El 29 de maig passat, l’autopista entre Badalona i Mataró va ser tallada per organitzacions cíviques durant quatre hores. Més de cinquanta entitats de la ciutat van situar sobre l’asfalt paradetes en què plantejaven dues reivindicacions: la defensa de l’ensenyament públic i la conversió de l’espai habitualment ocupat pels cotxes en un bulevard verd. L’acció, comunicada i tàcitament autoritzada, es va desenvolupar sense cap incident. Tot aquest moviment no va sortir del terme municipal de Badalona. Una mena de llei del silenci es va interposar entre els badalonins i l’opinió pública catalana.
Construïda ‘manu militari’
La C-31, coneguda com l’autopista de Badalona, es va construir, gairebé per sorpresa, fa 53 anys, fruit d’un reial decret de l’època franquista. Aparentment la funció d’aquesta carretera era i és facilitar la sortida cap al Maresme dels milers de barcelonins que volien gaudir de les platges. En aquell moment no hi va haver oposició. La dictadura no ho va permetre.
Així, doncs, l’any 1969 s’inaugurà l’autopista de Barcelona a Mataró, ara C-31. Aquesta gran infraestructura viària destinada als vehicles privats a motor travessa tota la ciutat de Badalona i ocupa una superfície d’uns 200.000 metres quadrats.
La via de comunicació per als badalonins ha significat una mena de ganivet que trosseja una ciutat ja prou torturada amb la construcció de barris – dormitori durant l’onada més forta d’immigració. L’estructura de l’autopista es desmesurada: una barrera de formigó que separa no només físicament els barris sinó que ho fa també psicològicament. La gent parla a Badalona de nord i sud de l’autopista. I fins i tot la demoscòpia reflecteix aquesta divisió.
Només algunes dades ajudaran a entendre com l’autopista trosseja la ciutat. Dels 45 carrers que travessaven de sud a nord la via de comunicació, 36 han quedat bloquejats per l’autopista. I vuit dels nou districtes de Badalona queden separats per la C-31. En aquest sentit, recordar que una de les promeses que en el seu dia es van fer: construir vials laterals que permetin la circulació paral·lela, no s’ha complert després de més de 50 anys.
Uns 70.000 automòbils diaris
Segons els últims estudis el trànsit que passa diàriament per l’autopista és d’uns 70.000 vehicles de motor. Això implica un contaminació creixent, no només fruit dels tubs d’escapament, sinó també pel soroll que fan els autos, que passen a pocs metres de les finestres de blocs de pisos.
Fa aproximadament un any activistes de diversos àmbits es van aplegar al moviment Transformem d’autopista. L’objectiu és cosir de nou la ciutat, molt malmesa del desgavell que va significar el desarrollisme franquista. I sí, es vol convertir l’espai, ara reservat als cotxes, en una mena de rambla longitudinal que acosti els ciutadans del nord i del sud de la via de comunicació. L’alternativa seria derivar el tràfic per altres vies com les que passen a tocar del gran polígon de Montigalà, ara destinat comerç massiu. També es parla de potenciar el transport públic, soterrant la via de rodalies que comunica el Maresme amb Barcelona. Aquesta guerra està guanyada, explica un ecologista badaloní: «si no es fa res, la mar s’emportarà les vies», afirma.
Els sectors educatiu i cívic, capdavanter
Per tot plegat no és d’estranyar que la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Badalona (Fampas) hagi co-liderat la revolta. Fa mesos que reclamen, junt amb la seva lluita eterna en favor de més places públiques per a tots els nens i nenes de la ciutat, el control del tràfic a les portes de les escoles. Tenen clars els efectes nocius que, per a la salut dels infants, té la pol·lució ambiental. Així doncs, Tansformem l’Autopista i les Fampas van cridar a l’acció i més de 50 entitats, des de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, passant pel Club de Cricket local, impulsat per joves pakistanesos; el club d’arquers, o les entitats ecologistes i els membres de centres d’esplai locals i les escoles de ballet, es van autoconvocar el 29 de maig per ocupar durant unes hores l’asfalt amb les seves parades.
Quatre hores d’activitats ciutadanes van omplir, sense cap incident, els carrils de la C-31. En acabar la sensació era d’eufòria entre els organitzadors. Tot havia funcionat bé, i fins i tot el públic va assistir massivament, malgrat l’inusual escenari.
Silenci sospitós
Però, l’endemà cap mitjà de comunicació de fora de la ciutat, ni públic ni privat, es va fer ressò de la mobilització. Fonts de l’organització expliquen que van ser avisats personalment, però no en va acudir cap. Només els mitjans locals van informar puntualment.
Badalona és a tocar de Barcelona i molt sovint és objecte d’informacions a la premsa, ràdio i televisió catalanes. Un activista pel dret a l’habitatge explicava: «he vist venir unitats mòbils de TV quan es crema una paperera». I no es pot dir que TV3, per exemple, no es mogui. El mateix dia va fer un reportatge de la recollida de burilles a la platja d’un poble del Maresme.
Com s’explica el silenci mediàtic, el menysteniment a una acció propositiva duta a terme per més de cinquanta entitats de la societat civil i que comptava amb el suport tàcit de l’ajuntament? Hi ha diverses teories. Una seria una sobtada errada col·lectiva de les corresponents redaccions. Poc plausible si es té en compte que estan farcides de bons professionals. Una altra seria un silenciament fruit d’una consigna des del poder polític. I la tercera es podria explicar perquè l’acció ciutadana trenca un relat que s’ha estès arreu sobre Badalona.
Un relat interessat, comprat pels mitjans
Durant anys i anys s’ha venut una idea de Badalona com a territori salvatge, amb alts nivells de conflictivitat d’ordre públic i amb barris gairebé suburbials. Un polític ha fet bona part de la seva carrera estenent aquests tòpics arreu del país. I, conseqüentment, venent la solució a tots els mals en forma de més policia i molta mà dura, especialment cap a la gent mes dèbil. Sembla que molts mitjans han pres aquest dirigent conservador com el seu referent a la ciutat. Als mitjans els seria , doncs, més fàcil creure segons quins tòpics que tenir una mirada oberta en relació a la ciutat.
Perquè Badalona té problemes i des de sempre ha tingut una societat civil viva. Contra el que s’explica hi ha consensos majoritaris entre els seus habitants: l’educació, reclamar serveis i la salut per tothom són alguns d’aquests punts de coincidència, a nord i sud de l’autopista. I el sentiment general és que, sense pals a les rodes, la ciutat te futur.
Catalunya Plural, 2024 
