“Hem de parlar d’allò que preocupa a la ciutadania!” Això s’acostuma a dir quan qui ho fa no comparteix de què està parlant, allò que està dominant l’agenda i el debat públic. Moltes intervencions en la política institucional comencen així i no tenen cap altra intenció que fer passa els objectius propis per àmpliament compartits. Nosaltres parlem d’allò que veritablement preocupa a la gent, no com vosaltres. Potser es fa amb la mala intenció de manipular, potser amb el desconeixement que fa confondre allò que tu i la teva gent vol amb el que vol el conjunt. És un argument fal·laç que no acostuma a anar acompanyat de les evidències que mostrin què és allò que veritablement preocupa a la ciutadania. És per això que si ens interessen les preocupacions de la ciutadania cal aprofitar tota les ocasions que tenim per identificar-les, per fer que s’expressin. Fa pocs dies es van presentar els resultats de l’ Enquesta de Valors Socials 2021. Un interessant exercici de l’Ajuntament de Barcelona, que fa anys que es fa, per tenir aquestes evidències sobre els valors i les preocupacions de la seva ciutadania.
Algunes d’aquestes evidències conviden a una profunda reflexió. A la pregunta de quin és el problema social que més preocupa les dues respostes amb més suport són les que fan referència a la situació laboral ( atur, condicions de treball…) i a l’exclusió social (pobresa, desigualtat…). La primera amb un 27,4% i la segona amb un 27,3%. Ara només cal pensar quina presència tenen aquestes realitats en els debats públics, en l’actualitat mediàtica, en els missatges que generen els partits polítics o grups de pressió (Foment, RACC…), en les entrevistes que es fan a l’alcaldessa de Barcelona… L’actual govern de la ciutat ha destacat per impulsar polítiques públiques que puguin intervenir en la reducció de l’exclusió social i en les millores de les condicions de vida dels sectors amb les necessitats menys satisfetes de la ciutat. Ho veiem en les polítiques d’habitatge, contra el sensellarisme, el cangur municipal, el dentista municipal… L’actual govern de Barcelona ha decidit establir com a prioritat un objectiu que no està a l’agenda mediàtica, partidista i dels diferents lobbys que actuen a la ciutat, però que respon a les preocupacions de la seva ciutadania. Ho estigui fent millor o pitjor, aquesta distancia entre la opinió publicada i els valors de la ciutadania ens haurien de fer pensar ens hauria de fer pensar en què significa aquesta contradicció.
L’enquesta permet la comparació amb els resultats obtinguts en edicions anteriors i veure la constància o la modificació d’alguna d’aquestes respostes. La preocupació relacionada amb la situació laboral va arribar a obtenir més d’un 50% de suport en les edicions de 2010 i 2014. Ara ha baixat i la que ha augmentat és la que apunta a l’exclusió social que el 2006 estava en un 8,5%. Un altre pregunta que mostra un canvi significatiu és aquesta: “Molta gent opina que aquests conceptes són tots ells molt importants, però si n’hagués de triar només un, quin triaria? I en segon lloc?” La llibertat és el més triat, però gairebé empata amb la igualtat: 74,7% i 73,3%. Aquests conceptes estan molt per sobre de la seguretat 39.1% i la privacitat 12,3%. El canvi el veiem en com s’ha aproximat la llibertat i la igualtat. El 2006 la llibertat era triada en un 82,5% i la igualtat en un 55,9%. No és un canvi petit. Pot tenir a veure amb les crisis que estem vivint i pot demostrar una clara voluntat de polítiques en la línia de les preocupacions ja apuntades.
Els principis que diuen compartir les persones que viuen a Barcelona amb més d’un 70% dels suports són aquests: feminisme, pacifisme, multiculturalisme, ecologisme i defensa dels animals. Aquests dos darrers amb més d’un 90% de suport. El 74,7% està d’acord amb l’afirmació “S’hauria de donar prioriat a la protecció del medi ambient, encara que això alenteixi el creixement econòmic i causi pèrdua de llocs de treball” i només un 20,9% a la que diu “S’hauria de donar la màxima prioritat al creixement econòmic i la creació de llocs de treball, encara que el medi ambient se’n ressent”. En aquesta mateixa línia de pensament un 71,7% diu estar a favor de fer “Tot el que calgui, el més urgent possible” per respondre a la crisi climàtica. Un 26,2% diu “Actuar poc a poc, a mida que es vagi tenint més informació” i només un 0,5% diu que “Ja s’està fent prou” o que “No cal fer res”.
Aquestes respostes són molt clares pel que fa a la declaració de valors, preocupacions i intencions de la gent que viu a Barcelona. Però ens hem de preguntar si trobem bona acollida en els partits polítics que diuen voler-les representar o en els mitjans de comunicació que en tantes ocasions diuen parlar també en nom de la ciutadania. Potser per això la desconfiança que hi ha amb els partits polítics i la poca identificació. No sabem com valoren els mitjans de comunicació, però sí que La Vanguardia es presenta com el diari més llegit amb 35,6%. Fa pocs dies La Vanguardia feia una entrevista a l’alcaldessa Colau i és molt interessant analitzar les preguntes que li plantegen. Una part important estan dedicades a qüestionar les polítiques per fer front a la contaminació i la crisi ecològica. Cap pregunta sobre les principals preocupacions de la ciutadania que apareixen en l’ Enquesta de Valors Socials 2021.
Cada mitja de comunicació, cada partit polític, cada associació i grup pressió, pot tenir els seus objectius i els seus principis, però no els hauria de voler confondre amb els del conjunt de la societat. Un mitja de comunicació, un partit, un grup de pressió, pot voler criticar un ajuntament per les polítiques que fa, però no hauria de voler confondre dient que són les crítiques del conjunt de la societat. Tenim una societat que diu estar preocupada per les seves condicions materials de vida, per la desigualtat, per la crisi ecològica… Tenim una societat que diu voler viure en llibertat i igualtat. Tenim una societat que demana mesures urgents i decidides per protegir el medi ambient, la salut, la vida. Tenim una societat que no vol que l’economia sigui una excusa per no fer front a les emergències que tenim. Els partits polítics, els mitjans de comunicació i les associacions que diuen voler representar la gent i fer cas a les seves preocupacions ho haurien de tenir molt present i preguntar-se si estan fent prou per merèixer aquesta representació.
Catalunya Plural, 2024 
