és el contagi dels preus energètics als aliments bàsics que encareixen la cistella de la compra i afecta sobretot a les llars amb menys recursos. De fet, la inflació subjacent, aquella que no té en compte els elements més volàtils com l’energia o els aliments, se situa en el 4,9%, el màxim des de 1995.
Segons organismes internacionals, la normalització de preus arribarà el pròxim any. Brussel·les espera que l’IPC espanyol se situï en l’1,8% el 2023, mentre que la mitjana de l’eurozona es calcula en el 2,7% i la de la Unió Europea en el 3,2%.
Des del Govern, afirmen que la caiguda dels preus serà un fet, tot i que “hi ha una elevada incertesa internacional”. En matèria salarial, des del Banc Central Europeu es recomana una pujada dels sous per compensar l’encariment dels productes i per poder fer front a l’augment dels tipus d’interès, ja que si no, moltes llars no podran fer front a la hipoteca.
Catalunya Plural, 2024 
